El text apunta que a l’Estat i tres països més hi ha hagut “infraccions” en la implementació de la llei europea pel que fa a l’ús de programaris d’espionatge i critica la “manca d’acció” de la Comissió Europea i els estats membre per abordar “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’espionatge.
L’esborrany de recomanació de la ponent remarca que l’espionatge a Espanya té dues vessants: la dirigida a líders del govern espanyol com el president, Pedro Sánchez, i el ‘Catalangate’, dirigida a líders i persones relacionades amb l’independentisme. Davant la demanda de més informació a les autoritats espanyoles, la ponent lamenta que no hagin donat explicacions tot al·legant motius de seguretat nacional.
Insta Espanya a “aclarir del tot” el casos d’espionatge i compensar les víctimes
De fet, el document critica que els estats utilitzin la seguretat nacional com a “pretext” per evitar donar explicacions sobre els casos d’espionatge i subratlla que la seguretat nacional “no els eximeix de la seva obligació de complir la llei”. Per això, la ponent demana a Brussel·les fixar una “definició legal comuna” de seguretat nacional.
Pel que fa als estats, l’esborrany de recomanació critica la “reticència” dels estats a investigar els atacs i el “lent progrés” i “manca de transparència” en les investigacions judicials. A més, lamenta la resposta “inadequada i contrària als principis de la cooperació lleial” del Consell. “Cap estat ni el Consell ni la Comissió tenen la voluntat de posar llum en l’escàndol d’espionatge”, subratlla.
La ponent remarca que és “indispensable” que hi hagi la “claredat necessària” i “acció a nivell europeu” per assegurar que la legislació europea “es respecta”. Mentre es prepara una regulació per als programaris d’espionatge, la ponent reclama una moratòria “immediata” en la venda, adquisició, transferència i ús dels programaris.
Davant la necessitat “d’estàndards europeus comuns” per regular programaris com Pegasus, In’t Veld planteja algunes propostes, com per exemple que només es puguin utilitzar amb autorització judicial, que s’autoritzi durant un període de temps determinat i en cas només d’alguns delictes. A més, la liberal proposa eximir periodistes, advocats i polítics de poder ser espiats i que hi hagi un “accés retroactiu il·limitat” als missatges, entre altres qüestions.
El presentat aquest dimarts per part de la ponent del comitè és un esborrany de recomanació. Ara, la resta d’eurodiputats poden presentar esmenes, que es votaran posteriorment al comitè, així com la recomanació final. El text es votarà finalment al ple.
L’informe de l’Eurocambra sobre Pegasus apunta al govern espanyol