Gemma Bernadó, des de Bogotà: “Catalunya hauria de dialogar molt més amb l’Amèrica Llatina”

Gemma Bernadó Ferrer (Barcelona, 1980) és l’actual professora associada al departament d’Humanitats i Literatura de la Universidad de los Andes (Bogotà, Colòmbia). Llicenciada en Filologia Clàssica i doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, també ha exercit com a mestra a l’Eberhard Karls Universität Tübingen (2013-2014) i a la Universitat de Barcelona (2011-2013). També participa en projectes de transmissió de la literatura llatina, incunables d’autors clàssics a Colòmbia i humanitats digitals. En la seva trajectòria professional, ha rebut diverses beques i distincions. Destaquen una beca acadèmica de doctorat a l’estranger a la Ruprecht Karls Universität Heidelberg (Alemanya), dues estades d’investigació a Munic (Alemanya) i Vandoeuvres (Suïssa), a més d’una residència a la University of Cincinnati (Ohio, EUA). A Exterior.cat, Bernadó reivindica que s’imparteixin lectorats de català a Colòmbia.

Fa nou anys que vas travessar l’Atlàntic.
Així és, l’any 2015 vaig guanyar una plaça permanent a la Universidad de los Andes (una universitat privada) i me’n vaig anar a viure a Bogotà. M’atrau, sobretot, la possibilitat de viure en un altre país i descobrir una altra cultura. Al llarg de la meva vida ja havia tingut diverses experiències a l’estranger, com ara a Alemanya i als Estats Units.

Tot i ser catalana, a la Universidad de los Andres no exerceixes com a lectora de català.
No, ho havia fet a Tübingen, a Alemanya. A Bogotà formo part del departament d’Humanitats i Literatura de la Universidad de los Andes. Però, aquí, no comptem amb un lectorat de català, tot i que la tradició del català a la universitat ve de lluny. Una de les fundadores del departament de literatura de la universitat, Montserrat Ordóñez Vila, era d’origen català. Ella va ser qui va impulsar l’estudi de diversos autors de la literatura catalana. Quan va morir va fer una donació de tots els seus llibres en català a la universitat.

Té interès el departament i la pròpia universitat de comptar amb un lectorat de català?
Sí, prova d’això és que quan jo vaig arribar fa nou anys a Bogotà, em van oferir cursar literatura catalana. Des d’aleshores, només he pogut fer un semestre. I és curiós perquè hi ha molts acords i convenis entre universitats catalanes i colombianes que afavoreixen l’intercanvi cultural. Hi ha interès des de la universitat, però falta més demanda per part dels estudiants. Tot i que hi ha excepcions.

És el cas de Camila Gómez.
Sí, és una estudiant colombiana de família catalana que ha fet el doctorat en literatura catalana a la nostra universitat. Fa uns mesos va defensar la seva tesi que es basa en l’estudi dels personatges infantils de Mirall Trencat i La Plaça del Diamant, i us recomano que l’entrevisteu. Un fet així obre un espai per explorar.

En aquest espai per explorar hi hauria la possibilitat d’establir un acord amb l’Institut Ramon Llull per impulsar regularment un doctorat de català a la Universidad de los Andes?
[Somriu] Seria fantàstic, i una gran oportunitat d’obrir la nostra llengua. Però, per això, cal una aposta decidida des del Llull per obrir un lectorat de català a Bogotà.

“Els joves colombians que fixen el seu futur a Barcelona els aniria molt bé aprendre el català”

Des de fa més d’un any, el Govern català ha obert una delegació dels Estats Andins. Creu que hi podria contribuir?
Possiblement. El delegat Antoni Vicens se’l veu molt dinàmic, preparat i amb moltes ganes de crear sinergies entre Colòmbia i Catalunya. Ara bé, des de fa setmanes que a Catalunya hi ha un govern en funcions. Aprofito l’avinentesa per agrair-li públicament el detall que va tenir d’assistir en la lectura de la tesi de l’estudiant Camila Gómez.

Més enllà de reivindicar el lectorat de català, quina és la teva contribució en favor de la llengua i la cultura catalanes a la Universidad de los Andes?
[Somriu] Cada any, per Sant Jordi els dono a conèixer algun escriptor català, també de contemporanis. Per enfortir aquests lligams, seria molt positiu que els escriptors catalans que visiten la Feria del Libro de Bogotá tinguessin l’oportunitat de fer alguna xerrada a la universitat. Hi hauria d’haver més sinergies amb l’Institut Ramon Llull.

