Les obres del Camp Nou [Foto: FC Barcelona]
Segons l’estudi, el 57% del contingut analitzat prové de notícies digitals, el 41% s’ha generat a X (antic Twitter) i el 2% restant en fòrums d’internet. El 60% de la conversa està vinculada a la política i els esports, mentre que el to general és majoritàriament neutral (71%).
Portugal és el país on, proporcionalment a la població, més s’ha parlat de Catalunya i de les entitats de Catalunya Internacional, seguit de l’Argentina, Bèlgica, França i Suïssa. En volum absolut, els Estats Units, França, el Regne Unit, l’Argentina i Mèxic encapçalen el rànquing.
Durant tot l’any es van registrar 449.600 mencions, emeses per 116.000 autors únics, amb una audiència potencial de 498,4 milions de persones
L’anàlisi identifica diversos pics de conversa concentrats en esdeveniments concrets, com el Gran Premi de Catalunya de Fórmula 1, l’absolució de Dani Alves, les reaccions a l’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de reconèixer Palestina, i el partit de futbol entre Catalunya i Palestina.
A banda d’aquests moments puntuals, els temes amb presència sostinguda durant tot l’any han estat les grans competicions automobilístiques i ciclistes, les troballes científiques liderades o amb participació d’universitats catalanes i les actuacions de la Generalitat en matèria social, d’infraestructures i de promoció turística i cultural.
Entre les qüestions relacionades amb les entitats membres del Consorci que han tingut més ressò el 2025 destaquen els retards en les obres del Camp Nou, l’èxit de la Barcelona Bridal Fashion Week, la difusió internacional de la cuina catalana i les denúncies d’estudiants contra un professor de la Universitat de Barcelona per abusos sexuals.
L’informe també assenyala que els perfils amb més capacitat d’amplificació de la conversa sobre Catalunya són els de grans mitjans internacionals com la BBC, The Economist i Forbes.
El diàleg global i la formació, prioritats del pla de treball de Catalunya Internacional per al 2026
