
L’exconseller Josep Rull, en un acte, el febrer passat [Foto: Junts / Julio Diaz]
En el recurs, Rull argumenta el que considera una violació del dret a un procés equitatiu i a un tribunal imparcial, del dret a l’aportació de testimonis de descàrrecs en no acceptar-se el de Carles Puigdemont i del dret a la legalitat penal i al de llibertat de reunió i expressió.
En el recurs, la defensa de Rull fa un repàs de la seva trajectòria política fins arribar a l’1 d’octubre del 2017. Posteriorment passa a desgranar els fets i drets que considera vulnerats.
Amb tot, Rull i la seva defensa sostenen que la pena “només s’explica per la voluntat d’intimidar el moviment independentista català i evitar la legítima expressió, pacífica i democràtica, dels seus anhels polítics”. Pretensió “incompatible” amb l’article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans.