Eva Mas va ser vicepresidenta del Casal Català de Brussel·les de 2015 a 2022 [Foto: Roger Gutiérrez]
Aquest 2025 el Casal Català de Brussel·les celebra els seus 95 anys. Més que una entitat, el Casal amb gairebé 400 socis, és un punt de trobada per a la comunitat catalana a la capital europea, un espai on la cultura, la llengua i la convivència generen vincles que perduren generació rere generació. Des dels cursos de català i l’esplai dels nens fins a activitats culturals com els castellers, la cuina catalana o els grups de lectura, el Casal ha aconseguit mantenir viva la identitat catalana tot adaptant-se als nous temps. Eva Mas, natural de Barcelona, advocada i membre activa del Casal des del 2015, explica a Exterior.cat com va conèixer l’entitat, quina ha estat la seva trajectòria dins la junta i com ha vist evolucionar la comunitat catalana a Brussel·les al llarg dels anys. També reflexiona sobre els reptes de futur i el paper que activitats i celebracions com el 95è aniversari tenen per mantenir viva aquesta comunitat tan especial.
Què et ve al cap quan penses que el Casal Català de Brussel·les ja fa 95 anys?
Uau, és increïble. Sobretot perquè he tingut l’oportunitat de viure el Casal no només com a sòcia que participa d’activitats, sinó també formant part del Consell i fins i tot com a vicepresidenta. Quan ho vius des de dins, t’adones de la feina immensa que hi ha al darrere, sempre feta des del voluntariat i amb els recursos que s’ha tingut a cada moment. Pensa en els anys 30: no hi havia res a veure amb la facilitat de comunicació que tenim ara. Catalunya, per ells, era com nosaltres quan pensem en un lloc llunyíssim del mapa. I tot i així, mantenien viu el vincle. Avui, nosaltres agafem un avió i, potser cada mes o quan podem, baixem a Catalunya. La relació és molt més pròxima. Per això, valorar aquesta tasca històrica és essencial.
Quina ha estat, segons tu, la principal funció del Casal per a la comunitat catalana a Brussel·les al llarg del temps?
L’objectiu ha estat sempre difondre la cultura catalana. Hi ha hagut èpoques amb circumstàncies històriques molt marcades, però la línia cultural sempre s’ha mantingut.
El Casal es va fundar el 1930. Com valores aquesta llarga trajectòria en un país d’acollida com Bèlgica?
Quan vam celebrar els 90 anys vam fer una mirada enrere molt significativa. És una trajectòria impressionant, no només per la continuïtat, sinó per les persones que hi han passat: figures culturals, polítics, famílies catalanes de totes les èpoques… I crec que una de les claus perquè el Casal hagi resistit gairebé un segle és que ha sabut renovar-se. Les associacions que no es renoven, moren. Aquí, en canvi, hi ha hagut relleu generacional, noves idees, nous formats d’activitats. Jo mateixa he vist aquesta renovació en els meus anys aquí.
Quin paper creus que han de tenir les noves generacions de catalans que arriben a Brussel·les?
Clau. Hi ha una memòria i un esperit que cal preservar, però alhora s’han d’incorporar nous formats, nous interessos i noves maneres de relacionar-se. I crec que el Casal ho ha sabut fer molt bé: mantenir l’essència, però obrint-se a noves activitats i a gent jove.
“Hi ha hagut èpoques en què venir al Casal Català de Brussel·les era tota una aventura”
Foto: Roger Gutiérrez
Hi ha algun moment històric o canvi generacional que consideris especialment significatiu en la vida del Casal?
Més que un moment concret, jo parlaria de períodes. Per exemple, després de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, Brussel·les va començar a rebre molt personal vinculat a institucions europees. Això va transformar la comunitat. També la globalització i les comunicacions han canviat la manera de relacionar-nos amb Catalunya. Abans, potser hi anaves un cop l’any. Ara hi anem cada dos per tres o consumim cultura en català des de casa. Però malgrat tot, hi ha una cosa que no canvia: la necessitat de trobar-se i parlar en català. Per això activitats com caminades, esplai, grups de cuina o lectura tenen tant de sentit.
Vas ser vicepresidenta del Casal entre 2015 i 2022. Què et va aportar implicar-te en la junta?
