La Comissió Europea considera que s’ha de tenir material per subsistir 72 h en cas d’emergència [Foto: Freepik]
Tots hauríem de tenir reserves d’aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir 72 hores sense ajuda externa, segons transcriu El País del document, a què ha tingut accés. “Hem de preparar-nos per incidents i crisis intersectorials a gran escala, inclosa la possibilitat d’agressió armada, que afectin un o més Estats membres”, diu el text, que també avisa que “en cas de pertorbacions extremes, el període inicial és el més crític”.
El text, que en ser un esborrany podria ser modificat, s’emmarca “en un context d’augment dels riscos naturals i antropogènics, i de deteriorament de les perspectives de seguretat per Europa”. Per combatre l’emergència, sigui climàtica o militar, Brussel·les planteja 30 accions dirigides a la preparació de la població civil, tals com cursos especialitzats. “En cas d’agressió armada, les forces armades requeririen suport civil per garantir el funcionament continuat de l’Estat i la societat”, remarca el text.
Emergència climàtica
La Comissió Europea pretén, entre d’altres, que els governs instrueixin a la població civil per afrontar una possible crisi. L’objectiu és la prevenció, ja sigui d’un conflicte armat, l’emergència climàtica o altres amenaces tals com campanyes massives de desinformació i ciberatacs. La Comissió Europea considera que es necessita un “canvi de mentalitat” davant aquestes diferents amenaces que planegen sobre el territori europeu.
Europa també està notant amb força l’escalfament climàtic, tal com exposen la Dana a València o els incendis que sacsegen el Mediterrani cada estiu. Aquests fets, segons el text de la Comissió, també exposen la necessitat de millorar “la capacitat estructural de les nostres societats per gestionar els riscos, costs humans, econòmics i socials del canvi climàtic”.
Seguir el model nòrdic
El document estaria basat en un informe elaborat per Sauli Niinistö, expresident de Finlàndia. El país destaca per tenir una preparació ciutadana notable en cas de crisis. També n’és un exemple Suècia, que el passat novembre va repartir a les cases dels seus residents un fulletó titulat “En cas de crisis o guerra” per educar a la seva població. Aquests països suposen les darreres adhesions a l’OTAN, el 2023 Finlàndia i 2024 Suècia, davant l’amenaça que Rússia suposa pels seus països fronterers i s’ha fet palesa des de l’atac a Ucraïna.
Illa defensa a Brussel·les el paper de les regions a Europa: “Simplificar no és centralitzar”
