Jaume Duch: “Quan diem que som el govern de tothom hem d’incloure, també, el mig milió de catalans que viuen a l’exterior”

Jaume Duch Guillot (Barcelona, 1962) és el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya des fa un any i mig. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha dedicat pràcticament tota la seva trajectòria professional a les institucions europees. Advocat, professor universitari i periodista, ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de director general de Comunicació i de portaveu del Parlament Europeu. Funcionari de la Unió Europea des del 1990, va ser el número u de la seva promoció. Des del 2017 fins al seu nomenament com a conseller, va ser director general de Comunicació del Parlament Europeu. Per segon any consecutiu, el conseller ens obre les portes del seu despatx a la seu del departament, a Barcelona. En la conversa, Duch passa balanç del 2025 que deixem enrere i desgrana quina és l’estratègia per al nou any.

Tanquem el 2025, és hora de passar balanç. D’entrada, però, volem que hi posi una xifra. Quina nota li posaria a l’acció exterior catalana feta per al departament que lidera?
L’única vegada que a l’escola van deixar-me posar una nota, em vaig posar un 10! [somriu] Però, en aquest cas, posaria un 8,5. Hem fet molt bona feina, però sempre hi ha espai per a millorar. I precisament és el que volem per a l’any vinent: millorant la presència de Catalunya a l’exterior, millorant el nivell d’influència de Catalunya davant la Unió Europea i millorant, també, l’assistència i l’acompanyament dels catalans a l’estranger. Quan diem que som el govern de tothom hem d’incloure, també, el mig milió de catalans que viuen a l’exterior.

Què és el més rellevant que ha fet el govern quant a l’acció exterior el 2025 a punt de deixar enrere?
Bàsicament, en l’increment i la influència de Catalunya a l’estranger, i es pot desgranar en quatre pilars bàsics de l’acció exterior. El primer, Brussel·les, que aprovant el Pla Brussel·les ens ha permès fer molta feina durant aquests mesos en un espai estratègic; el segon, la planificació estratègica respecte de la nova geografia del món, aprovant els plans per a l’Àsia i la Mediterrània, dos documents que ens fixen com a guia la tasca i les prioritats de l’acció exterior del Govern. El tercer, la consolidació i la presència física de Catalunya al món, que té a veure amb les delegacions del govern a l’exterior. I el quart, la feina que hem fet i que continuarem fent quant a la modernització de la cooperació.

Un dels viatges institucionals més importants d’aquest 2025 va ser el de la Xina. En l’actual context global, marcat per les tensions en les relacions transatlàntiques, obliga Catalunya a diversificar aliances. L’aposta del Govern amb l’Àsia —especialment amb països com Corea del Sud o el Vietnam— com es visualitzarà?
Ho determina el Pla Àsia i té una mirada transversal de tot el govern. El viatge del president a la Xina va ser l’aperitiu de què ja ha anat venint posteriorment. Jo mateix vaig aprofitar aquell viatge per visitar la província de Hainan, de la qual hi tenim molt interès. Així, també ens han visitat a Catalunya diverses delegacions xineses per estudiar memoràndums o el conseller Sàmper ha viatjat recentment al Vietnam. La Xina, el Japó, Corea i, fins i tot, l’Índia són països prioritaris per al Govern.

“El més rellevant en l’acció exterior de 2025 ha estat l’increment i la influència de Catalunya a l’estranger”

En el viatge a la Xina, el president Illa va anunciar una nova delegació del Govern a l’Àsia -serà la tercera- complementant la presència comercial que ja exerceixen les oficines d’Acció a Pequín, Hong Kong i Shanghai. Quan és prevista la seva posada obertura, ja hi ha una data prevista?
Hem iniciat tots els contactes pertinents, és a dir, d’una banda, amb les autoritats xineses, i de l’altra, amb el ministeri d’Afers Exteriors espanyol. És un procediment burocràtic que necessita l’acord entre les dues parts. Espero que sigui ràpid i que en els mesos vinents l’acord s’hauria de segellar.

Hi ha un altre viatge rellevant aquest 2025: Guadalajara, Mèxic. Vostè ha subratllat el paper estratègic de Mèxic com a porta d’entrada al conjunt de l’Amèrica del Nord. Com es traduirà?
En primer lloc, hem reforçat la delegació del Govern a Mèxic, treballa molt bé i que té molta feina al davant. És una delegació que ha entès que per a nosaltres Mèxic és un país rellevant perquè cobreix tres espais: Mèxic -amb 130 milions de persones-; l’Amèrica del Nord -és la porta d’entrada a dos mercats molt grans: els Estats Units i el Canadà- i de l’Amèrica Llatina -té un lligam amb els països del centre i el sud d’Amèrica-. S’hi suma el factor Mercosur, un cop l’acord amb la Unió Europea entri en vigor.

