Foto: Govern
El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026, el document que guiarà aquesta política pública durant els pròxims quatre anys i que en marca les prioritats estratègiques. Ara haurà de ser aprovat en el ple del Parlament.
Amb el nou pla, l’Executiu consolida la mirada feminista i transformadora com a tret distintiu de la cooperació catalana. L’objectiu és contribuir a abordar les causes estructurals de les desigualtats i les vulneracions dels drets humans, actuant tant a Catalunya com als territoris socis de la cooperació.
El context internacional s’ha agreujat arran de la pandèmia i la guerra a Ucraïna. Amb aquest Pla director, Catalunya es compromet a impulsar una solidaritat més eficaç i amb més capacitat d’impacte. Per això pretén consolidar aliances amb les organitzacions sòcies sobre el terreny i amb les entitats del sector amb la voluntat de ser-ne un soci proactiu i fiable a l’hora de fer front conjuntament als reptes globals.
El Pla director és fruit d’un procés de participació amb els agents de la cooperació catalana i amb els països i territoris socis i compta amb el consens ampli amb el sector.
L’Executiu plasma al Pla el blindatge del camí cap al 0,7% dels ingressos en cooperació l’any 2030 amb el compromís de no decréixer
El nou Pla director recull el compromís anunciat pel president Pere Aragonès de blindar el camí per assolir el 0,7% dels ingressos propis a cooperació l’any 2030. En aquest sentit, s’estableix una fórmula que traça un mètode sòlid per arribar a l’objectiu fixat per les Nacions Unides, que fa que cada any creixi el percentatge i que garanteix que mai decreix.
Aquest compromís ha de permetre incrementar, de manera sostinguda, el pes de les partides dedicades a l’Ajut Oficial al Desenvolupament del Govern (AOD).
Quines són les prioritats?
El nou Pla consta de prioritats sectorials, geogràfiques i de millora del finançament per al desenvolupament. Entre les prioritats sectorials destaquen la defensa i promoció dels drets humans, i de la justícia de gènere, la promoció de la salut global, la prevenció de conflictes i la construcció de pau, la promoció de la justícia climàtica, la defensa del dret al refugi i l’impuls de les economies transformadores.
En l’àmbit de la pau, el Pla preveu treballar en una estratègia de prevenció de conflictes violents i construcció de pau. D’altra banda, es recupera la línia estratègica d’acció humanitària, que es dotarà amb un 10% del total de l’AOD.
Pel que fa a les prioritats geogràfiques, es mantenen Bolívia, Colòmbia, l’Equador, Gàmbia, Guatemala, Hondures, el Marroc, Moçambic, Nicaragua, el Salvador, el Senegal i Tunísia com a països prioritaris, i l’Amèrica Central, Mesoamèrica, la Mediterrània i la regió del Sahel en l’enfocament regional.
Serà igualment prioritari mantenir la cooperació a Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan, així com l’atenció als territoris que pateixen conflictes de llarga durada i a les diàspores i els països d’origen de la població migrant a Catalunya.
El document incorpora també el compromís històric d’elaborar una estratègia d’educació global i assumeix el compromís d’enfortir-la destinant-hi un 25% de l’AOD.
