Piqué és el director general d’Anàlisi i Planificació Estratègica d’Acció Exterior [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Joan Maria Piqué (Lleida, 1976) és el director general de Prospectiva i Innovació en l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, Piqué acumula una experiència en l’administració catalana després de treballar estretament amb tres expresidents: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, a més dels consellers Ramon Tremosa i Miquel Buch, en els departaments d’Empresa i Interior. Gran coneixedor de la comunicació internacional, també és el responsable de la sectorial de Política Internacional de Junts. Abans de treballar a l’administració va exercir de periodista al diari Avui, al Diari de Tarragona, a l’agència Europa Press i a La Gaceta de los Negocios, entre altres, després d’haver-se format a El Periódico de Catalunya, The Miami Herald-El Nuevo Herald i el diari La Mañana. A Exterior.cat, Piqué traça la política exterior catalana des de la seva privilegiada posició dins el departament.
Per què Junts va posar l’acció exterior com una peça determinant a l’hora de negociar les carteres de l’actual govern?
Perquè la internacionalització de Catalunya és essencial, i més avui, un país no respira si no internacionalitza. Els que venim de l’antiga Convergència tenim molt clara una frase del President Pujol: ‘el nostre món és el món’ i ell mateix va ser qui va impulsar l’exportació de les pimes, una cosa revolucionària aleshores quan ningú hi creia. Pujol va crear ACCIÓ i el va encarregar a un jove Artur Mas. Així que la internacionalització la portem en l’ADN, som hereus d’aquesta tradició. I amb l’afegitó que Junts és el partit de l’exili, el partit del President Puigdemont, per això la internacionalització encara té molta més incidència.
Fruit d’aquesta tradició com s’explica Catalunya al món?
Que som un país de fabricants, de pagesos, de productors que exporta al món en molts àmbits com a necessitat. I hem de posar en relleu que tenim una cultura potent, i que el català és una llengua de cultura popular i d’alta cultura i hem de saber explicar-ho. Com també, hem de ser capaços de continuar explicant al món que som una nació molt antiga d’Europa, i que com totes les nacions tenim el dret a decidir el nostre futur d’una manera democràtica. I des de Junts, el missatge continua vigent: persistim i guanyarem.
El Departament d’Acció Exterior -impulsat per l’exconseller Raül Romeva- sempre havia estat en mans d’Esquerra Republicana, ara és en mans de Junts. El matís que hi posen és diferent?
He de recordar que el departament no neix de zero, sinó que l’any 1980 s’impulsa el Patronat Català Pro-Europa a Brussel·les, sent l’embrió de l’actual departament. I és així perquè Catalunya tenia molt clar que el seu destí era Europa. Fet aquest preàmbul, des de la creació del departament en mans d’Esquerra, nosaltres haguérem estat més inclusius, especialment en la captació i retenció de talent com ja plantejava l’antiga secretaria. Així i tot, tenim matisos diferents especialment en la realitat econòmica i empresarial del país, però en línies generals coincidim perquè en un país seriós la política exterior sempre ha de ser consensuada.
Què vol dir?
Que encara que hi hagi un canvi de govern o de partits, el país sempre ha de tenir uns mínims inalterables en l’àmbit de la política exterior. No hi poden haver cops de volant ni sotracs, perquè és letal en la credibilitat del país. Amb Esquerra això ho tenim claríssim, coincidim. Així i tot, la política exterior necessita estabilitat, continuïtat i un projecte. I, per tant, no és bo que el departament d’Acció Exterior hagi tingut quatre consellers en cinc anys.
“El gran projecte geoestratègic que té Catalunya és el Corredor del Mediterrani”
Com a director general de Prospectiva i Innovació en l’Acció Exterior del Departament d’Acció Exterior, el podem considerar el cuiner de l’acció exterior catalana?
[Riu] La meva tasca al departament és la que està relacionada a la gestió de bones pràctiques, és a dir, tot allò que té a veure amb l’exportació de bones pràctiques del Govern i la importació de bones pràctiques de l’estranger. A partir d’aquí hem de saber analitzar les grans tendències globals de manera que l’acció de Govern les pugui tenir en compte. Per tant, és una àrea que abraça tot el Govern i el país sencer, tothom ha de tenir com a prioritat la internacionalització. I així és com ho verbalitza el President Puigdemont: ‘el primer pas per ser reconeguts és ser coneguts’.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com es pot canalitzar des del departament la mirada catalana al món?