Moltes coses. Va ser molta feina, però també molta satisfacció. Vam viure moments intensos: la pandèmia, per exemple. Ens va forçar a reinventar-nos. El Casal, que sempre havia estat un espai presencial, va haver d’esdevenir digital. Vam organitzar activitats online que van tenir molta participació i van mantenir viva la comunitat. També hi va haver un moment de molta efervescència cultural i política, que va portar molts artistes catalans a Brussel·les. Això ens va obligar a mobilitzar-nos, a buscar espais, a organitzar concerts i presentacions sense gaire infraestructura, i ho vam aconseguir.
Mirant enrere, com diries que va evolucionar el Casal durant els anys en què hi vas tenir un paper directiu? Quins canvis d’ambient o manera de treballar vas percebre? Com i quan vas conèixer el Casal per primera vegada? Què et va fer dir: “això és casa meva”?
Suposo que va ser quan vam arribar i vaig portar les meves filles a l’esplai, que aleshores es feia a una zona amb jardí, prop de Terburen. L’ambient era molt agradable i familiar: mentre els nens feien activitats, els pares es prenien un cafè a la vora. Recordo aquest primer contacte com molt acollidor.
“Una de les claus perquè el Casal de Brussel·les hagi resistit gairebé un segle és que ha sabut renovar-se”
En quin moment vas sentir que el Casal no era només un lloc on anar, sinó una comunitat on formar part?
No va ser el primer dia exactament, però de seguida. Un cop comences a participar en activitats, sents que hi ha un lligam, una comunitat real. Cada persona s’hi involucra segons el seu temps i disponibilitat, però hi ha un vincle clar. Quan jo tenia més temps, vaig poder participar activament i sentir aquesta connexió.
Què et dona, a nivell personal, continuar implicada avui en dia en el Casal?
Ara ho faig a una distància més gran, per motius laborals. Participo en les activitats que puc: el grup de lectura i el grup excursionista. També en algun moment puntual en altres activitats. Però sobretot, segueixo amb l’amistat i el contacte amb totes les persones que he anat coneixent. Aquest vincle no es perd, tant si veus la gent al Casal com fora.
Fa poc el Casal ha inaugurat nova seu. Quin significat té aquest canvi per al Casal?
Es buscava un espai que complís les necessitats del Casal: econòmiques, funcionals i d’espai. L’anterior local era limitat i, amb el temps, es va quedar petit per algunes activitats com Sant Jordi o altres celebracions. El local nou és més complet: té sales independents per a cursos de català i grups de lectura, una cuina més gran per a celebracions, i està molt ben situat, prop de centres culturals de Brussel·les. També permet als grups com els castellers tenir un espai propi. És una solució més global i adequada a totes les activitats del Casal.
Quines activitats o espais de trobada consideres essencials perquè el Casal segueixi sent viu i arrelat?
L’esplai infantil i els cursos de català són el nucli dur. A partir d’aquí, tot es ramifica: excursionisme, cuina, grup de lectura, castellers… I les festes tradicionals, que són fonamentals: la Castanyada, Sant Jordi, el Tió de Nadal, Sant Joan…
Foto: Roger Gutiérrez
Quan penses en les persones que han passat pel Casal al llarg dels anys, hi ha alguna història, detall o moment compartit que simbolitzi la força de la comunitat catalana a Brussel·les?
N’hi ha molts. Per exemple, quan vam organitzar els 90 anys del Casal en un teatre, es va mobilitzar molta gent per coordinar, portar i acollir visitants, incloent grups castellers i músics catalans. La gent posava cases seves a disposició, ajudava amb logística… Això diu molt del compromís i l’esperit del Casal.
Quins reptes veus per al Casal Català de Brussel·les de cara als pròxims 5 o 10 anys?
El repte principal és adaptar-se a la societat i a la tecnologia. Molta gent pot consumir cultura des de casa, però el Casal segueix sent un espai per compartir interessos comuns. La comunitat és diversa: hi ha qui ve de Catalunya, i hi ha qui ha nascut aquí i té altres interessos. Hem de trobar l’equilibri per mantenir la cohesió sense perdre la connexió amb les nostres arrels.
Com se celebraran aquests 95 anys? Hi haurà actes especials, trobades, activitats culturals… què pot esperar la gent que hi participi?
Hi ha un programa extens, però comencem amb un dinar de germanor per als membres i simpatitzants. Vindrà un grup de Catalunya, Germà Negre, i serà un bon començament de les celebracions. Però, com sempre dic, el Casal és una entitat viva: cada activitat quotidiana és, de fet, una celebració de la cultura catalana.
El debat amb excorresponsals a Brussel·les: passar la Unió Europa per la traductora
