Josep Maria Galí: “El repte que té avui Catalunya a França és guanyar capacitat d’influència”

Josep Maria Galí i Izard (Barcelona, 1961) és des de fa un parell de mesos el delegat del Govern català a França rellevant Daniel Camós. Llicenciat en Ciències empresarials i MBA a ESADE, va doctorar-se en Management per la HEC Paris. Doctor en Gestió i Administració (HEC Paris), acumula 35 anys d’activitat acadèmica, consultoria i gestió a ESADE, EAE, la UAB i la UPF-BSM. Ha exercit activitat docent en quatre idiomes (anglès, francès, català i espanyol) a diferents universitats: ESADE, UPF-BSM, EADA, EAE, Universitat Adolfo Ibañez (Santiago de Xile), ESAN (Lima), la UAB i la Universitat del País Basc. A més, durant 20 anys ha compaginat l’activitat acadèmica amb la consultoria en empreses de diferents sectors i dimensions, públiques i privades. Fins ara era el vicedegà de Desenvolupament i Partner Programs a la Universitat Pompeu Fabra-BSM. A Exterior.cat, Galí traça el full de ruta per liderar la delegació catalana a França.

Roda al món i torna al born. En aquest cas, per a vostè, és tornar a París.
Amb França, i especialment amb París, hi tinc una relació molt especial. Durant sis anys, quan era molt jove, doctorar-me a París. Fer-ho a l’HEC París va ser un regal que m’ha fet la vida per la disciplina i el mètode d’aprenentatge i de coneixement francès. A més, França és un país que té un arrelament directe amb la meva família, on va haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil Espanyola. A casa, el francès sempre ha estat molt present.

La seva família sempre va estar molt vinculada a la cultura i a l’educació a Catalunya.
Sí, el meu avi -Alexandre Galí- va ser conseller de Cultura de la Generalitat durant la Segona República espanyola i va haver d’exiliar-se a França, mentre que el meu pare, Jordi Galí va ser el fundador de l’Escola Sant Gregori de Barcelona, un dels centres educatius renovadors de l’escola catalana.

Què el va engrescar a optar per la vacant de delegat del Govern català a França?
Hi ha diversos motius, però essencialment perquè em sento plenament identificat amb l’estratègia de l’actual departament d’Acció Exterior, amb un perfil molt professional i actuant com un estat. Al mateix temps perquè França és un país que admiro profundament, sobretot la seva cultura.

Què pot aportar al capdavant de la delegació?
Tot el bagatge que vaig adquirir durant una etapa cabdal de la meva vida a París, i al mateix temps, en l’activitat acadèmica i la consultoria en empreses de diferents sectors durant aquests anys que he viscut a Catalunya. Ser delegat del Govern del meu país era una manera de posar en valor tota la meva trajectòria i experiència vital i professional.

Surt de la seva zona de confort, en els darrers anys, en el món acadèmic.
Així és, però em venia de gust aquest repte perquè sempre és especial servir el teu país. Tot i que mai havia estat vinculat amb la política, aquesta vegada he acceptat aquest repte de bon grat.

“Cal seguir internacionalitzant la causa catalana”

Haver viscut a l’estranger és un valor afegit a l’hora de ser delegat d’un govern?
Sí, indiscutiblement. T’aporta un coneixement que acaba sent essencial, i sobretot, en crear uns lligams personals i una xarxa que acaba sent bàsica en les relacions professionals. Això ja ho vaig descobrir quan vaig fer els estudis de doctorat a París.

Els lligams amb França els ha mantingut amb el pas dels anys?
Sí, especialment els vinculats amb el món acadèmic. No només els he mantingut, sinó que els he ampliat. És molt important perquè t’obre moltes portes.

La consellera Alsina li ha fet algun encàrrec concret?
Més enllà dels objectius compartits per a tots els delegats, l’encàrrec és que hi incorpori una capa relacional que aportaré fruit dels meus lligams personals, que alguns dels que vaig fer fa trenta anys enrere avui es troben en la primera línia en diverses institucions.

Quin és el llegat que li ha deixat el seu predecessor, Daniel Camós?
M’ha deixat dues coses. El primer: un regal, que és la delegació. A París hi ha un equip de professionals fantàstic (una vintena de persones), que ha sabut sobreposar-se després d’un tancament com es va viure la tardor de 2017 fent una gestió impecable. El segon: que m’ha deixat el llistó molt alt! Camós ha sabut gestionar molt bé la remuntada, i ara jo he de donar un pas més.

“La democràcia està vivint un moment molt fràgil, i potser el que avui passa a Catalunya amb l’espionatge pot passar a un altre país d’Europa”

Quin pas ha de donar?
Reforçar la presència que té Catalunya a França, que ja és molta, en tots els àmbits. Per dir-li només dues xifres Catalunya exporta 12.000 milions d’euros a França i 400 empreses catalanes operen en terres franceses. El repte que té avui Catalunya a França és guanyar capacitat d’influència, especialment amb la classe política.

Per què?
Per tenir l’oportunitat d’explicar la realitat social i política del país. Ens cal seguir internacionalitzant la causa catalana, dir-los que el procés no el van impulsar quatre esverats, sinó que al darrere hi ha un gran moviment social i polític que vol culminar-lo. En els darrers anys a Catalunya patim violència policial, presó, exili, repressió, i ara, espionatge amb el Catalan Gate. Ho hem de seguir explicant, que la democràcia està vivint un moment molt fràgil, i potser el que avui passa a Catalunya amb l’espionatge li pot passar a un altre país d’Europa.

Perpinyà és un espai estratègic en la política exterior catalana. Com es treballa colze a colze des de la delegació amb la Casa de la Generalitat?
Encara que la Casa de la Generalitat no depèn exclusivament del departament d’Acció Exterior, la relació és excel·lent, d’ajuda mútua. Aquest divendres podré conèixer personalment el director de la Casa, Alfons Quera, perquè signem la declaració institucional per impulsar l’Espai Català Transfronterer. En aquest àmbit hi ha molta feina a fer.

“Els francesos s’haurien de posar davant del mirall per impedir que la ultradreta acabi imposant-se”

A França hi viuen més de 50.000 catalans segons l’Idescat, sent una de les comunitats a l’exterior més àmplies. Quina mirada hi posa la delegació?
Des de la delegació cal seguir oferint tot el suport a la comunitat catalana. El departament ha posat en marxa un catàleg de serveis que va presentar la mateixa consellera des de colònies d’estiu per a nens, cursos gratuïts de català o allò vinculat a la targeta sanitària. Per tant, la prioritat ara és donar a conèixer aquest catàleg i seguir connectant la comunitat.

Recentment hi ha hagut unes eleccions presidencials a França. Quina lectura en fa dels resultats a les urnes?
Que els francesos s’haurien de posar davant del mirall per impedir que la ultradreta acabi imposant-se. França no s’ha escapat d’aquesta onada neoliberal que s’ha estès per tot el món. Avui tenen dues pedres a la sabata: un deute econòmic del 120% i el mapa territorial. Així que reestructurar el poder territorial pot ser una manera d’apagar l’extrema dreta a França.

Suma dos mesos com a delegat. Troba a faltar la universitat?
[Riu] Des que soc delegat no he tingut ni temps per a trobar a faltar res. La universitat sempre ha sigut un espai on m’he sentit molt còmode, potser més endavant hi tornaré. Mai se sap el que vindrà.