Elisenda Bujons, Carmina Munté i Eulàlia Fàbregas, membres de la junta directiva de la FIEC, a l’Espai Línia [Foto: Maria Cerezuela]

Després de l’anunci fet pel Govern d’impulsar un Pla retorn per als catalans a l’estranger, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) va més enllà i reivindica la necessitat que Catalunya compti amb una llei de retorn amb tots els ets i uts. Així ho va anunciar durant la Trobada Oberta de la Catalunya Exterior, que va tenir lloc ahir a l’Espai Línia de Barcelona.

El vocal d’Estudis de la FIEC, Antoni Montserrat, va desgranar com hauria de ser una llei de retorn i què n’espera la FIEC. “Caldria elaborar una norma més avançada i adequada amb el context migratori actual” i “a les noves prestacions vigents i, en alguns casos, a les noves normes d’accés a l’habitatge social o a la nova realitat escolar”.

La FIEC també proposa “analitzar en detall els mecanismes existents des de l’Estat per contemplar la possibilitat de donar suport a les persones retornades creant, si s’escau, mecanismes propis des de Catalunya”. Per això, la federació veu “necessari” que l’Estat “transfereixi” a Catalunya “de la competència i els fons necessaris per a la implantació d’aquestes polítiques”.

La federació assegura que “caldria elaborar una norma més avançada i adequada amb el context migratori actual” i “a les noves prestacions vigents”

La futura llei de retorn catalana, segons la FIEC, “hauria de contemplar la dimensió de repatriació del talent amb mesures específiques” així com un “marc laboral i salarial adequat” sent un “pla suficientment dotat pressupostàriament, amb els recursos humans adients a gestionar-lo, i que contempli la transversalitat en les accions a desplegar”.

Per impulsar la llei de retorn, la FIEC veu necessari “la creació d’un espai (pàgina web) en format de ‘finestreta única’ pels àmbits de la mobilitat internacional i del retorn a Catalunya, amb un contingut transversal que contempli totes les gestions i suport que requereixen les persones retornades, i els programes existents”. I finalment, la federació proposa “reactivar” l’Oficina d’Ajuda al Retorn amb “un Consell assessor amb participació de les comunitats catalanes a l’exterior”.

El vocal d’Estudis de la FIEC, Antoni Montserrat, durant la seva intervenció [Foto: Maria Cerezuela]

Així i tot, Montserrat va tenir paraules d’agraïment cap al Govern per haver impulsat el Pla retorn inclòs en l’estratègia de la Catalunya Exterior prevista fins al 2026. “Des de la FIEC ens n’alegrem moltíssim de la posada en marxa d’aquesta iniciativa, és molt bona notícia. Ens importa que aquells qui retornen ho facin en bones condicions, perquè hi ha molt fracàs en el retorn”, va subratllar. L’any 2022 van ser 27.569 persones que van retornar de l’estranger.

Més enllà d’abordar el debat sobre el retorn dels catalans a casa, Montserrat va posar en valor la derogació del vot pregat, tot i que va insistir que “estem molt lluny” de la participació en unes eleccions. En les últimes generals, celebrades el juliol passat, la participació de catalans a l’exterior va ser poc més d’un 9%.

“La Catalunya exterior té reptes i necessitats compartides”

La presidenta de la FIEC, Montserrat Marí, va obrir la Trobada Oberta refermant el paper de les entitats catalanes a l’exterior: “em consta que treballem fermament”. Així, va agrair “l’entusiasme i la dedicació dels meus companys de junta” i va subratllar que “la Catalunya exterior té reptes i necessitats compartides”.

En aquest sentit, Marí va reconèixer que la FIEC necessita “una relació fluïda amb el Govern de la Generalitat” i que, alhora, “s’han de respectar els nostres drets. Som ciutadans del món, però també som i serem gent catalana”.

La Trobada Oberta va finalitzar amb la intervenció d’Elisenda Bujons, Carmina Munté i Eulàlia Fàbregas, membres de la junta directiva de la FIEC, que van enumerar les activitats fetes aquest 2023.

Rafel Caballeria: “Amb el Pla retorn no s’han de generar falses expectatives”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram