Foto: Delegació Govern a Itàlia
Gustau Navarro i Barba (Barcelona, 1960) és antropòleg i historiador, i actualment és el responsable de l’Oficina de l’Alguer de la Delegació del Govern català a Itàlia. Viu a Sardenya des de fa més de 20 anys i s’ha convertit en un referent de la llengua i la cultura catalana. Ha estat docent a la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Sàsser i l’Istituto Magistrale di Sassari. El 1999 va guanyar el Premi Tomàs Garcès de Sociolingüística pel treball ‘El Català de l’Alguer i la legislació sarda i italiana’. A Exterior.cat, Navarro reivindica els lligams entre Catalunya i l’Alguer.
Tota la vida has estat vinculat al món universitari i acadèmic.
Sí, abans de viure a l’Alguer treballava al departament de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la recerca. Un cop establert a Sardenya he estat docent a la Universitat de Sàsser i a l’Istituto Magistrale di Sassari. Treballar per a la Generalitat va venir més tard, tot i que ve de lluny amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a vicepresident del Govern de la Generalitat.
L’any 2003 t’integres a la comissió mixta de treball entre Catalunya i l’Alguer en representació del Govern català.
Així és. Aquesta acció institucional va permetre aleshores trobades entre les dues institucions. En aquell moment, l’aleshores Conseller en cap, Josep Bargalló va fer una visita oficial a l’Alguer per trobar-se amb el president de Sardenya, Renato Soru, i altres personalitats alguereses com el Síndic o la Presidenta de la Província de Sàsser. Aquell va ser l’embrió d’una activitat diplomàtica que va portar l’Alguer a incorporar-se a la Fundació Ramon Llull i a crear la seu de representació de la Generalitat a l’Alguer.
Ets el segon responsable de l’Oficina de l’Alguer després d’una primera etapa amb Joan-Elies Adell al capdavant.
Arran de l’aplicació del 155 per part del govern espanyol, Joan-Elies Adell va deixar el càrrec. Un cop es restaura el govern de la Generalitat i l’activitat exterior, la plaça era vacant i així em va arribar la proposta tenint en compte que coneixia prou bé el territori. No és un càrrec de representació política, que en aquest cas correspon al delegat del Govern a Itàlia, Luca Bellizzi.
Quina és la tasca que fa des de l’Oficina a l’Alguer?
Té diverses funcions, des de la representació institucional exterior, de suport al centenar de catalans residents en tot el territori sard o aquells qui venen a fer turisme, de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Alguer i la resta d’institucions i entitats de Sardenya fins a donar suport a l’increment de l’ús social de la llengua catalana en la seva variant algueresa.
Estratègicament pel país era rellevant tenir una seu del Govern a l’Alguer?
Sí, calia recosir i incentivar les relacions entre l’Alguer i Catalunya. Històricament, els dos territoris formaven part d’una mateixa àrea dins els àmbits econòmic, cultural i militar de la part occidental del Mediterrani. Hi ha un element que fa l’Alguer molt singular: l’ús de la llengua catalana.
Encara és vigent avui.
Sí, que avui encara es parli català a l’Alguer és tot un miracle. I això significa que la població algueresa no hagi oblidat mai els seus lligams amb Catalunya. Dins el context europeu beneficia tan a catalans, algueresos i tsars. Per tant, des d’aquells primers comerciants que van veure el Mediterrani com un espai de trobada i de progrés, hem de seguir reforçant aquesta estratègia cap aquesta direcció.
“Els darrers estudis que s’han fet sobre l’ús de la llengua assenyalen que prop d’unes 15.000 persones parlen català a l’Alguer”
Quina és la presència actual del català a l’Alguer?
Actualment, els estudiants tenen la possibilitat d’estudiar català de forma voluntària, no pas obligatòria. És el que estipula l’ensenyament que depèn del govern italià. Una de les nostres prioritats amb col·laboració amb altres entitats de l’Alguer és que la presència del català a les aules de l’Alguer vagi creixent en l’àmbit de l’ensenyament públic.
Quines accions s’han fet per incentivar l’ús del català a les aules?
S’han fet passes importants en la formació de professorat en català, i ens obliga constantment a fer campanyes de promoció de la llengua a l’Alguer que han impulsat Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. Pel que fa a l’ensenyament privat, hi ha associacions com l’Obra Cultural de l’Alguer o l’Ateneu Alguerès que promouen cursos de català. I des de l’àmbit universitari, fruit de la tasca amb l’Institut Ramon Llull a partir del curs vinent recuperem la presència del català amb un professor titular a la Universitat de Sàsser.
Així i tot, el català a l’Alguer està en perill?
Sí, com totes les llengües minoritàries i minoritzades. Però també li passa a l’alguerès i al tsar. Sense una indústria cultural potent i amb el fort impacte que tenen totes les accions que generen els mitjans de comunicació italians fa difícil la supervivència d’aquestes llengües. Està en perill, també, per una qüestió demogràfica.
Està demostrat?
Els darrers estudis que s’han fet sobre l’ús de la llengua assenyalen que prop d’unes 15.000 persones parlen català a l’Alguer. Per tant, som una minoria. Ara bé, tot passa perquè els algueresos decideixin quina llengua volen parlar quan siguin grans i tot passa per trobar-ne una utilitat.
Quins actius podrien fer decidir els algueresos a apostar pel català?
El turisme i la ciutat de Barcelona són un pol d’atracció. Tan a l’Alguer com a Sardenya, hi ha molts estudiants que decideixen fer-ho a Barcelona en detriment de Roma, Milà o Torí. Per tant, el català que han après a casa els ha servit, també, per seguir els seus estudis a Catalunya.
Aquest mes de setembre, l’Alguer acollirà el 33è Aplec internacional de la cultura catalana que promou l’Adifolk.
Sí, esperem que la Covid-19 no ho impedeixi, com va passar fa un any que es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia. Aquest aplec ha de servir per enfortir les relacions personals i institucionals entre catalans i algueresos. És a dir, crear vincles perquè no tot comenci i acabi en un cap de setmana sinó que hi hagi continuïtat. Que l’Aplec sigui un èxit és un dels reptes, però n’hi ha d’altres.
Quins?
La prioritat és enfortir la presència del català en l’ensenyament públic a l’Alguer. Actualment estem a punt de renovar l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament de l’Alguer que determinarà la tasca conjunta en els propers 10 anys. Un full de ruta que ha de mantenir i enfortir el lligam entre els dos territoris en tots els àmbits d’actuació.