A la FIL de Guadalajara l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que impulsarà una beca per a autors i autores llatinoamericanes, dotada amb 80.000 euros, per “narrar la ciutat”. Com a conseller d’acció exterior ho aplaudeix?
L’Ajuntament de Barcelona té les seves pròpies prioritats. A mi no em correspon aplaudir o no. Si ho han posat en marxa és perquè han vist la necessitat de fer-ho.

Des del primer dia, el president Illa ha ofert mà estesa a Madrid. Prova d’això és que el Govern ha recuperat aquest 2025 el Premi Blanquerna, un guardó que reconeix persones o entitats que hagin destacat per la seva contribució al coneixement, la promoció i la projecció de Catalunya, així com al foment del diàleg entre les societats catalana i espanyola. Aquest premi no es lliurava des de feia vuit anys, poc abans de l’1-O. Què simbolitza recuperar el Premi Blanquerna?
Simbolitza tornar a obrir un diàleg més constructiu entre Catalunya i la resta d’Espanya. Per tant, és un element més d’aquest nou clima en el qual es busca la col·laboració i la cooperació, i ajudar-nos mútuament en un moment en què el món és prou complex perquè ens creem problemes nosaltres mateixos.

“Cooperació internacional? Si a l’extrema dreta no li agrada ho sento molt, nosaltres continuarem fent la nostra feina”

El Govern calcula que l’obertura de noves delegacions i les reubicacions planejades suposaran un augment aproximat de 2,4 milions d’euros de la seva partida en els pressupostos del 2026. A més de la Xina, aquest 2025 han anunciat l’obertura de dues noves delegacions més, al Canadà i a la Mediterrània Oriental. Quan és prevista la seva obertura?
La data prevista és durant l’any 2026. Estem treballant paral·lelament en aquestes tres noves delegacions. Jo espero que d’aquí a un any estigui enllestit. Ara bé, no ho puc prometre perquè no depèn només del govern de Catalunya sinó també dels països receptors. I, al mateix temps, perquè també hem decidit reubicar les seus de quatre delegacions existents, cosa que ens prendrà temps i mitjans. Són set moviments previstos, i per això, veurem quants seran possibles al llarg del pròxim any.

Com diu, el Departament també té previst reubicar les seus de quatre delegacions existents: la del Nord d’Àfrica s’establirà al Marroc, en lloc de Tunísia; la de l’Àfrica Meridional inclourà la zona oriental i s’ubicarà a Kenya, en lloc de Sud-àfrica; la del Sud-est d’Europa se situarà a Romania, en comptes de Croàcia; i la del Brasil es ressituarà de Rio de Janeiro a São Paulo. Creu que aquestes reubicacions s’executaran en els pròxims dotze mesos?
Algunes reubicacions seran més senzilles que d’altres. En aquest cas, s’ha de tenir en compte, per exemple, dels contractes de lloguer de les seus. La voluntat és que no perdrem el temps, tant amb la posada en marxa de les tres noves delegacions com en les quatre reubicacions, intentarem que s’executi com més aviat millor. Així i tot, insisteixo, no vull posar cap data concreta, ja que no depèn únicament del govern, sinó també del país que ens acull. És una prioritat, però soc prudent.

Quant a les delegacions vostè ha defensat una estratègia compartida en l’àmbit internacional i, sobretot, que ha d’estar coordinada. Vol dir que fins ara amb els governs anteriors no ho estava?
Des que soc conseller procuro no fer massa judicis d’allò que feien els governs anteriors. En primer, perquè no disposo de totes les dades i, en segon lloc, perquè no em correspon fer comparacions entre uns i altres. Tots els governs tenen un element de continuïtat i de canvi. No té sentit ni canviar-ho tot ni canviar res. Per això, insisteixo, aquest judici no el faig. Tinc clar que com més administracions puguis anar de bracet, molt millor.

