
La delegació catalana a Regne Unit i Irlanda, en la seva visita a Gal·les [Foto: Govern]
A finals de gener passat, el delegat Francesc Claret, es va reunir amb el primer ministre de Gal·les, Mark Drakeford. També va veure’s amb l’alcalde de Cardiff, Cllr Hinchey; amb la presidenta del Senedd, el Parlament gal·lès, Elin Ceredigion i amb representants de tots els partits polítics del Senedd. “El meu compromís era tornar per començar a treballar per gestar un acord compartit”, explica.
Els vincles entre els governs català i gal·lès van segellar-se l’any 2001 en un acord “molt genèric”, però vint anys després, l’objectiu és “aportar-nos un valor afegit en aquesta relació”, explica Claret. “Gal·les és un país que, com Catalunya, vol seguir mirant a Europa”, diu. Així, després de les diferents trobades amb el govern i el parlament gal·lès, les principals temàtiques de cooperació comunes entre els dos executius són, segons el delegat, “d’energies renovables, de política lingüística, de semiconductors i el projecte Aina”.
El delegat avança que l’acord es pugui segellar “abans de finals d’any” i que el signaria el mateix president Aragonès
La comitiva catalana ha visitat Gal·les amb representants de tots els seus actius: la mateixa delegació, ACCIÓ, l’Institut Ramon Llull, l’Agència Catalana de Turisme i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). “És la primera vegada que es fa una visita amb tots els integrants de l’acció exterior catalana, de forma coordinada i sabent quines són les prioritats com a govern”, subratlla Claret.

El delegat Francesc Claret, en una de les trobades amb representants del govern gal·lès [Foto: Govern]
En l’acord, la delegació del Govern a UK pretén implicar les diferents comunitats catalanes residents a Gal·les. Així, Claret assegura que “és previst que se celebri una setmana catalana a Cardiff on es posarà en valor la cultura, la gastronomia, el turisme i l’empresa catalanes el 2024. Hi volem implicar tothom”. Gal·les és la tercera comunitat catalana de UK, després d’Anglaterra i Escòcia.
Un cop segellat l’acord entre els executius català i gal·lès, la delegació catalana té com a prioritat estratègica reforçar la seva presència i els seus àmbits d’actuació més enllà de Londres. Així, es planteja obrir camins amb els governs d’Irlanda del Nord i Escòcia. “Pas a pas”, reitera.