Els integrants de la directiva del Casal dels Països Catalans de La Plata [Foto: Casal dels Països Catalans de La Plata]

“Volem fugir del presidencialisme. Som un equip intergeneracional i tothom ha de sentir-se partícip generant espais i confiança. Així és com assegurarem la continuïtat i el futur del casal”, assegura Esther Barret, qui torna a ser la presidenta del Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina) rellevant Rosita Torres Sabaté.

Barret és llicenciada en Filosofia i lletres per la UAB i és professora de català com a llengua estrangera, coordinadora de projectes pedagògics i traductora. Fa 28 anys que està vinculada amb el Casal dels Països Catalans de La Plata i fa 8 anys un grup de joves del casal em va convidar a formar part de la junta directiva. Des d’aleshores és un dels motors de l’activisme català a La Plata.

Argentina és un dels països de Llatinoamèrica amb més llegat català. La Plata, la quarta ciutat més poblada del país després de Buenos Aires, Còrdova i Rosario, situada a 56 kilòmetres al sud-est de la capital argentina. Se la coneix com la ciutat de les diagonals, dels til·lers o l’Atenes d’Amèrica.

“Som un equip intergeneracional i tothom ha de sentir-se partícip generant espais i confiança”, subratlla la presidenta Esther Barret

El 17 d’octubre de 1996, un grup de catalans de La Plata van impulsar el Casal dels Països Catalans de La Plata. L’any que ve l’entitat complirà 30 anys d’existència. “El nostre casal és molt dinàmic i actiu perquè té un esperit jove i obert. Així i tot, tenim un repte, com la majoria de casals de l’Amèrica Llatina: rejovenir el casal. I això passa, primer, per no perdre de vista que som una associació civil; hi ha gent que es pensa que és casa seva. Cal renovar lideratges compartits”, explica Barret.

Amb aquest entusiasme, Barret torna a posar-se al capdavant del casal. El primer cop va ser presidenta va patir més del compte. “L’aplicació del 155 va deixar-nos els pressupostos congelats i amb les mans lligades. I després va venir la pandèmia”, recorda. Avui, segons Barret, “el casal té una bona salut”. Compta amb dos-cents associats i genera una munió d’activitats: des de cursos de català fins a tallers de cuina i gastronomia catalana.

A més, té diversos projectes compartits. Un d’ells, amb l’Obra Cultural Catalana en un projecte de dinamització de llibres i d’arxivística. Un dels objectius són fomentar projectes al voltant del feminisme i el col·lectiu LGTBI+. Entre els reptes que té properament l’entitat són impulsar un seminari sobre patrimoni, arquitectura i pintura a la Universidad de la Plata i una cursa de 5k per la ciutat de La Plata.

La recepta per a la viabilitat dels casals

A més de presidenta del casal de La Plata, Barret també forma part de la FIEC i fa quatre anys vaig tenir el privilegi de formar part per primer cop del Consell de la Catalunya Exterior. En aquest entitat, Barret reflexiona amb veu alta: “hi ha casals històrics, especialment a l’Amèrica Llatina. Per això cal que impulsem una renovació de lideratges i ens obrim a un nou relleu generacional”. Ho diu després d’haver participat en la trobada de directius d’entitats catalanes a Asunción (Paraguai).

La gestió econòmica i la manca de recursos són qüestions que afecten en la dinàmica dels casals catalans d’arreu del món. En aquest sentit, Barnet envia un missatge a l’administració: “cal que des del departament es detecti les especificitats de cada territori. S’apliquen receptes i fórmules que no funcionen a tots els territoris per igual”.

La Universidad de Granada: un oasi per al català a Andalusia
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram