La catalana Jana Fernández signant el seu contracte amb el club anglès [Foto: London City Lionesses]
Jana Fernández Velasco (Martorell, 2002) és una de les jugadores catalanes amb més projecció del futbol femení. Després de formar-se i consolidar-se en el primer equip del FC Barcelona, aquest estiu va incorporar-se com a jugadora del London City Lionesses, un equip que acaba d’ascendir a la FA Women’s Super League, la primera divisió de la lliga anglesa de futbol femení. Després del seu pas pel FC Sant Esteve Sesrovires i la Barça Academy, va debutar en el primer equip fa 7 anys (el novembre de 2018) amb només setze anys. Amb una trajectòria marcada pel talent, la maduresa competitiva i la capacitat de superar adversitats, Jana Fernández aborda a Exterior.cat el seu nou repte professional a Anglaterra.
A mitjan agost es va fer oficial la teva incorporació al London City Lionesses, de la FA Women’s Super League -la lliga anglesa de futbol femení-. Per què et decantes per aquesta opció?
Després d’un estiu complicat que va acabar amb la meva sortida del Barça, se’m van plantejar un seguit d’ofertes i la del London City Lionesses em va convèncer pel projecte a mitjà i llarg termini. Juntament amb Michele Kang -la propietària del club-, la presència al darrere de Markel Zubizarreta i Gonzalo Rodríguez, que van ser, també, artífexs de les tres Champions amb el Barça, van ser un motiu de pes per acabar de decidir-me aquesta opció.
Quines referències tenies del teu nou equip abans de formar-ne part?
Sincerament, ben poques. La temporada passada sí que vaig veure que van assolir l’ascens a la Primera Divisió anglesa i que van fitxar jugadores com Kosovare Asllani o Sofia Jakobsson. També hi juga la catalana Maria Pérez, amb qui vaig conversar-hi diverses vegades per reforçar la meva decisió.
Michele Kang -la propietària del club- és un dona de negocis i la primera que ha invertit decididament pel futbol femení. Té contacte amb l’equip, es fa visible o ni la veieu?
Sí, moltíssim! [riu] Estava convençuda que no la veuríem gaire, i ha vingut a veure’ns més de la meitat dels partits que hem jugat aquesta temporada, i també en els entrenaments a la ciutat esportiva. Després dels partits hem pogut tenir-hi un contacte més proper, i darrerament que hem guanyat, ens felicita. M’ha sorprès positivament, perquè està molt implicada en el projecte i té molt d’interès en l’equip.
Nou país, nova ciutat, nova llengua i nou vestidor. Com està sent la teva adaptació en aquests primers mesos?
[Somriu] Està sent molt ràpida. El fet de parlar bé l’anglès m’ha obert les portes a tenir millor relació amb les companyes i l’staff, ha estat determinant en la meva adaptació. Londres és una ciutat gran, però ja vas descobrint racons que et fan sentir una mica menys lluny de casa. Que la família em visiti de tant en tant també m’ajuda al fet que tot sigui més agradable.
“Al London City Lionesses he trobat una versió de mi mateixa al terreny de joc que m’agrada molt”
Foto: London City Lionesses
He de confessar-te que m’ha sorprès moltíssim el teu alt nivell d’anglès. Com l’has après?
[Somriu] Mai he tingut classes particulars fora de l’escola ni he anat en cap acadèmia. Sent adolescent escoltava la música de One Direction, volia entendre les lletres de les seves cançons, me les traduïa, i també intentava perfeccionar l’accent. He consumit molt l’anglès a través de les sèries i de Youtube, i més tard, les amistats que he fet amb el futbol també han estat de parla anglesa, cosa que m’han ajudat a perfeccionar-lo. Al cap i a la fi, ha estat un aprenentatge més d’autodidacte, posant-hi interès i també compta que tinc facilitat per a les llengües.
Tot i jugar en un altre equip i en una altra lliga, com t’estàs adaptant a l’equip, et sents tu mateixa?
Al London City Lionesses he trobat una versió de mi mateixa al terreny de joc que m’agrada molt. Crec que hi ha contribuït la continuïtat que ara tinc i que al Barça va ser molt més complicat. Des del primer partit de lliga fins avui, hi ha hagut una gran evolució en el meu joc i em trobo en un aprenentatge constant.
De quina manera?
