La Generalitat impulsa la recuperació i digitalització de la memòria de la diàspora catalana

Una part rellevant de la història de Catalunya s’ha desenvolupat fora del seu territori. L’emigració econòmica dels segles XIX i XX i l’exili republicà posterior a la Guerra Civil van donar lloc a un ampli patrimoni documental que avui es conserva de manera fragmentada en comunitats catalanes d’arreu del món. Per recuperar aquest llegat, preservar-lo i posar-lo a disposició de la ciutadania, la Generalitat vol donar un nou impuls al pla de localització, conservació i digitalització dels arxius de la diàspora catalana.

El projecte s’emmarca dins el Pla d’Arxius i Gestió Documental amb horitzó 2030 i preveu com a primer pas l’elaboració d’una diagnosi global. Aquesta es concretarà en un mapa interactiu amb fitxes informatives de cada comunitat catalana a l’exterior, que el Govern vol presentar al juny. La iniciativa ha de permetre obtenir una visió completa de l’estat dels fons documentals i establir les bases per a futures actuacions.

La necessitat de preservar aquest patrimoni va centrar unes jornades celebrades el novembre passat al monestir de Poblet, organitzades per l’Arxiu Tarradellas, on es va posar de manifest el paper fonamental dels casals catalans com a espais de preservació de la memòria col·lectiva, especialment durant el franquisme. Al llarg de dècades, aquestes entitats van actuar com a centres de resistència cultural i política, i van acumular una documentació de gran valor històric, formada tant per fons institucionals com per arxius personals d’exiliats.

El Govern preveu presentar al juny una diagnosi en forma de mapa dels arxius dels casals catalans a l’exterior, amb l’objectiu de preservar i fer accessible un llegat clau de la història del país

Actualment, però, bona part d’aquest llegat es troba dispers i, en alguns casos, en risc de desaparició. La manca d’un cens unificat dificulta la recerca i la preservació d’aquests materials. Per fer-hi front, la Generalitat ha iniciat contactes amb les 158 comunitats catalanes registrades oficialment, en col·laboració amb el Departament d’Acció Exterior, amb l’objectiu d’identificar els arxius existents i conèixer-ne l’estat de conservació.

Una primera enquesta ha permès recollir informació preliminar, tot i que la resposta ha estat limitada. El Govern preveu intensificar els contactes durant els propers mesos per completar la recollida de dades abans de tancar la diagnosi definitiva. Amb aquesta informació es crearà el mapa de les comunitats catalanes a l’exterior, que ha de facilitar l’accés a la informació i, a llarg termini, la consulta en línia de la documentació digitalitzada.

El projecte també servirà per detectar quins arxius requereixen una actuació prioritària, ja sigui per risc de pèrdua, per mancances documentals o per deficiències en la conservació. La digitalització dels fons es preveu com un dels eixos principals del pla, en col·laboració amb entitats especialitzades, tot i que no es descarta impulsar actuacions directes en determinades zones geogràfiques.

Pel que fa als documents originals, la voluntat és mantenir-los, sempre que sigui possible, als llocs on van ser creats, garantint unes condicions mínimes de conservació i accés. En aquest sentit, es treballarà amb institucions i professionals dels països d’acollida per assegurar-ne la preservació i evitar la pèrdua d’un patrimoni que forma part de la història compartida.

La iniciativa es planteja com un projecte de llarg recorregut, que es desplegarà de manera progressiva. L’objectiu final és reconstruir i integrar plenament la memòria de la Catalunya exterior en el relat col·lectiu del país, tot preservant un llegat històric fins ara dispers i sovint invisibilitzat.

Arxivers sense Fronteres està recuperant el fons documental dels casals catalans