Josep Puigmartí és professor d’investigació d’ICREA [Foto: cedida]
Fugint de les mescles que creen turbulències i corrents de convecció i apostant per un mesclat controlat al laboratori, l’equip que encapçala el bagenc a la Universitat de Barcelona (UB) posa en valor els avantatges que es podrien obtenir en cas de dirigir les investigacions en el camp de la química i de la síntesi de materials emprant aquestes condicions.
La barreja turbulenta de reactius en fase líquida i les reaccions que s’hi generen han ocupat el dia a dia del seu grup de treball, que ha decidit apartar-se del camí que se seguia fins ara. Puigmartí explica que han posat el seu focus en un tipus de reaccions controlades, sense turbulències, i extrapolable als laboratoris i als processos humans. “Aquestes noves condicions poden simular la microgravetat que s’experimenta a l’estació espacial internacional aquí a la terra, al laboratori” diu a Exterior.cat.
“Nosaltres busquem una condició on la barreja de reactius es faci controlant la seva difusió, i això el que té d’interessant és que si pots controlar com està difonent un reactiu davant de l’altre, pots controlar molt bé la cinètica de la reacció en l’espai i en el temps”, exposa l’investigador.
L’article que acaba de publicar, explica ell mateix, se centra en “la síntesi de materials que tenen molt interès ara, i que són materials 2D, en aquestes condicions de microgravetat simulada”. Aquest tipus de materials beuen del primer pas que van fer els professors Andre Geim i Konstantin Novoselov el 2010, quan van rebre el Premi Nobel en descobrir el grafè.
Emmirallat d’un Premi Nobel
Arran d’aquest treball han sorgit molts materials similars i un d’ells, els marcs orgànics metàl·lics, són els protagonistes de l’article. L’exemple més proper és el treball que estan fent a l’estació espacial d’investigació, on experimenten amb un material fet de fluor i metalls. Segons el bagenc, “seria un gran negoci obtenir aquest material sense cap tipus de defecte i això és possible en condicions de microgravetat“.
El punt de partida més recent i en què podria emmirallar-se la investigació de Puigmartí és el Premi Nobel que es va entregar l’any 2010 als professors russos de la Universitat de Manchester (Anglaterra) sobre el descobriment del grafè i les seves propietats bidimensionals.
Tot i que quan va finalitzar els seus estudis i màsters podria haver entrat de ple en treballar en empreses, el camí de Puigmartí va dirigir-s’hi lluny de l’empresa tot just després d’acabar la seva tesi doctoral en ciència de materials a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB).
El professor d’Artès va decidir seguir amb la seva formació i volia apostar per un post doctorat en dispositius microfluïdics, un interès que es va despertar mentre preparava la tesi. A mesura que coneixia sobre la matèria, descobria les possibilitats d’aquest tipus de dispositius a l’hora de controlar les reaccions en l’espai i en el temps, però va topar, cara a cara, amb la crisi del 2007.
Les inversions en aquest terreny minvaven i la prioritat per part de les institucions no eren els processos microfluidics. Això va fer-li perdre beques i no poder acreditar experiència en biologia, la branca on estaven aposant, així que va decidir marxar.
L’equip de l’investigador Josep Puigmartí [Foto: cedida]
De Leuven a Zuric
El 2008, aterra a la Catholic University de Leuven (Bèlgica) per treballar amb el professor Steven De Feyter, a qui ja coneixia de la seva etapa com a estudiant del doctorat. Malgrat això, va buscar feina en el seu camp i va aprofitar la seva nova posició i els contactes que va fer allà per trobar-ne de nous. I mentre finalitzava la seva etapa postdoctoral a Leuven, troba feina a l’Escola Federal Politècnica de Zuric, l’ETH.
Quatre anys més tard, torna a casa i l’ICMAB el rep amb una beca Ramón y Cajal com a investigador, però la crisi torna a creuar-se en el seu camí, amb el govern del Partit Popular. “Vaig haver de posar calés de la meva butxaca per poder investigar”, explica, mentre “molts companys anaven a l’atur, tot i que era el millor contracte que podíem tenir”. Després de dos anys invertint a través del seu capital personal decideix tornar a marxar, i en aquesta ocasió, Suïssa és la destinació escollida. Allà hi arriba com a cap de grup i hi passa sis anys.
Després de la seva experiència lluny de Catalunya, i aterrat de nou a la Universitat de Barcelona, Puigmartí creu que les universitats estan sent les grans damnificades pel que fa a la inversió per part de les institucions públiques. “Hi ha molts professionals a les universitats que no tenen possibilitat d’investigar i que s’entreguen amb el cor i ànima a fer classes, mentre que en els centres d’investigació, tothom que hi és està investigant”, rebla.