M’estic adaptant a una altra lliga i a un altre estil de joc. A la lliga anglesa, la posició de defensa és més exigent, sobretot venint del Barça, en què s’està gairebé sempre atacant. Així i tot, no puc oblidar d’on vinc, el que vaig aprendre al Barça ho porto dins meu i ho intentaré reflectir-ho allà on jugui.
És el debut del London City Lionesses a la primera divisió anglesa. Quin és l’objectiu que s’ha fixat aquesta temporada?
Tot i que des de fora pot semblar que no hi ha pressió, el club ha fet una gran inversió en aquesta finestra d’estiu i voldrà tenir la seva recompensa. Som ambicioses, i el repte és acabar la lliga el més amunt possible.
El més amunt possible vol dir jugar la Champions League la temporada que ve?
[Somriu] Sí, per què no? Fa unes setmanes ho veia com una cosa impossible, però després de 9 jornades som a només dos punts dels llocs de Champions. M’agrada tocar el present, anar partit a partit, i més en aquesta lliga tan competitiva. Ara bé, tenim clar el repte per als pròxims anys ha de ser classificar-se per la Champions, optar a guanyar la lliga anglesa i posicionar-nos entre els millors equips d’Europa.
“La lliga anglesa atrau el talent d’altres lligues”
El London City Lionesses es troba en moment dolç, la dinàmica de l’equip cotitza a l’alça.
Sí, després de superar el tram més difícil enfrontant-nos als equips més forts -Chelsea, Arsenal, Manchester City i Manchester United-, estem guanyant els partits davant d’altres equips, i això és important perquè sumant de tres en tres estem més a prop del lideratge. Ara bé, aquí cada jornada te la jugues, i crec que serà així fins a final de temporada.
Quines diferències trobes en la lliga anglesa respecte a l’espanyola?
La principal diferència és la inversió econòmica, un fet que costa veure en lligues d’altres països. I això té una conseqüència: la lliga anglesa atreu el talent d’altres lligues. S’estan fent les coses molt bé i saben comercialitzar el producte. Em sento molt orgullosa de formar part d’una lliga que aposta decididament pel futbol femení. I animo que altres lligues -com l’espanyola- facin el mateix, que hi apostin. Si no ho fan, el futbol femení a Anglaterra continuarà creixent, la resta de lligues es veuran perjudicades i el talent els acabarà marxant.
Foto: London City Lionesses
Actualment, la FA Women’s Super League -la lliga anglesa de futbol femení- ja es pot considerar la millor llliga del món?
Sincerament, sí. La lliga anglesa femenina ja és la millor del món, però hi falta el millor equip: el Barça. Anglaterra és la lliga on hi ha més competitivitat, la que s’estan invertint més diners i la més atractiva per als aficionats. Però, repeteixo, en aquesta lliga per ser la millor de totes hi faltarien equips com el Barça, el Lió o el Bayern de Munic.
Aquesta temporada la representació catalana a la lliga anglesa de futbol femení està formada per 6 jugadores -Laia Codina (Arsenal), Júlia Bartel (Chelsea), Martina Fernández (Everton), Leila Ouahabi (Manchester City), Maria Pérez i Jana Fernández (London City Lionesses), a més de l’entrenadora Natàlia Arroyo (entrenadora Aston Villa). Manteniu algun vincle entre vosaltres?
[Somriu] Sí, tenim molt bona relació entre totes! Amb Maria Pérez hi ha molt vincle perquè tornem a compartir vestidor, i amb la resta, també! Fins i tot, a Mariona Caldentey (Arsenal) la podem considerar una catalana més! Quan ets fora de casa, comptar amb totes aquestes companyes ho fa tot més fàcil.
“He pres una bona decisió i en el moment que tocava, cosa que em dona molta tranquil·litat en mi mateixa”
Des de fora se’t veu com una dona molt cosmopolita. Londres escenifica aquesta Jana d’una mirada més global?
[Riu] Sí, podria ser! Soc una persona que m’agrada conèixer nous llocs, noves cultures i nova gent. En aquest sentit, Londres és una ciutat perfecta. Ara bé, tinc moments de tot, també em considero molt de poble, perquè a vegades també trobo a faltar ser a Sant Esteve Sesrovires al costat de la meva família. En els últims anys no ho he pogut fer tant com voldria, per això aprofito les aturades de la competició -per Nadal i durant l’estiu- per gaudir-ne.
Des de la distància, veus els partits del Barça de Pere Romeu?
