Font: Generalitat de Catalunya
Els Balcans és una àrees del món amb més projecció. La zona geogràfica del sud-est d’Europa té una extensió de 550 kms2 i una població de prop de 53 milions d’habitants. Més de 25 anys després de l’inici de la Guerra dels Balcans, el camí continua sent costerut tot i els intents per enterrar, definitivament, el llast d’una guerra.
A finals de juny del 1991, Eslovènia es va declarar independent i, en qüestió d’hores, va esclatar una guerra que desmembraria la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Els eslovens es van convertir també en els primers que van entrar a formar part de la Unió Europea, el 2004. Croàcia va trigar nou anys més. Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Bòsnia i Hercegovina són candidates a l’adhesió. “Als Balcans, el món segueix sent un món per sí mateix, i cada país probablement tindrà un enfocament diferent a Catalunya. Hi ha una gran diferència entre els estats membres de la UE, els que intenten entrar a la UE i els que encara es recuperen del conflicte”, explica a Exterior.cat, el delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck.
Catalunya hi té una finestra oberta com a punt estratègic. Des de gairebé 30 anys, Catalunya ha estat present a Sarajevo. Primer a través de l’ajuda humanitària, després a través de la cooperació, i ara està treballant per renovar el seu acord de cooperació. “I això és bilateral i al mateix nivell perquè puguem comprendre i beneficiar mútuament”, assegura. La delegació, amb Hauck al capdavant, va obrir l’11 de setembre de 2017 i va tenir una durada pràcticament efímera per l’aplicació del 155 a càrrec del govern espanyol. “Sis setmanes després d’obrir la delegació, el govern espanyol la va tancar”, recorda. Des de finals d’octubre de 2017 fins a l’estiu de l’any següent, “hi va haver un silenci per part nostra a nivell institucional, però es va enfortir l’escalf de la gent”, confessa.
Nascut a Alemanya i llicenciat en periodisme, Hauck ja exercia el càrrec de delegat des del 2017. Va ser cap d’internacional al diari Avui i corresponsal diplomàtic a l’Europa de l’Est durant la caiguda del mur de Berlín. També va ser reporter de guerra als Balcans, a Romania, a la primera Guerra del Golf i al final de l’apartheid a Sud-àfrica. Del 1995 al 1999 va ser director de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona a Bòsnia i Hercegovina. Entre el 1998 i el 2006, va exercir com a responsable de projectes al Comitè Olímpic Internacional (COI) a Lausana.
“Ja havia tancat el cercle dues vegades dels Balcans. Com a periodista amb la guerra, primer, i com a cooperador, uns anys després, un projecte olímpic a proposat de Pasqual Maragall. L’època de la postguerra als Balcans va ser més dura que la guerra”, explica. Hauck -coneixedor del terreny- va arribar a la delegació recomanat per l’exconseller Raül Romeva. “Tornar-hi era una nova oportunitat de seguir cooperant i ajudant-nos mútuament”, afegeix.
UN NOU PUNT DE PARTIDA
A principis de 2019, Catalunya va reobrir la delegació a Zagreb en un barri diplomàtic, al costat de l’ambaixada de Turquia. “Vam triar la capital de Croàcia perquè és la més equidistant i formar part de la UE dona més facilitats”. La delegació del Govern representa els interessos de Catalunya a Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Macedònia del Nord, Kosovo, Albània, Bulgària i Grècia, i el seu mandat es va estendre a Eslovènia, que anteriorment es va establir sota l’oficina de Viena. La seu catalana s’allotja a HUB385, un centre d’emprenedors, de coworking i una plataforma de promoció de la innovació, la col·laboració i l’intercanvi de coneixements a Zagreb. La delegació comparteix espai amb l’Oficina de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Genralitat. “Els Balcans té països petits amb molt potencial. Amb ACCIÓ afavorirem el desplegament d’intercanvis comercials perquè les empreses catalanes truquin la porta dels Balcans”, explica.
Una de les primeres accions visibles de la delegació dels Balcans va ser la visita del president Quim Torra a Eslovènia. “Era el dia que es va publicar la meva nova designació com a delegat”, recorda Hauck. La visita va quedar eclipsada per l’anunci fet per Torra que Catalunya hauria de triar “la via eslovena” per obtenir la independència. “Aquelles paraules del president es van utilitzar de forma malintencionada des d’alguns sectors de la premsa i opinió pública espanyola en l’intent de presentar el moviment català com a violent, quan som tot el contrari. La via eslovena va ser pacífica, com la nostra”. Més enllà del soroll mediàtic, Hauk assegura que “aquell viatge ens ha obert moltes portes a Eslovènia”.
El full de ruta de Hauck és clar: turisme, serveis i cooperació. “Hi ha una necessitat de desenvolupar una estratègia de turisme sostenible amb la costa dàlmata, a l’Adriàtic. Grècia, Croàcia i Catalunya són les grans potències del turisme al Mediterrani i tenim grans oportunitats de col·laborar-hi plegats”, explica el delegat. En l’àmbit de la cooperació, els Balcans és un “focus d’atenció per refugiats” i afegeix que “l’arribada d’un refugiat és una qüestió en què l’escena civil catalana ha demostrat ser molt forta, salvant-los al mar, obrint les seves portes a Catalunya, però l’entrada a Europa és complicada”.
Les prioritats també s’extenen a la cultura i a l’esport. “Als Balcans hi ha molt interès per aprendre el català i una prioritat més de la delegació serà ampliar l’oferta d’estudis arreu”. En els propers mesos, la prioritat de la delegació passa per “teixir una xarxa de col·laboradors locals amb altres països de la zona i estenent l’activitat a altres punts estratègics”, apunta.
AFINITIAT AMB CATALUNYA
Tot i les diferències entre Catalunya i els Balcans, els lligams són molt forts entre les dues societats. “Hem estat una terra d’acollida per ells. Hi ha una autopista i mà estesa entre els dos pobles. Ells entenen què vol dir voler emancipar-se com a país”, reconeix Hauk. El primer acte de Hauck després de la reobertura de la delegació va l’estrena de l’exposició d’un fotògraf bosnià dedicada a Barcelona. “Catalunya i Barcelona són dues marques molt potens als Balcans, que representen els seus valors que ells van defensar durant la guerra: convivència, reciliència, llibertat i pacifisme. Aquesta societat que anhela i creu en aquests valors se sent identificat amb la causa catalana”.
Hauck troba moltes complicitats arreu dels Balcans. El procés d’independència, l’1 d’octubre i el judici als polítics i líders de la societat civil catalana “han ajudat a empatizar encara més amb Catalunya i han allunyat del discurs que pretén fer creure el govern espanyol arreu”, reconeix. El delegat creu que “com deia Abraham Lincoln, pots enganyar a tot el món algun temps, pots enganyar a alguns tot el temps però no pots enganyar a tot el món tot el temps”.
La guerra als Balcans va provocar un èxode de persones arreu del món. Catalunya va ser un lloc d’acollida. Hauck reconeix que “la feina que es va fer des de la societat civil catalana amb Sarajevo i Bòsnia durant la guerra ha deixat una empremta molt gran”. Prova d’això és que “a Sarajevo és una ciutat on hi viuen moltíssims bosniocatalans que van venir com a refugiats de la guerra a Catalunya, s’hi van passar mitja vida i ara estan retornant a casa seva”. Fins al punt que, segons el delegat, “et pots trobar gent parlant amb l’accent de Les Borges Blanques en un parc de Sarajevo”. Malgrat que els Balcans no es comptabilitzen comunitats catalanes, la vinculació amb Catalunya és molt gran.
