
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, durant la seva intervenció en la jornada [Foto: Govern]
En un moment en què “els reptes s’accentuen, les urgències es multipliquen i les aliances s’han de tornar a forjar”, segons ha manifestat l’organització, Europa en Blau s’ha consolidat com una cita ineludible per al pensament europeista a Catalunya.
“És una trobada obligada per a tots aquells que ens preocupem pel futur d’Europa”, ha remarcat Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior. “Calen espais com aquest per reflexionar, criticar quan calgui, i construir conjuntament una visió estratègica comuna”, ha afegit.
“Calen espais com aquest per reflexionar, criticar quan calgui, i construir conjuntament una visió estratègica comuna sobre el futur d’Europa”, ha subratllat el conseller Duch
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha destacat la importància d’acollir una trobada que “obre un debat molt necessari sobre qüestions que ens afecten profundament, com la immigració o el rumb dels Estats Units”.
El representant de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, ha plantejat una reflexió contundent: “El projecte europeu està en perill, però aquests reptes també ens uneixen”, ha dit, defensant espais com Europa en Blau com a “més necessaris que mai”.
La directora del centre Europe Direct Girona (UdG), Mariona Illamola, s’ha preguntat en la taula inaugural “qui és la Unió Europea” avui en dia i ha reivindicat el poder de la ciutadania per canviar les coses.
Per la seva banda, Míriam Lanero, diputada de programes europeus de la Diputació de Girona i alcaldessa de la Jonquera, ha destacat els reptes i les urgències de la UE en un moment “especialment volàtil”. “Cal visió estratègica compartida i una ciutadania compromesa amb el projecte europeu”, ha apuntat.
Els joves i l’extrema dreta: un crit d’alerta
La conferència inaugural, a càrrec del politòleg Oriol Bartomeus, ha posat xifres i context a una realitat inquietant: “Mai des del 1989 un grup d’edat havia estat tan alineat amb l’extrema dreta com els homes menors de 25 anys el darrer any”. Bartomeus ha alertat que aquesta tendència no és passatgera ni anecdòtica: “Són d’extrema dreta perquè no poden ser d’una altra cosa: són joves que se senten abandonats, cercant un aixopluc que troben en l’extrema dreta”.
Bartomeus ha denunciat que els joves consumeixen de manera constant discursos d’odi i ultradreta a les xarxes, mentre la política democràtica “ha fallat a l’hora d’escoltar i entendre les seves pors”. Tot i així, ha tancat amb un missatge d’esperança: “Els joves no estan condemnats a votar l’extrema dreta. El repte és parlar-los on ells escolten, a les xarxes, i oferir-los alternatives reals”.
Trump, autocràcies i una UE a contracorrent
Un altre dels punts del congrés ha estat el debat sobre el paper dels Estats Units en l’ordre internacional, especialment amb Donald Trump novament al centre de l’escenari. Anna Terrón (InStrategies) ha remarcat l’impacte del trumpisme en la política global, que ha generat un “enduriment brutal de formes i fons”. Víctor Horcasitas, president de l’American Society of Barcelona, ha apostat per un gir estratègic: “Europa ha de posar-se en primer lloc. Té força, però sovint la cedeix.”
Per la seva banda, la diputada Anna Navarro ha instat la Unió Europea a actuar amb més rapidesa i contundència: “Som massa lents a Brussel·les. Hem de ser més forts, més ràpids i més units”.
Immigració, valors i fractures socials
L’última taula rodona ha abordat el debat sobre immigració i identitat. La professora de dret internacional públic de la UdG i resident al King’s College de Londres, Mirentxu Jordana, ha criticat el fracàs de les polítiques migratòries de la UE i les contradiccions d’uns estats membres que sovint creen “crisis” on no n’hi ha.
L’exconseller Carles Campuzano ha destacat que “Catalunya necessita immigració” per raons demogràfiques i laborals, i ha reivindicat els valors compartits com a base per a la integració.
Per la seva part, l’escriptora i activista Remei Sipi ha exposat amb claredat les dificultats que pateixen especialment les dones migrants, i ha reivindicat una mirada més humana i estructural a les polítiques d’acollida.
Periodisme i europeisme: el guardó a l’APEC

Lliurament del I Premi Francesc Gambús a la Trajectòria Europeista [Foto: APEC]
Amb cinc edicions a les espatlles, Europa en Blau s’ha consolidat com l’epicentre del debat europeista a la Costa Brava, convertint-se cada estiu en punt de trobada de referència per a polítics, acadèmics, periodistes i ciutadania compromesa amb el futur del projecte europeu.
Les jornades s’han guanyat un espai propi en l’agenda política i intel·lectual del país, no només per l’alt nivell dels seus ponents, sinó per la seva capacitat de posar sobre la taula els grans reptes globals amb mirada crítica, oberta i plural.
En un moment de transformació profunda del sistema internacional, el municipi ha esdevingut un laboratori d’idees i reflexió compartida, on el debat sobre Europa s’aborda des del territori, amb vocació de construir solucions col·lectives.

Els participants en la jornada d’Europa en Blau [Foto: Europa en Blau]
Europa en Blau analitzarà els nous reptes geopolítics de la Unió Europea