Sí, tot i que depèn si em coincideix que tinc partit, entrenament o descans. Per a mi veure el Barça és veure les meves amigues i els desitjo el millor sempre. Aquesta setmana, a més, he tingut la sort de veure-les en directe a Stamford Brigde. Soc una culer més des de Londres. [somriu].
El Barça és candidat per guanyar la seva quarta Champions League?
Sí, ho serà sempre que mantingui el nivell de les jugadores. Tenen el millor talent, són candidates a guanyar-la. Tot i que cada cop els equips es reforcen més, el Barça continua sent més que candidat al títol.
Vas ser la primera jugadora formada a la Barça Academy en debutar i consolidar-se en el primer equip del FC Barcelona femení. El teu adeu va ser tan inesperat com dolorós?
El meu somni era jugar tota la vida amb el Barça, però sent realista era conscient que era molt complicat, sobretot, també, per com funciona avui el futbol. En aquest sentit, va ser inesperat perquè es va produir més aviat de com ho havia imaginat i dolorós per la manera com es va produir. Però, la vida continua, ja he girat full. El Barça me l’estimo com sempre i formarà part de la meva vida. Soc molt feliç a Londres, formant part d’un projecte engrescador i amb ganes de mostrar la meva millor versió. I et diré més: he pres una bona decisió i en el moment que tocava, cosa que em dona molta tranquil·litat en mi mateixa.
Foto: London City Lionesses
En la teva maleta de records d’una vida al Barça, què hi trobaríem?
El primer record, el meu debut amb el primer equip va ser bonic, el que em va obrir la porta al futbol. En tots aquests records, destaco la primera Champions League a Göteborg en plena pandèmia, vam formar una gran família. I també, tot el que he après arran d’una lesió de lligament creuat anterior. És un moment molt dur, però m’ha fet aprendre a veure la vida d’una altra manera. I més enllà d’això, en aquesta maleta m’emporto, sobretot, l’amistat de grans persones: Bruna Vilamala, Patri Guijarro, Ona Batlle, Alexia Putellas, especialment, i la colla de companyes més joves amb qui vaig passar tants bons moments la temporada passada. Són amistats que seran per tota la vida.
M’ha sorprès que no hagis fet referència a la final de la Champions League de Bilbao. Per a mi, el millor record d’aquest Barça femení.
La de Bilbao va ser molt bonica, una experiència brutal per a nosaltres per tot l’ambient que es va generar, però personalment em va deixar un sabor agredolç perquè no la vaig poder gaudir en el terreny de joc. Si hi ha una final que va ser significativa per a la història del Barça va ser la de Göteborg, ja que va ser la primera Champions del femení. Llàstima que en aquella final ens va faltar l’escalf de les nostres famílies i dels aficionats. Si he de fer un rànquing, Bilbao seria la segona [somriu].
“Em sento molt orgullosa de formar part d’una lliga que aposta decididament pel futbol femení”
Una última pregunta sobre el Barça. La porta continua oberta?
Sí, el Barça és casa. És una porta que sempre estarà oberta, el Barça m’ho ha donat tot. Ara bé, he signat un contracte per a tres temporades i he posat tot el focus en aquesta nova etapa. Ara, el meu objectiu és fer-me un lloc en aquest equip i en aquesta lliga.
Barcelona és una ciutat universal. Quines referències tenen les teves companyes d’equip de Catalunya i de la capital catalana?
Les referències són molt típiques: platja, paella i cervesa! [riu]. Barcelona és una ciutat espectacular, i de mica en mica, els dono altres motius perquè coneguin Catalunya, més enllà de Barcelona. Ho fem perquè així és com estimem la nostra terra. Fa uns dies vam fer un sopar a casa on les companyes van poder degustar truita de patates i amb pa amb tomàquet i pernil.
El pròxim febrer compliràs 24 anys. Encara et queden anys com a futbolista. Tens clar què vol ser la Jana quan s’acabi el futbol?
Sincerament ho tinc una mica en l’aire. Estic estudiant un Grau de Publicitat de manera on line, però no tinc una idea clara del que vull fer. Tinc clar el què m’agrada: el màrqueting, les relacions públiques, la tecnologia i elaborar continguts. Per això, crec que acabaré fent una feina que uneixi el futbol i el màrqueting. A hores d’ara, m’encamino cap aquí. Sortosament, el futbol m’està regalant uns anys de marge abans de de decidir què faré quan s’acabi l’etapa com a futbolista.
Bruna Vilamala, des de Brighton: “La lliga anglesa de futbol femení és molt més llaminera i competitiva”