Una manera de reforçar l’acció exterior és professionalitzant el personal del Govern en afers europeus. Aquesta és una de les 21 mesures del Pla que han cuinat aquest 2025. El govern d’Esquerra va impulsar el projecte del cos d’acció exterior i Unió Europea. En quina fase es troba?
Es va aprovar la llei del cos d’acció exterior i UE i ja s’està implementant. Actualment, s’està fent un treball sobre temaris i reglamentacions i quan estigui tot enllestit llançarem la primera convocatòria. Tampoc li donaré una data exacta, però li puc dir que és qüestió de mesos.

El Govern de la Generalitat situarà la projecció econòmica de Catalunya, la defensa de l’europeisme, la modernització de la cooperació al desenvolupament i la consolidació de les delegacions a l’exterior al centre de la seva acció internacional de cara al 2026. Anirem desgranant punt per punt. Quan diuen que el Govern situarà la projecció econòmica de Catalunya al centre de la seva acció internacional a què es refereix?
Em refereixo a anar obrint nous espais i nous mercats per a tots els àmbits econòmics del país. Si analitzem la situació actual en l’àmbit internacional, ens adonem que hi ha més dificultats per als intercanvis comercials de les que hi havia fa un parell d’anys i, en aquest context, l’obligació del Govern és ajudar les empreses i el teixit econòmic d’aquest país a buscar nous espais en un món que permet trobar-los. Per això diem que una part important de la nostra feina ha de ser la projecció econòmica, tot i que també n’hi ha d’altres.

“La proposta d’oficialitat del català a la UE no està encallada, he d’agrair al Ministeri d’Afers Exteriors espanyol tot el que està fent”

Vostè és un europeista de cap a peus i ha volgut impregnar-ho en tots els racons de l’acció exterior catalana des que va ser nomenat conseller. Vostè ha defensat sempre la participació activa de Catalunya i de les regions a les institucions comunitàries. Quin paper juga avui Catalunya dins el projecte europeu?
Té diferents papers. El primer és el de demostrar que és un Govern profundament europeista, que és capaç d’alinear les seves prioritats amb les de la Unió Europea i d’anar de bracet amb les institucions europees; el segon, és el d’assumir la responsabilitat d’explicar l’europeisme als seus ciutadans i ajudar que la consciència europea es mantingui i, fins i tot, augmenti, sabent que el nostre futur dependrà de si la Unió Europea funciona millor o pitjor; i el tercer, es tracta d’influir, i això no vol dir, només, ser presents a Brussel·les, sinó intervenir en algunes de les decisions que es prenen i en els debats previs.

El 2026 tindrà lloc la commemoració del 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Com s’hi implicaran el Govern i el departament?
Ens implicarem tant com puguem, perquè és un moment important per valorar com han estat aquests quaranta anys. També per recordar a la ciutadania i a aquells que no ho saben quina era la situació d’abans, posant en valor allò que hem aconseguit. És un moment que ens ha d’ajudar per projectar-nos de cara al futur. Això implicarà una feina d’explicar el passat i el present i una discussió respecte al present i el futur.

Vostè també fa pedagogia europea quan visita pobles i ciutats de Catalunya. Per què és important que els municipis s’impliquin en la construcció europea?
Perquè formen part de la governança multinivell europea, que comença per les institucions europees i que té diferents estadis, entre ells l’administració local. Per tant, en aquesta distribució de competències, totes les institucions són importants i han d’anar lligades. Per això, penso que és bo que els ajuntaments se sentin part d’aquesta governança i implicats en les decisions que es prenen a Brussel·les o a Estrasburg, ja que amb la seva feina també poden ajudar a compartir amb la ciutadania que significa ser europeu. I hi ha una última qüestió: molts ajuntaments poden treure un rendiment molt directe quan presenten projectes a determinats programes de la Unió Europea.

Ens agradaria no fer-ho, però li haurem de tornar a preguntar sobre l’oficialitat del català a Europa. Amb la presidència danesa de la UE, la proposta continua encallada. A partir del 2026 la presidència passarà a mans de Xipre. On som, avui?
No diria que està encallada, sinó que s’hi està treballant. De fet, l’últim element que hem conegut és la decisió dels governs d’Espanya i Alemanya de posar en marxa un grup de treball bilateral per avançar en aquesta qüestió, així que si comparem amb el lloc on estàvem fa un any i la massa de països que no tenen res en contra que tant el català, el basc com el gallec siguin oficials, crec que s’ha fet molta feina. Sincerament, he d’agrair al Ministeri d’Afers Exteriors espanyol tot el que està fent i entenc perfectament que no s’hagi portat a les dues últimes reunions del Consell de Ministres, perquè les negociacions tenen fases més internes.

