La diplomàcia, més necessària que mai: discreció, servei públic i combat a la desinformació

El cicle de xerrades d’Exterior.cat a l’Espai Línia ha centrat l’interès en la diplomàcia pública i les relacions internacionals. El director del CEI International Affairs, Joaquim Llimona; el director general de Casa Àsia, José Pintor; i l’estudiant opositora a la carrera diplomàtica, Clara Roura, van posar la mirada en l’evolució de la figura dels diplomàtics i van destacar el seu paper en la resolució dels conflictes internacionals. El debat, coorganitzat amb el CEI International Affairs, va ser moderat pel director editorial de Comunicació 21, Quim Miró.

Què suposa dedicar-se a la diplomàcia i com ha evolucionat aquesta figura al llarg dels anys? La diplomàcia actual ja beu de les noves fonts i els nous actors i no és impermeable als canvis que experimenta la societat. Per això, Llimona va apuntar que la majoria dels professionals d’aquest àmbit “són polivalents i poden assumir funcions consulars” i va afegir que “la funció de servei públic regeix el paper d’un diplomàtic”.

En aquesta línia, Pintor va afirmar que la diplomàcia “complementa la política internacional” i va recordar que “les relacions internacionals van més enllà dels lligams amb els governs”, apuntant a les interaccions entre els ciutadans.

José Pintor: “Encara hi ha poc espai periodístic de política internacional, cal generar esperit crític”

Una de les grans amenaces per a la democràcia a escala global és la desinformació i la proliferació de les notícies falses, un perill del qual la diplomàcia no escapa. Per això, Roura va alertar que “les fake news són una de les grans lluites del segle XXI” i que s’estan desenvolupant eines per fer-hi front. El diàleg s’ha erigit en un dels remeis per eliminar-les i la diplomàcia també hi té molt a dir.

Pintor va demanar que “hem d’afavorir els espais de diàleg i l’intercanvi de contingut seriós i contrastat”, mentre que Llimona va referir-se als “interessos de potències que s’alineen amb partits populistes” com la gènesi de moltes de les notícies falses que circulen. Ambdós van reblar que els mitjans de comunicació han de col·laborar amb la tasca dels diplomàtics i les diplomàtiques. “Cal combatre les fake news amb comunicadors molt actius que apliquin rigor”, va subratllar el director del CEI International Affairs, mentre que el representant de Casa Àsia Barcelona va observar que “encara hi ha poc espai periodístic de política internacional, cal generar esperit crític a partir dels mitjans de comunicació”.

Joaquim Llimona: “La funció de servei públic regeix el paper d’un diplomàtic”

La capacitat per ser discrets forja el caràcter dels diplomàtics i les diplomàtiques, especialment per modelar la seva tasca en conflictes més greus. “La discreció és bàsica” va asseverar Pintor, i es va desmarcar dels qui opinen que la diplomàcia pública equival a propaganda. Hi va coincidir Llimona, qui va afegir que “el bon diplomàtic fa la seva feina i és capaç de mantenir la discreció davant de les càmeres”.

Tot plegat, per obrir un diàleg obert en la resolució d’un conflicte i obrint la porta a les noves formes de diplomàcia. Roura en va assenyalar diferents tipus i va exposar que “s’han creat nous espais més directes que afecten molts aspectes de la nostra vida i que suposen refugis per arribar a la negociació”.

Apropar-se a la ciutadania i fer la diplomàcia més propera és un dels altres cavalls de batalla per als representants internacionals. Així, tots tres van reivindicar el prestigi de la tasca que fan els diplomàtics, especialment en una societat on proliferen els conflictes, i en què “la diplomàcia guanya més valor”, segons Roura.

Clara Roura: “La diplomàcia guanya valor quan hi ha més conflictes”

En el context de la comunitat que integra Exterior.cat, José Pintor va reconèixer que els casals i les entitats de catalans i catalanes d’arreu del món “són actius de la nostra societat i agents de diplomàcia”. A més, va reblar que “la diplomàcia pública dona identitat a la política exterior” i que “si volem defensar valors i projectar-nos al món, els governs han d’anar acompanyats per tots els agents que intervenen en les relacions internacionals”.

Llimona va recordar que “es tracta de ser oberts, escoltar els altres i que la ciutadania integri una visió internacional en la seva vida” i, acotant la mirada en Europa, va afirmar que “hi ha un retrocés de la democràcia i hem de liderar un discurs basat en la dignitat de l’ésser humà”, referint-se al concepte de soft power.

El debat, transmès en directe pel canal de Youtube d’Espai Línia, va aplegar una desena d’estudiants del CEI International Affairs. Entre el públic hi va assistir el director de la preparació de l’oposició a la carrera diplomàtica del CEI, Andrea Noferini.