Volem posar en marxa una comunitat catalana de relacions internacionals on hi tinguin cabuda tots els actors que hi ha al país que es dediquen a la reflexió sobre l’àmbit de l’acció exterior. Una comunitat que esdevingui un espai propi per a posar les idees en comú, discutir-les i traçar un discurs que impulsi el país de portes enfora. Aquesta comunitat ha de dissenyar una política pròpia en tots els àmbits. Avui encara el gran projecte geoestratègic que té Catalunya és el Corredor del Mediterrani, no ho oblidem, amb una clara voluntat d’obrir-nos a l’Àsia.
El govern espanyol ja ha iniciat el procés d’execució del Corredor del Mediterrani.
El govern espanyol no està fent el Corredor del Mediterrani, el que està fent és posar un pegat en forma de tercer fil que no resoldrà el problema, ja que multiplicarà el trànsit per les mateixes vies, perquè transcorreran els combois amb passatgers i mercaderies. A curt i mitjà termini, aquesta infraestructura tindrà un desgast que no podrà suportar.
El projecte que executa el govern espanyol no té res a veure amb el que va aprovar la Unió Europea.
El projecte, en el qual l’exconseller Ramon Tremosa en la seva etapa com a eurodiputat va jugar-hi un paper determinant, era una doble via segregada del tràfic de passatgers que havia d’unir tots els ports de la Mediterrània: València, Tarragona, Barcelona, Catalunya Nord i el centre d’Europa. És un gran projecte de país que ens convertiria en la platja de desembarcament de les mercaderies que arriben procedents d’Àsia. Catalunya i el País Valencià poden esdevenir una gran plataforma logística i, tot plegat, s’uneix al projecte de l’Euroregió, una intuïció del President Maragall, del qual en soc un gran partidari. Hi hem de continuar apostant, perquè ens dona sentit.
“L’acció exterior catalana ha de continuar projectant la Mediterrània amb una mirada cap a l’Àsia”
En aquests últims dies moltes veus de Catalunya i el País Valencià reclamen l’aposta decidida del govern espanyol amb el Corredor del Mediterrani. Per què no és una prioritat des de Madrid?
Si el govern espanyol ens considerés espanyols com a la resta de l’Estat hi estaria apostant, perquè és una infraestructura que ens beneficiaria a tots, tenint en compte que pel Corredor del Mediterrani transcorre el 50% de les exportacions de tota Espanya. Les grans decisions estratègiques a Espanya són compartides, tant si governa el PP com el PSOE, però ja hem vist que mani qui mani no tenen aquesta prioritat.
Una de les primeres accions va ser la creació d’una direcció general de la Catalunya exterior. Era necessària?
Sí, i era una obvietat. La pregunta hauria de ser perquè no havia creat fins ara. Catalunya té una gran presència a l’exterior, amb prop de 500.000 catalans residents a l’estranger. Aquesta gran comunitat que, no oblidem, pateix un greuge democràtic, ja que el vot pregat és un sistema creat directament per desincentivar-ne la participació en les urnes.
Quina solució es planteja des del departament d’Acció Exterior per acabar amb aquest greuge democràtic?
Tenint en compte que les competències són estatals, des del Govern farem tot el possible tot i ser conscients que no és al nostre abast modificar-ne l’actual sistema de vot. Com a integrant de Junts, vull dir que mentre no assolim la independència, en una futura legislatura al Congrés espanyol com més força tingui Junts a Madrid, més força tindrà el país per intentar capgirar aquesta situació.
“Les declaracions de Rufián són una infàmia, que no tolerarem, i més quan s’ha demostrat que les seves acusacions són falses”
En aquesta mirada exterior i des de Madrid, la manca d’unitat de l’independentisme al Congrés espanyol condiciona la posició de Catalunya a Espanya?
L’independentisme ha d’ocupar tots els espais de poder possibles per a fer tot allò que sigui possible. Perquè el poble de Catalunya pugui votar i perquè esculli l’única manera que garanteix de manera efectiva el futur de la nació catalana, que és la independència. A Madrid és molt difícil que s’aconsegueixi res perquè des de 2010 fins al 2017 hem estat molt assertius i hem dit clarament quin és l’objectiu de país. Que jo sàpiga Esquerra no se n’ha desdit d’aquest objectiu, per tant, ells sabran què fan.
Per què a Madrid és l’espai on es fa més visible la distància entre Junts i Esquerra?
Tinc la sensació que el problema d’Esquerra a Madrid té una posició autònoma, una política d’autor. Jo que soc hereu de l’antiga Convergència entenc molt bé què vol fer Esquerra a Madrid: peix al cove. La qüestió és que amb Esquerra avui no hi ha ni peix ni cove. Si després d’aquests anys d’entesa, el balanç és el que és, és molt millorable. És defensable el model del pacte, ara bé, el President Pujol -que en soc un gran defensor- obtenia grans resultats per Catalunya. Ara bé, si pactes i no aconsegueixes res… [riu].
