Julià Delos: “El somni que em motiva és portar amor a través de les cebes”

“El 2014, mentre em doctorava a Eindhoven, vaig organitzar una calçotada per celebrar el meu aniversari. Havíem de ser 5 persones i en vam acabar sent un centenar”. El mataroní Julià Delos (Mataró, 1983) és enginyer electrònic i doctor en microelectrònica. Després de passar part de la seva vida voltant –de Catalunya a França i Nova York, passant pel Brasil i Sud-Àfrica–, fa una dècada que està instal·lat a Holanda, on ha posat en marxa una start-up de venda de packs de calçots.

“L’any 2016 vaig tornar a organitzar una calçotada i vam ser 250 persones, el 2017 vam arribar al mig miler i el 2018 ja vaig decidir registrar l’empresa perquè vaig veure que allò no era normal”, apunta. Un cop acabat el doctorat i després d’haver treballat com a desenvolupador de noves idees de negocis aliens, va decidir replantejar-se el seu propi projecte i va marxar uns mesos a Canoa Quebrada, al Brasil, i després a Ciutat del Cap.

“A Sud-Àfrica vaig descobrir que el calçot té una màgia especial. Va arribar la temporada dels calçots i hi havia gent d’Holanda que m’escrivia per preguntar-me si tornaria a fer la calçotada. La gent s’hi sentia atreta i vaig decidir repetir-la, aquesta vegada organitzant-la a distància, des de Sud-àfrica”, diu el Julià. Durant tot aquell temps, els calçots provenien d’un projecte de recuperació de terres de Mataró impulsat per l’enginyer Elm Pou Lluch, que cultivava calçots i els enviava a Holanda.

Exportant calçots als Països Baixos

Però l’any 2020, la Covid-19 ho va canviar tot: “La pandèmia ens va impedir celebrar la calçotada i em vaig plantejar buscar una altra feina però, al cap d’uns dies de prendre la decisió, em va contactar un pagès holandès que em va explicar que feia sis anys que estudiava com cultivar calçots. Durant el confinament, vam repartir 4.000 calçots per Holanda en només dues setmanes. El 2020 només vaig viure de calçots holandesos!”, explica.

Així va néixer lacalcotada.com, que s’autodefineix com l’espai on “provar la tradició secreta de Barcelona”. “El somni que em motiva és portar amor a través de cebes, fer alguna cosa que faci feliç a la gent. El calçot és felicitat i alegria, i això s’ha de compartir”, assegura el Julià, que recorda com “un dia, vaig tenir una comanda que no m’anava gaire bé servir. Em vaig plantejar cancel·lar-la, però finalment vaig acabar duent els dos packs de calçots que m’havien demanat a casa d’una família. Quan em van obrir la porta, la noia em va dir: ‘Amb això ens estàs donant la vida’. Ella, sense saber-ho, em va donar el dia a mi”.

El proper repte de La Calçotada és cultivar i vendre 100.000 calçots només durant aquesta temporada. Per ara, el Julià ja ha creuat fronteres i ha començat a servir calçots a algun casal català d’Europa. “He creat aquest servei perquè l’utilitzi tothom qui ho vulgui. És producte d’un treball científic plantejat a través del desenvolupament d’empreses i caldrà avaluar-lo i potser replantejar-lo, però la idea és que estigui a disposició de totes aquelles persones que els vingui de gust fer una calçotada i passar una bona estona”, afirma.

En els propers anys, el Julià es continua veient a cavall entre Holanda i Catalunya, dos indrets en què diu que s’hi sent com a casa. “La meva idea és passar la temporada de calçotades a Holanda i els estius a Catalunya. I també aniré allà on sigui que vulguin calçots!”, assegura.