És optimista en aconseguir, finalment, l’oficialitat del català a Europa durant el 2026?
Espero que en els mesos que venen arribi a una fase de concreció. El fet que Alemanya, el país que podia suposar l’obstacle més gran, hagi entrat en una discussió més bilateral em fa pensar que estem en una fase constructiva. Soc moderadament optimista.

Què els diria a aquells qui asseguren que l’acció del govern de Salvador Illa es fomenta des de l’espanyolització de les institucions catalanes?
M’agradaria saber de què parlen exactament, perquè trobo que és un eslògan i mai sabem a què es refereixen.

“És bo que els ajuntaments catalans se sentin part d’aquesta governança i s’impliquin en les decisions que es prenen a Brussel·les o a Estrasburg”

En matèria de cooperació al desenvolupament, el govern té la voluntat d’actualitzar la llei catalana del 2001 per adaptar-la als nous reptes globals. Com ha de ser la nova llei?
Jo no parlo encara d’una nova llei, sinó de la necessitat que l’Administració i el sector dediquem el 2026 a discutir i posar sobre la taula per quines vies hem de modernitzar la cooperació catalana. Si una d’aquestes vies hagués de ser la reforma de la llei, hauríem de pensar quan i com, però vull ser molt respectuós i no avançar-me. Així i tot, aquesta llei és molt antiga i l’espanyola no té ni dos anys, així que és evident que la segona està molt més actualitzada quant a objectius i el vocabulari que utilitza. Podem millorar la nostra cooperació sense tocar la llei? Probablement, però insisteixo que és una discussió que haurem de tenir totes les parts, ja que hauria de ser un exercici molt consensuat.

El 2030 la Generalitat té com a objectiu assolir el 0,7% de l’ajut oficial al desenvolupament. L’aspiració d’aquest govern és assolir aquesta fita tal com es va fixar en el seu moment?
Sí, no només és l’aspiració, sinó que ja ho estem fent. Ja vam augmentar el pressupost a la cooperació amb unes partides suplementàries els últims mesos del 2024, ho hem tornat a fer el 2025 i ara estem a l’espera que s’aprovin els pressupostos amb la idea d’augmentar de nou la partida a la cooperació.

Els temps bufen a favor de l’extrema dreta i que afecten directament la cooperació. Vostè la setmana passada va ser molt taxatiu responent al Parlament una pregunta de VOX. Els va dir “la cooperació internacional no és caritat, és justícia”. Avui és més necessari que mai redoblar l’aposta per la cooperació?
Malauradament, és més necessari que mai explicar coses que fa anys no calia explicar, perquè tothom les entenia, i que estaven fora de la discussió política. Això no és possible i cal defensar la cooperació, explicant bé què es fa i quins són els seus beneficis, tant per a qui la rep com per a qui la fa. I aquest continua sent un dels punts fonamentals de l’acció exterior del Govern de Catalunya. Si a l’extrema dreta no li agrada ho sento molt, nosaltres continuarem fent la nostra feina.

El pròxim mes de març es reunirà presencialment un renovat Consell de la Catalunya Exterior. En la darrera trobada –el març passat– van traslladar al Govern la voluntat de donar un nou impuls a l’ensenyament del català a l’estranger. Què han fet durant aquest any en aquest àmbit?
Primer cal parlar de què hem fet. I això es resumeix en convertir el català en llengua optativa a les escoles europees de diferents països; negociar amb el Ministeri d’Educació perquè el català pugui ser una llengua optativa i lectiva en les escoles i els instituts que hi ha fora d’Espanya, uns setze centres d’Europa i l’Amèrica Llatina; també hem treballat amb la Conselleria d’Educació per preparar materials didàctics que permetin facilitar l’estudi del català a l’exterior; hem augmentat les subvencions per a organitzar cursos de català per part de comunitats no oficials, com casals i centres de l’exterior; i en tot cas, hi ha hagut un augment de l’ensenyament del català reglat i de l’ensenyament del català com a activitat social.

I què han previst per a l’any 2026?
Tancarem els acords sobre els quals estem treballant; augmentar la possibilitat d’estudiar el català per via telemàtica; harmonitzar la manera en què s’ensenya el català en les comunitats privades; coordinar-nos amb l’Institut Ramon Llull per augmentar la presència de lectorats de català; i també créixer amb l’Instituto Cervantes.

