Foto: Segons la FIEC, actualment hi ha 252.478 catalans inscrits al CERA (cens electoral de residents absents)
Arran de l’anunci fet pel president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, d’una nova convocatòria electoral el 14 de febrer de 2021 ha tornat a revifar-se el reclam de la Catalunya exterior a tenir dret a vot. La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) ha enviat una carta als diferents grups parlamentaris del Congrés espanyol perquè “s’activin de forma immediata les accions parlamentàries necessàries per a reformar la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general)”.
En el document -que signen conjuntament el president i la secretària de la FIEC, Màrius Vendrell i Roser Maresma- asseguren que “hem tingut ocasió d’explicar públicament en repetides ocasions, el sistema posat en marxa per la reforma del vot exterior mitjançat la LOREG va modificar les condicions del vot exterior instaurant el sistema denominat del vot pregat imposant un tràmit de petició prèvia del vot amb terminis molt curts i gairebé impossibles de complir a la gran majoria de països”.
Així, consideren que “aquesta nova reforma de la llei hauria d’eliminar el vot pregat derogant l’article
75 de la LOREG i retornar als principis de la llei d’abans de 2010, conservant els aspectes positius introduïts a la reforma de 2010 (la possibilitat de votar a ambaixades i consolats) i avançar cap a un sistema de vot electrònic que les noves tecnologies permeten”.
UN DRET QUE RECULL LA CONSTITUCIÓ
La FIEC assegura que “els drets polítics dels catalans i espanyols residents a l’estranger, estan clarament fixats a la Constitució Espanyola que va atribuir a l’Estat la competència exclusiva en matèria d’emigració -article 149.1.2a- i va fixar de manera tuitiva els drets dels emigrants en els àmbits econòmic, social i polític -articles 42 i 68.5-“.
La proposta de derogació del vot pregat -l’article 75 de la LOREG- ve de molt lluny i ha estat una qüestió de debat gairebé en cada legislatura al Congrés al Senat espanyols. La darrera vegada, el 26 de febrer passat es va aprovar al Congrés i instava al govern de l’Estat a aplicar-la en un termini de sis mesos. Dos anys enrere ho havia fet el Senat.
UNA PARTICIPACIÓ “DESASTROSA”
Des de l’associació que representa la Catalunya exterior qualifiquen de “desastrosa” la participació dels catalans residents a l’exterior en les darreres eleccions espanyoles, al novembre de 2019. Només van aconseguir exercir el seu dret a vot 22.870 catalans (un 9,3%). “El mal funcionament de la clau telemàtica de sol·licitud o perquè els electors mai van rebre la documentació que permetia el vot pregat”, expliquen, van ser els motius per als quals va deixar sense efecte el vot pregat de 30.595 catalans que ho havien sol·licitat prèviament.
La repetició d’eleccions al Congrés i al Senat espanyols va generar més entrebancs per als catalans a l’exterior. “Qui hagués fet la sol·licitud de vot a la convocatòria d’abril no havia de repetir-la al
novembre i el procés electoral es reduïa de 54 a 47 dies, el que ha tingut el lògic impacte en el vot extra-europeu atesos els terminis ja molt ajustats en el procés de vot exterior”, assegura l’associació.
I afegeixen que “el termini de 47 dies des de la signatura del decret del convocatòria d’eleccions fins a la celebració dels comicis és manifestament curt i no permet la tramesa de la documentació de manera raonable”. Un fet que provoca que la documentació electoral “es tracta com a publicitat de qualsevol comerç i distribuïda de manera erràtica i amb retards inaudits”.
Tot i així, la FIEC ha denunciat diverses vegades que “les deficiències de tot tipus en el procés del vot exterior són malauradament nombroses i han estat repetidament denunciades davant la Junta Electoral Central (JEC) sense que aquesta hagi pogut i/o volgut modificar gran cosa en el procés de vot”.
21-D: 26.097 CATALANS MÉS A L’EXTERIOR
La FIEC recorda que si les eleccions catalans se celebressin avui mateix hi tindrien dret a vot 252.478 catalans -els inscrits al CERA (cens electoral de residents absents)-. I afegeixen que en el darrer any s’hi han inscrit 12.395 catalans més a l’exterior i que la xifra respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D ja són 26.097 electors més.
Davant d’aquest escenari, la FIEC titlla “d’injusta privació de drets democràtics que patim els catalans residents a l’exterior” i espera que els diferents grups parlamentaris encetin un debat en un termini “raonable” i que acabi tenint un “resultat positiu” pels interessos del vot exterior.
