Guillem Nivet: “La Bressola és una fàbrica de crear nous catalanoparlants a la Catalunya Nord”

Guillem Nivet (Ceret, Vallespir 1993) és el president de l’associació La Bressola, de la Catalunya  Nord. Advocat de professió, va formar part de la segona promoció de La Bressola, i des d’aquest setembre és la cara visible d’un projecte que té com a distintius els valors de la catalanitat en un territori sota l’administració francesa. En la nova junta de La Bressola, a més de Nivet, l’acompanyen Francesc Bitlloch (secretari general), Julieta Lauduique (tresorera), Joan-Jaume Alquier, Mireia Falquès, Èric Forcada, Mònica Guerrero, Guillem Taurinya i Gerard Thorent. A Exterior.cat, Nivet explica per què La Bressola és un projecte educatiu singular dins l’administració de l’Estat francès.

Quin és el teu lligam amb el català?
El meu pare és de parla catalana del nord i la meva mare, de parla bretona. Vaig anar a l’escola La Bressola a partir dels 2 anys, fins als 15 anys, i després vaig fer el pas a l’institut francès. A casa parlava en català amb el meu pare i en francès amb la meva mare, així que el català sempre l’he tingut fora de l’escola, hi he sentit a parlar.

Ets el primer president que ha estat alumne de La Bressola?
Sí, soc el primer.

I què suposa, és un valor afegit?
Suposa que ja tenim una generació que torna al niu, la segona promoció del col·legi hem pogut continuar a La Bressola a l’inici de l’adolescència. Abans, el lligam es trencava, tots anaven seguint el recorregut escolar a l’educació nacional francesa, i ara ja tenim una generació que torna.

Per què els teus pares et van portar a La Bressola i no a una altra escola?
Mon pare sempre m’ha parlat en català i em va portar a La Bressola perquè volia que el parlés, perquè ell no va tenir la sort d’anar a l’escola en català. De fet, els seus pares li parlaven en francès perquè pensaven que si ho haguessin fet en català no podria tenir un futur ni podria fer estudis i té aquesta ferida. La meva mare va estar-hi d’acord, no va tenir gens de por, i així ho van fer.

“El català ha passat de ser una llengua de pagès i d’avis a ser una llengua de joves que fan estudis superiors”

En aquests darrers 20 anys, ha canviat alguna cosa en la consciència de la gent que viu a la Catalunya Nord, La Bressola va ser un punt d’inflexió?
Diria que sí, perquè La Bressola ha permès dignificar la llengua, abans el català era vist de poble i de pagesos, que només es parlava al camp. A través de la seva pedagogia, ha permès dignificar la llengua i ara, parlar en català, és vist com un valor afegit.

Quin és l’èxit pedagògic de La Bressola?
És el resultat de molts anys de treball i d’un nivell excepcional dels nostres mestres. La Bressola funciona perquè, més enllà del català, hi ha un aspecte pedagògic molt important que passa per la verticalitat, on els nens i nenes de diferents edats comparteixen en una mateixa aula les mateixes activitats d’aprenentatge. Això fa que els petits demanin ajuda als més grans i s’ajuden entre ells. Això fa que neixi una consciència i una curiositat per treballar aquesta pedagogia. I un altre aspecte important és la pedagogia del projecte.

En què es basa?
A La Bressola no ensenyem de manera magistral els programes de l’educació nacional, sinó que els posem amb música amb més projectes que poden ser molt variats. Els alumnes són els mateixos actors de l’aprenentatge i els receptors d’una execució magistral. Per això, la pedagogia de La Bressola és coneguda i les famílies ho saben, venen precisament a buscar això.

I al conjunt del territori de la Catalunya del Nord, què aporta La Bressola?
La Bressola és una fàbrica de crear nous catalanoparlants, és la seva missió des de fa 47 anys. Tenint en compte que la transmissió natural del català a través de les famílies s’ha perdut, La Bressola permet mantenir el català viu a la Catalunya del Nord.  A La Bressola, el català no és només la llengua dels aprenentatges sinó la llengua que vehicula la vida dins l’escola. Per això, el català ha passat de ser una llengua de pagès i d’avis a una llengua de joves que en general fan estudis superiors i que són una bona mostra del català.

Quin és el perfil de les famílies que en formen part?
Més del 80% no són catalanoparlants, i t’asseguro que si només féssim classes en català, les famílies no portarien la mainada a l’escola. Ara bé, no només el 80% ve per la pedagogia, sinó que d’altres tenen familiars que parlaven català i que ara ja no ho fan, veuen que la llengua està perduda i volen que els fills parlin la llengua dels besavis. Hi ha un esforç per a recuperar la llengua i la identitat, però també ens distingim perquè tenim cura d’aquells alumnes que tenen dificultats, no ens hi posem de costat, i moltes famílies venen a La Bressola per això, també.

“El repte més important és el projecte del Liceu al monestir de Vernet, que ens permetrà tancar el cicle escolar fins al Batxillerat”

L’associació compta amb 7 escoles i 2 col·legis amb un total de 1.100 alumnes aquest curs 2023-2024. És una xifra que va a l’alça?
Fins a la pandèmia sempre havíem pujat, i aquest curs s’hi ha inscrit una desena d’alumnes menys. Enguany, com que hem tingut dificultats amb els municipis que ens han bloquejat el nombre d’alumnes a la cantina o per la seguretat, ha sigut una mica més difícil.

Quines han estat les novetats d’aquest curs?
Hem obert la nova escola del Soler, tot i que encara no l’hem inaugurat, i el pati de la de Pesillà també està fet.

El projecte que teniu enguany és relacionat amb la ciència, amb el nom d’Oxigen. De què tracta?
Cada any, es tria una temàtica específica que treballa tot l’alumnat i que s’acaba amb La Bressolada, que és la gran festa de totes les escoles. En aquest curs, els mestres volien una temàtica de caràcter científic, per això se’n diu Oxigen.

Quin seria el full de ruta dels anys vinents?
El repte més important és el projecte del Liceu al monestir de Vernet, que és més viu que mai i que ben aviat hi haurà novetats. Aquest projecte ens permetrà tancar el cicle escolar fins al Batxillerat, amb els tres anys de Liceu fins als 18 després del col·legi, però encara no es podrà posar en marxa, és un procés complex.

Esteu tenint peticions per obrir nous centres a la Catalunya Nord?
Estem negociant dos projectes en dos nous municipis, que no te’ls puc dir, perquè no està encara tancat.

L’any 2026 La Bressola celebrarà els 50 anys d’existència. Quin és el repte de l’associació?
El repte principal seria arribar amb el Liceu en marxa, perquè estem en un procés de tràmits burocràtics. Comptant amb les obres i els tràmits administratius, crec que tres anys serà un període curt, possiblement no estarà en marxa. Però, a grans trets, el repte passa per continuar enfortint el nostre projecte educatiu com a escola catalana, immersiva i associativa. Perquè l’herència cultural pròpia del nostre territori continuï viva.