El delegat Lleir Daban i el seu equip a la delegació del Govern català a Mèxic [Foto: cedida]
La seu s’ubica en el primer pis d’una casa d’estil francès que compta amb una planta baixa i dues plantes més. En la planta baixa hi ha comerços locals i en el primer pis -de 140 m2- s’hi aplega l’equip de treball de la delegació.
El segon pis actualment és buit. “Esperem que en aquest segon pis s’hi ubiqui l’oficina d’ACCIÓ a Mèxic. Junts podrem projectar molt millor la tasca que es fa des de la Generalitat i treballar units pels interessos de Catalunya”, assegura el delegat.
A més de Daban, la delegació a Mèxic la formen tres tècnics de relacions institucionals i economia, de comunicació, cultura i diàspora, de promoció i comercialització de productes agroalimentaris catalans i una responsable administrativa i secretariat. L’equip es podria ampliar amb un parell d’estudiants en pràctiques.
Daban diu que “disposar d’una oficina física és la culminació de la primera gran fase de treball des de la posada en marxa de la delegació. Un cop constituït l’equip de treball, diposar d’aquesta seu fa que tinguem un espai de referència de Catalunya a Mèxic”.
El lligam entre Mèxic i Catalunya, ve de lluny
Tot i que fins fa un any i mig, el Govern de la Generalitat no va oficialitzar una delegació oficial a Mèxic, els lligams entre Catalunya amb l’Amèrica central venen de lluny. “Cal recordar que el President Tarradellas va governar des de l’exili i Mèxic va ser un dels punts claus del seu govern i per tots els exiliats i exiliades que desplaçar-se fins a l’Amèrica Central”, explica Daban.
Més enllà de l’exili i de la política, el delegat afegeix que “hi ha una gran vinculació entre les dues cultures, i a Mèxic encara manté el llegat de molts catalans que van viure-hi”, diu el delegat. És el cas dels editors Enric Ventosa o Neus Espresata, els arquitectes Agustí Mascaró o Miquel Constanzó o el músic Jaume Nunó, creador de la música de l’himne nacional de Mèxic.
