La TIPECE: estudiants i docents de tot el món units per una sola llengua vehicular: el català

Coincidint amb l’aturada acadèmica de Setmana Santa, torna la Trobada internacional de professors i estudiants de català a l’exterior -coneguda popularment com a TIPECE-. Del 25 al 27 de març, la ciutat francesa Ais de Provença acollirà una nova trobada agafant el relleu de Torí (Itàlia). Mireia Sánchez, Alba Arenas i Júlia Rocas són professores de català de les universitats de Lille, Marsella i Lió, a França. Totes tres formen part de l’equip de tretze docents de català a l’estat francès que han dissenyat la programació d’enguany. A Exterior aborden com serà l’edició d’enguany, la desena, des que el 2012 es va impulsar a Hongria.

“La trobada té la voluntat de generar un espai de relació entre els estudiants i els professors de català de les universitats que integren la Xarxa Llull, la xarxa universitària d’estudis catalans d’arreu del món”, explica Sánchez. “És una bona oportunitat per aprofundir en l’aprenentatge en català”, diu la professora de Lille.

De les tres docents de català a França, Rocas és l’única que ha participat en alguna ocasió en aquesta trobada. L’any passat, a Torí, va presentar un taller de cultura popular catalana. “La trobada és un espai molt enriquidor perquè et fa veure la realitat d’altres països on s’ensenya el català, i s’estableix una dinàmica molt bonica entre professors i estudiants”, explica la professora de Lió. “En la trobada és molt curiós comprovar com estudiants d’arreu del món tenen una cosa en comú: l’ús del català, tot i que majoritàriament ho farien en anglès. És molt bonic”, subratlla Rocas.

Una programació molt variada

La trobada s’ha dissenyat amb diferents formats. Des de tallers a taules rodones fins a propostes més culturals. Des de retraduccions, mems literaris fins a comprovar com n’és de divertida la gramàtica. “Hem volgut que la programació sigui molt variada, d’una banda, donant veu als professors de català de diferents universitats d’Europa amb els diferents tallers i, de l’altra, una aproximació del món català fora de l’aula, que vagi més enllà de la bombolla universitària”, diu Rocas.
Així, la TIPECE d’enguany comptarà amb la presència del dramaturg català Marc Artigau, qui oferirà un taller sobre l’escriptura dramàtica. A més, juntament amb Laurent Gallardo, traductor i professor de la Université Grenoble Alpes, abordaran el teatre català contemporani.

“És una bona oportunitat per aprofundir en l’aprenentatge en català”, diu des de Lille, Mireia Sánchez

Una altra sessió rellevant serà una trobada d’occitanistes i catalanistes. Rocas subratlla que “tenint en compte que la trobada és al sud de França, hem volgut incloure la possibilitat de posar en valor una altra realitat lingüística i amb una llengua minoritzada, l’occità”. Així, comptaran amb l’assistència d’Alain Barthelemy (occitanista), Joeu Bouc (President de l’Institut d’Estudis Occitans Bocas-dau-Ròse),Sarà Laurens (docent), Michel Neumuller (periodista), Josep Deulofeu (membre del Cercle Català de Marsella) i lectors de català.

Els assistents a la trobada també tindran temps de fer una ruta literària per Ais de Provença i per gaudir d’un concert amb la formació valenciana Palmer. En la TIPECE d’enguany hi assistiran la delegada del govern català a França, Eva Doya, a més de representants de l’Institut Ramon Llull, del Cercle Català de Marsella i de la Universitat de Marsella.

El dinamisme de la Xarxa Llull

Una de les joies de la internacionalització de la llengua i la cultura catalanes és la Xarxa Llull, la que integren professors i estudiants de català al món. En aquest sentit, la TIPECE és una mostra més de la potència que té aquesta xarxa. Quant a l’organització de les TIPECE, cada any ho promou un país diferent. “És una manera de no cremar el projecte, ja que és una feinada afegida per a l’equip organitzador. Cada edició, l’equip organització de l’any anterior fa el traspàs al de l’any següent”, explica Rocas.

“Com més contacte i proximitat hi ha amb Catalunya, també hi ha més estudiants que volen aprendre el català”, explica Júlia Rocas, professora a Lió

La trobada també serveix per posar sobre la taula les dinàmiques de la Xarxa Llull, que segons Arenas “és molt activa, hi ha molt dinamisme”. Un dels reptes que té el professorat és mantenir viu l’interès dels estudiants d’altres països a aprendre el català. Així, Arenas explica que “de les diferents activitats que s’organitzen durant l’any, als professors ens serveix per fer xarxa i intercanviar recursos per intentar captar nous estudiants, ensenyar-los qui som i d’on venim”. Més enllà del vincle que s’estableix entre professors, Sánchez també posa en valor la relació entre els estudiants “aquestes activitats i trobades els donen l’oportunitat d’establir aquesta xarxa que també els servirà més endavant”.

La realitat del català a França

La tria de França no ha estat una casualitat, ja que l’estat francès és qui reuneix més docents i estudiants de català al món. En el cas de França, Rocas assegura que “després de la pandèmia, a França, es van tancar grups de català per la manca d’inscripcions d’estudiants, però aquesta tendència s’està revertint. I és fruit de la motivació compartida entre professors i estudiants”.

En l’estat francès hi ha diverses realitats lingüístiques minoritzades. Així, amb relació al català, hi ha diferències en funció de la zona geogràfica del país. Rocas, que ha exercit de professora de català a Montpeller i a Lió, així ho reconeix: “Montpeller, per la proximitat amb la Catalunya Nord, hi ha molta més consciència de la llengua catalana. En canvi, a Lió no saben que hi ha una part de l’estat francès on es parla català. Com més contacte i proximitat hi ha amb Catalunya, també hi ha més estudiants que volen aprendre’l”.

“Als professors ens serveix per fer xarxa i intercanviar recursos per intentar captar nous estudiants”, diu Alba Arenas, professora a Marsella

Arenas va viure un cas similar després de treballar com a professora en una universitat a París. “Hi ha un desconeixement molt més gran respecte els estudiants que tenim actualment a Marsella. És com a conseqüència que no es donen a conèixer les llengües regionals”, diu Arenas. Mentrestant, Sánchez, que exerceix de professora a Lille, considera que “el fet que aprenguin català, veuen la llengua d’una altra perspectiva, com una novetat”.

En l’aprenentatge del català a l’exterior, l’audiovisual està tenint cada cop més presència a les aules. Prova d’això és que el professorat l’està integrant com un element més per conèixer i aprendre la llengua catalana. “Els estudiants ho demanen, sigui una sèrie o un pòdcast en català”, diu Sánchez. En aquest sentit, Rocas considera que “amb el català, com a llengua minoritzada, hem de fer un esforç més que la resta, i hem de continuar cercant continguts atractius”. Així, Rocas afegeix que “en el cas de França, la majoria d’estudiants es queden sorpresos per la gran quantitat d’audiovisual en català que hi ha a les plataformes”.

La Xarxa Llull ja suma 4.709 estudiants de català al món