Viatjar i viure en diferents països t’ha permès tenir una mirada de tres cultures diferents: la catalana, la germànica i la colombiana. Quines diferències veus entre els estudiants a Colòmbia?
A Alemanya, quan era lectora de català, a través de l’Institut Ramon Llull, vam oferir un concert de Joan Dausà. Als estudiants gairebé els vaig haver d’estirar l’orella perquè vinguessin. A Colòmbia, això no passaria, perquè els estudiants s’impliquen a fons, i impulsen i s’impliquen en projectes de gestió cultural per transformar el territori. A diferència de Catalunya i Alemanya, els joves a Colòmbia tenen una actitud molt activa, percebo molta més il·lusió i una creativitat que s’encomana.

No és la radiografia que faríem des de Catalunya. És hora de trencar tòpics.
Sí, a Colòmbia també hi ha pobresa, violència i inseguretat. És un país amb una desigualtat social molt bèstia. I són coses amb les quals no em vull acostumar. N’hi ha d’altres que sí, com per exemple que també hi ha assistència sanitària per a tothom. A Colòmbia, veig una societat molt il·lusionada i amb molta formació cultural, com a mínim, els meus estudiants.

El segle passat l’Amèrica Llatina va ser el destí d’una munió de catalans. També a Colòmbia?
A l’Amèrica Llatina, els països amb més presència catalana són Argentina, Mèxic o Xile. A Colòmbia, la immigració va ser més reduïda, la majoria de catalans van anar a viure-hi per fer negocis. Sense anar més lluny, hi ha uns supermercats molt coneguts a Colòmbia que es diuen Carulla, que eren catalans.

Com ha estat, històricament, la immigració catalana a Colòmbia?
Com que hi ha hagut poca immigració catalana, l’intercanvi cultural no ha estat tan intens com en altres països. Curiosament, però, hi ha molta més immigració de Colòmbia cap a Catalunya. Per això, penso que a tots els joves que fixen el seu futur a Catalunya els aniria molt bé aprendre, prèviament, la llengua catalana. Els obriria moltes més portes, sobretot, en el moment de marxar del país.

En aquest sentit, els joves colombians tenen tendència a aprendre altres llengües o pensen que amb l’espanyol poden anar a tot arreu?
Els joves colombians són força poliglots, com a mínim, estan força conscienciats que cal aprendre més llengües més enllà de la materna.

“Que Bogotà comptés amb un lectorat de català estable seria una gran oportunitat d’obrir la nostra llengua”

Quina mirada posen els colombians a Catalunya?
Als colombians els atrau Catalunya, els genera molt interès, més enllà del futbol i del Barça. Barcelona és una ciutat molt atractiva, que els crida molt l’atenció, sobretot, perquè és oberta i acollidora. A més, Medellín i Barcelona són ciutats agermanades, tenen punts en comú.

A Colòmbia es coneix la realitat social i política que es viu a Catalunya?
Sí, especialment des de l’1-O. Hi ha alguns sectors de Colòmbia, especialment a Medellín, que Catalunya és una referència, ja que tenen els mateixos anhels d’independitzar-se. Com a mínim, una part de la població.

El lligam entre Espanya i l’Amèrica Llatina és tan fort com es veu des de l’altre costat de l’Atlàntic?
Jo pensava que la relació entre Espanya i la majoria de països de l’Amèrica Llatina era molt forta, però no és així. I no em refereixo únicament a les relacions polítiques, sinó també a les relacions de comunicació, de diàleg i d’identitat cultural. Les dinàmiques culturals i socials canvien, per això, crec que Catalunya hauria de dialogar molt més amb l’Amèrica Llatina. És un diàleg que té moltes potencialitats.

Quin paper juga la Comunitat Catalana de Colòmbia, amb seu a Bogotà?
La comunitat catalana serveix de punt de connexió de tots els catalans i catalanes que vivim a Colòmbia. Té la funció de dinamitzar la comunitat, i promou diversos actes dins el calendari festiu català. A través de la Comunitat Catalana es fan cursos de català a Bogotà.