“Les fórmules de vot que funcionen són pràcticament les mateixes de fa més de vint anys, però el món ha avançat molt i segur que hi ha maneres per facilitar el vot”

Una de les entitats troncals en l’ensenyament del català al món és l’Institut Ramon Llull. Fa uns dies s’ha nomenat Anna Guitart com a nova directora de la institució. Com veu aquest nomenament?
El veig molt bé. Guitart ha demostrat que sap fer molt bé la seva feina i això obre una nova etapa on segur que l’Institut pot fer un pas endavant.

La comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament va acordar fa un mes que el Govern insti l’Ajuntament d’Ixelles (Bèlgica) a restituir l’escultura dedicada al poeta Josep Carner durant l’any 2026. Aquesta és una demanda històrica. Creu que serà possible aquesta restitució?
Penso que sí! La bona notícia és que hem pogut localitzar l’estàtua i la delegació del Govern a Brussel·les està conversant amb l’ajuntament per restituir-la i trobar-ho un bon lloc per donar visibilitat a la figura de Josep Carner.

Un grup de catalanes i catalans a l’exterior van registrar el setembre passat al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè s’aprovi una llei electoral pròpia. La Mesa del Parlament l’ha acceptada a tràmit i ara la proposta es troba en una fase tècnica abans de la recollida de signatures. El PSC i el govern de Salvador Illa dona suport a aquesta ILP?
Soc molt respectuós amb la feina de cada institució i, aquesta proposta, és en mans del Parlament de Catalunya i dels grups parlamentaris. Entre tots, hauríem de ser capaços de facilitar el vot dels catalans que viuen a l’exterior i el vot en general, perquè les fórmules de vot que funcionen són pràcticament les mateixes de fa més de vint anys, però el món ha avançat molt i segur que hi ha maneres per facilitar el vot. Si això vol dir que s’ha d’aprovar una llei electoral pròpia, ho deixo en mans dels grups parlamentaris.

Si finalment la ILP tira endavant i s’obre el procés de recollida de signatures, vostè com a conseller, signarà a favor que Catalunya tingui una llei electoral pròpia?
Jo com a conseller segurament no podria signar, ni a favor ni en contra, tot i que ja li he dit cap a on aniria el meu vot [somriu].

En l’última dècada, els castells són un nexe d’unió entre les comunitats catalanes a l’estranger. A finals de novembre es va assolir un acord històric: que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) reconegui oficialment l’activitat castellera fora del territori català. Des del govern com veu el fenomen casteller al món i què hi pot aportar per consolidar aquesta activitat a l’estranger?
Es veu com un element dinamitzador de les comunitats catalanes a l’exterior. En alguns dels viatges que he fet, com a Londres, ho he pogut constatar, tot i que existeixen diferents comunitats de catalans i catalanes a l’exterior en funció dels seus contextos i el nivell de renovació generacional també és diferent. Ens hem adonat que en alguns països més llunyans, algunes comunitats havien perdut embranzida i si els castells ajuden a dinamitzar-les, endavant.

“Que hi hagi catalans que vulguin marxar a l’estranger no m’ha de preocupar excessivament, d’això es tracta ser europeu”

L’Estadística de Migracions i Canvis de Residència ha fet públic que un any més es manté la continuïtat en les tendències migratòries de la població espanyola resident a Catalunya. Així, un total de 33.943 catalans amb nacionalitat espanyola van abandonar Catalunya el 2024 per establir-se a l’estranger. Li preocupa aquesta tendència? 
No necessàriament, perquè la gran majoria d’aquestes persones han anat a treballar a la Unió Europea i es tracta d’això, és una zona de lliure circulació de ciutadans, de lliure accés a la feina i de lliure circulació de mercaderies. Per tant, que hi hagi catalans que vulguin marxar a l’estranger no m’ha de preocupar excessivament, d’això es tracta ser europeu, la barreja de cultures és positiva.

El govern ha de fomentar la tornada dels catalans i les catalanes que són fora?
El govern té molt d’interès a recuperar el talent i tot allò que es pugui per assegurar-nos que hi hagi catalans que vulguin tornar, ajudar-los que puguin fer-ho amb una certa facilitat, perquè hem d’aprofitar el valor afegit i el coneixement que hagin assolit durant la seva època vivint a l’exterior.

Jaume Duch: “Enhorabona Exterior.cat per mantenir viva la tradició de reconèixer la feina que fan els casals catalans”