Font: Associazione Italiana di Studi Catalani

La vinculació entre Catalunya i Itàlia és molt allargada. També des de l’àmbit acadèmic i la convivència entre dues llengües romàniques. Arran de la mort de Franco, un seguit de professors universitaris de filologia, lingüística, literatura i història a Itàlia van aplegar-se per impulsar l’Associazione Italiana di Studi Catalani.

Les adversitats per les quals havia passat la cultura catalana durant el franquisme havien estat un estímul per als estudiosos a Itàlia. Una iniciativa que van liderar, entre altres, Giuseppe Tavani (Roma, 1924), el primer catedràtic de catalanística a Itàlia i qui va rebre, posteriorment, la Creu de Sant Jordi (1997) i Premi Internacional Ramon Llull (2004).

Amb la mort de Tavani, l’any passat, la delegació del Govern de la Generalitat a Roma conserva més d’un miler de llibres del seu llegat que el mateix Tavani va lliurar l’any 2017. En el dipòsit de Tavani destaquen les obres d’autors medievals com Ramon Llull, Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer, Francesc d’Eiximenis, Bernat Metge, i diferents estudis i edicions italianes de Tirant lo Blanc o una edició facsímil del Llibre dels Fets, de Jaume I.

A més conserva obres enciclopèdiques d’estudis de la llengua catalana, i grans col·leccions sobre autors com Pere Calders i Salvador Espriu. També hi ha nombrosos volums de la col·lecció Estudis de Llengua i Literatura Catalanes de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de l’Institut d’Estudis Catalans.

RECOLLINT EL LLEGAT DE TAVANI

Nancy De Benedetto és la presidenta de l’Associazione Italiana di Studi Catalani. “Som una associació que recull la tradició dels estudis de catalanística que van iniciar Giuseppe Tavani, Maria Grossman, Giuseppe Sansone o Giuseppe Grilli, qui va ser professor meu, i la prioritat és promoure els estudis de llengua i literatura contemporània catalanes a Itàlia”, explica a Exterior.cat.

Itàlia tenia una oferta d’estudis de llengua i literatura catalanes molt arrelada i extensa. De Benedetto assegura que “actualment, la situació ha canviat completament per motius econòmics. Els estudis humanístics han patit més que ningú l’efecte de la crisi i el català n’ha estat una víctima”. La presència del català en l’oferta d’estudis universitaris ha disminuït notablement a Itàlia. “Ja no s’ensenya el català com a disciplina curricular, ja no hi ha catedràtics”, subratlla.

Per minimitzar l’impacte, l’Institut Ramon Llull juntament amb l’AISC han impulsat projectes per mantenir-ne la presència a les aules. “S’ofereixen cursos, ensenyaments menors i fan més difícil cultivar i eixamplar un bon gruix d’estudiants com els que hi havia fa una colla d’anys”, diu De Benedetto. L’oferta es concentra en una dotzena d’universitats arreu d’Itàlia.

La setmana passada, l’AISC i l’Institut Ramon Llull van signar el conveni de col·laboració per seguir fomentant la cultura i l’ensenyament a Itàlia. El més rellevant, segons De Benedetto, és “impulsar la traducció de la literatura catalana i donar conèixer els clàssics catalans medievals”. Fruit d’aquestes accions, abans de Sant Jordi és previst que es publiqui una traducció d’una antologia d’Ausiàs March a l’italià.

CONNECTAR LA XARXA I DONAR A CONÈIXER CATALUNYA

Des que De Benedetto ha agafat la presidència, l’Associazione Italiana di Studi Catalani té dos objectius a curt termini: connectar el món de la investigació i donar a conèixer la realitat social de Catalunya a Europa. Aquesta acció es complementaria “sortint de les aules i de l’ambient acadèmic per donar a conèixer la realitat de Catalunya a Itàlia arran del procés en la lluita pels drets i les llibertats nacionals”.

En aquest sentit, L’AISC està fent de pont entre grups d’investigació catalans i italians per “garantir la continuïtat dels estudis catalans a Itàlia” i alhora “crear una acció conjunta entre els estudiosos d’Itàlia, Catalunya, els Països Valencians i les Illes Balears”. Actualment l’AISC té més d’un centenar d’associats.

L’actual junta de l’AISC la formen Nancy De Benedetto, com a presidenta; Francesco Ardolino, com a vicepresident; Cèlia Nadal, com a secretària; Simone Sari, com a tresorera i Gennaro Ferraiuolo, com a vocal. El seu mandat finalitzarà a finals de 2021 en un Congrés Internacional que tindrà lloc a Bari.

L’AISC té una publicació anual en format paper: RISCAT. És la primera i única revista italiana de catalanística destinada a l’estudi i la reflexió crítica sobre la cultura catalana. Una de les prioritats de l’associació durant el mandat de De Benedetto és “la publicació d’estudis de joves investigadors”, afegeix.

Entre els projectes previstos per aquest 2020 hi haurà la commemoració de l’Any Badia Margarit a Nàpols, que impulsa la delegació del Govern a Itàlia.