Llibres publicats en anglès i traduïts d’autors catalans de l’editorial Fum d’Estampa [Foto: Violeta Gumà / ACN]
El que va néixer com un “hobby ambiciós”, s’ha acabat convertint en un editorial amb un centenar de subscriptors que té una quinzena de llibres al catàleg, amb noms tan rellevants com Montserrat Roig, Rosa Maria Arquimbau, Jordi Cussà, Raül Garrigasait, Bel Olid, Jaume Sobirana, Ferran Soldevila, Narcís Oller, Jordi Llavina, Josep Maria Esquirol, Joaquim Ruyra i Joan Maragall. Els propers mesos començarà també a publicar a l’anglès obres escrites en francès i en castellà.
La prioritat del segell editorial no és “vendre literatura catalana”, sinó vendre llibres perquè “són bona literatura”
Entre els volums que arribaran a les llibreries els propers mesos hi ha el de Montserrat Roig ‘Goodbye, Ramona’; ‘Ruth’, de Guillem Viladot; ‘Wild Horses’, de Jordi Cussà; ‘Final Judgements’, de Joan Fuster; i ‘Other People’s Beds’, d’Anna Punsoda.
Douglas Suttle precisa a l’ACN que l’aposta de l’editorial és “per autors i no per llibres”, perquè valora les trajectòries literàries i no un èxit concret, i concep la seva tasca com una “eina política”. Al seu entendre, la prioritat de Fum d’Estampa no és “vendre literatura catalana”, perquè aquest reclam tindria una sortida relativa entre els lectors britànics, sinó vendre llibres perquè “són bona literatura”.
En aquest sentit, l’impulsor de l’editorial qualifica la literatura de Catalunya com a “molt rica i amb molta història”. “Per ser amb una llengua de 10 milions de parlants, amb una literatura relativament poc coneguda al món, el país té molt moviment editorial i cada any es publiquen projectes molt interessants”, afegeix Suttle.
Del 3% al 6% de literatura traduïda
Les traduccions de llibres a l’anglès representen, encara, una xifra molt petita respecte a les publicacions anglòfones. Segons dades que s’han donat a conèixer durant la London Book Fair, els volums traduïts disponibles a Gran Bretanya representen ara un 6%, després que hagin rondat durant anys el 3%.
“Les traduccions cada vegada són més importants a Anglaterra. El percentatge de mercat és petit, encara, però l’interès creix”, reconeix el mateix Douglas Suttle a l’Agència.
Amb tot, els inicis de Fum d’Estampa no van ser senzills, especialment per la coincidència amb la pandèmia. Suttle no deixava de rebre recomanacions perquè abandonés la idea sota la creença que no funcionaria. “No ho intentis”, em deien. Esperonat per l’escriptor i crític literari, Jordi Llavina, va decidir tirar endavant el projecte, que ara comença a donar els seus fruits.