Darrerament, el Govern ha presentat el nou mapa de les delegacions a l’exterior. Què en destacaria?
L’acció exterior catalana té dos vectors molt determinats: la Unió Europea i la Mediterrània. En el cas de la Mediterrània, l’hem de continuar projectant amb una mirada cap a l’Àsia. En aquest nou mapa hem fet un primer pas, però en vindran més. La posada en marxa de la delegació d’Andorra és molt rellevant i és increïble que no s’hagi impulsat fins ara tenint en compte que és l’únic estat de parla catalana al món. Se’n pot fer la conya que es vulgui, però Andorra té ambaixades i presència al món, cosa que pot ser un aliat per Catalunya en l’escenari actual. En aquest nou mapa també destacaria la creació d’un seguit d’oficines a Eslovènia, Edimburg, Irlanda i el Quebec. Catalunya hi ha de tenir presència perquè són espais on la realitat catalana pot ser entesa i estimada.
“A Junts la internacionalització de Catalunya la portem en l’ADN, som hereus d’aquesta tradició”
I de les delegacions als delegats. Des de l’arribada d’Alsina, hi ha hagut tres baixes significatives: Daniel Camós (França), Sergi Marcén (el Regne Unit i Irlanda) i David Poudevida (Argentina), aquest darrer va ser destituït. En sap els motius?
Desconec els motius perquè no forma part del meu àmbit de competència. Ara bé, és lògic que quan aterra un nou equip es produeixin aquesta mena de moviments. En el cas de Daniel Camós, qui ha marxat per motius professionals, ha estat una gran pèrdua, ha estat un delegat excel·lent del qual no m’agradaria perdre de vista.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vostè va viure durant un temps a Brussel·les al costat del President Puigdemont. Actualment, avui és encara qui des de l’exterior millor representa Catalunya al món?
Sí, sens dubte. Continua sent el personatge més visible, el més conegut arreu. Tinc l’experiència de viatjar amb ell per Europa i en guardo una munió d’anècdotes que demostren el seu carisma i l’admiració i simpatia que desperta arreu. La seva lluita i la seva perseverança l’han convertit en un gran ambaixador de Catalunya. Per això, les declaracions de Rufián són una infàmia, que no tolerarem, i més quan s’ha demostrat que les seves acusacions són falses.
La seva tornada a Catalunya és més a prop que lluny?
Això diuen els seus advocats. El que dic jo és que la seva tornada a Catalunya és tardana perquè el President no hauria d’haver marxat mai. Torni quan torni, serà tard. I esperem que sigui com més aviat millor.
El Consell per la República ha de treballar de bracet amb el departament d’Acció Exterior?
Jo treballo pel Govern de la Generalitat i no he de dir què ha de fer el Consell per la República. L’únic desig és que fem equip, sumem esforços perquè és una entitat rellevant pel que representa i tenint en compte la situació actual de repressió, el Consell per la República podrà tirar endavant accions que des del departament d’Acció Exterior no pot fer, però que la causa catalana necessita.
“En un país seriós la política exterior sempre ha de ser consensuada: no és bo que Acció Exterior hagi tingut quatre consellers en cinc anys”
Després de l’1-O, el moviment independentista va a la baixa?
L’octubre de 2017 Catalunya va plantejar un repte democràtic a l’Estat espanyol, però aquest no va reaccionar com una democràcia occidental, no va estar a l’altura. Des d’aleshores, tot i els dubtes i les discrepàncies internes que hi ha en el moviment independentista s’han fet passos endavant molt significatius que demostren que no hi ha marxa enrere. I tot passa perquè el conflicte català es resolgui amb un referèndum acordat per totes les parts. Aquesta solució arribarà tard o d’hora, perquè no som ni una colònia ni una província.
Quin balanç fa de la tasca que està fent la consellera Alsina al capdavant del departament d’Acció Exterior?
Està fent una gran tasca, cosa que pels qui la coneixem de fa temps no ens ha sorprès gens. La consellera té dues grans virtuts: la seva preparació i la seva capacitat, dos barems que s’usen i es valoren poc en la política actual, ja que darrerament hi ha hagut massa polítics de microones. Amb aquesta formació i capacitat, a Alsina només li resta experiència i recorregut. Té un gran compromís de país, i ha acceptat ser al Govern de Catalunya interrompent una carrera acadèmica i professionals molt exitosa als Estats Units, cosa que econòmicament n’haurà sortit perdent. També té defectes, ara bé, els dic només a ella.
