El president Aragonès, reunit amb el Consell Acadèmic per a l’acord de claredat a Palau [Foto: Sílvia Jardí / ACN]
Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.
“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.
En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.
Consideren que és “un punt de partida de mínims” i demanen “prudència” al president de l’Executiu català
A aquesta opinió s’hi suma un altre acadèmic. Alain G Gagnon també és professor de la Universitat del Quebec a Montreal, especialitzat en projectes de federalisme i plurinacionalisme. Defensa que l’acord de claredat que impulsa Aragonès “almenys seria un punt de partida per exercir l’autodeterminació”, un fet que considera “de mínims”. En aquest sentit, Gagnon opina que el Govern presentarà aquest projecte com un “pas endavant” per poder avançar en el dret a decidir.
El professor, coautor de la publicació ‘El procés català: sobirania, autodeterminació i democràcia al segle XXI’ (2017), també pronostica la reacció del govern espanyol: “Dirà que no ha de donar cap opció als catalans perquè puguin exercir l’autodeterminació, encara que sigui la via més modesta”. Com a síntesi, Gagnon conclou que l’acord de claredat “comporta alguns riscos”, perquè indica que “la sobirania no és plenament compartida”.
Al seu torn, Turp -també diputat de la Cambra dels Comuns de Canadà pel Bloc Quebequès (1997-2000), i membre de l’Assemblea Nacional per l’independentista Partit Québécois (PQ), del 2003 al 2008-, recomana que el sobiranisme català “continuï insistint” en l’exercici del dret a decidir en cas que l’acord de claredat no culmini amb èxit.
A més, Turp aplaudeix l’elecció de Marc Sanjaume com a president del Consell Acadèmic: “Els guiarà bé”. Tots dos van escriure junts ‘L’aparició d’un dret democràtic a l’autodeterminació a Europa’ (2016).
