
Elisenda Bujons, Carmina Munté i Eulàlia Fàbregas, membres de la junta directiva de la FIEC, a l’Espai Línia [Foto: Maria Cerezuela]
El vocal d’Estudis de la FIEC, Antoni Montserrat, va desgranar com hauria de ser una llei de retorn i què n’espera la FIEC. “Caldria elaborar una norma més avançada i adequada amb el context migratori actual” i “a les noves prestacions vigents i, en alguns casos, a les noves normes d’accés a l’habitatge social o a la nova realitat escolar”.
La FIEC també proposa “analitzar en detall els mecanismes existents des de l’Estat per contemplar la possibilitat de donar suport a les persones retornades creant, si s’escau, mecanismes propis des de Catalunya”. Per això, la federació veu “necessari” que l’Estat “transfereixi” a Catalunya “de la competència i els fons necessaris per a la implantació d’aquestes polítiques”.
La federació assegura que “caldria elaborar una norma més avançada i adequada amb el context migratori actual” i “a les noves prestacions vigents”
La futura llei de retorn catalana, segons la FIEC, “hauria de contemplar la dimensió de repatriació del talent amb mesures específiques” així com un “marc laboral i salarial adequat” sent un “pla suficientment dotat pressupostàriament, amb els recursos humans adients a gestionar-lo, i que contempli la transversalitat en les accions a desplegar”.
Per impulsar la llei de retorn, la FIEC veu necessari “la creació d’un espai (pàgina web) en format de ‘finestreta única’ pels àmbits de la mobilitat internacional i del retorn a Catalunya, amb un contingut transversal que contempli totes les gestions i suport que requereixen les persones retornades, i els programes existents”. I finalment, la federació proposa “reactivar” l’Oficina d’Ajuda al Retorn amb “un Consell assessor amb participació de les comunitats catalanes a l’exterior”.

El vocal d’Estudis de la FIEC, Antoni Montserrat, durant la seva intervenció [Foto: Maria Cerezuela]
Més enllà d’abordar el debat sobre el retorn dels catalans a casa, Montserrat va posar en valor la derogació del vot pregat, tot i que va insistir que “estem molt lluny” de la participació en unes eleccions. En les últimes generals, celebrades el juliol passat, la participació de catalans a l’exterior va ser poc més d’un 9%.
“La Catalunya exterior té reptes i necessitats compartides”
La presidenta de la FIEC, Montserrat Marí, va obrir la Trobada Oberta refermant el paper de les entitats catalanes a l’exterior: “em consta que treballem fermament”. Així, va agrair “l’entusiasme i la dedicació dels meus companys de junta” i va subratllar que “la Catalunya exterior té reptes i necessitats compartides”.
En aquest sentit, Marí va reconèixer que la FIEC necessita “una relació fluïda amb el Govern de la Generalitat” i que, alhora, “s’han de respectar els nostres drets. Som ciutadans del món, però també som i serem gent catalana”.
La Trobada Oberta va finalitzar amb la intervenció d’Elisenda Bujons, Carmina Munté i Eulàlia Fàbregas, membres de la junta directiva de la FIEC, que van enumerar les activitats fetes aquest 2023.
Rafel Caballeria: “Amb el Pla retorn no s’han de generar falses expectatives”