
Foto: Fabrice Corrons és el responsable del departament de català de la Universitat de Tolosa [Rosinha Rojo]
El centre ha batut enguany el rècord dels últims 20 anys d’estudiants matriculats per cursar el grau en Filologia Catalana. Aquest curs s’hi han inscrit 413 alumnes, amb perfils molt diferents: “N’hi ha que ho fan per raons biogràfiques, d’altres que estiuegen als Països Catalans i també força estudiants andorrans. Hi ha casos molt diversos, fins i tot en conec un d’una noia que no tenia cap vincle previ amb el català però era una gran seguidora del Barça. Va cursar el grau en Filologia Catalana i ara està estudiant un màster en què tradueix obres d’Àngel Guimerà!”, assegura Corrons a Exterior.cat.
El docent atribueix aquest auge d’estudiants a “l’esforç de l’equip del departament de Català” i recorda que “l’any 2000 hi havia 174 estudiants, enguany hem doblat el número d’estudiants i superem els 400″. En aquest sentit, assegura que “l’augment d’estudiants i d’oferta formativa fa necessari que es creï una segona plaça de professor titular a la Universitat, perquè cada vegada en tenim més necessitat”.

Foto: Estudiants en una de les aules del departament de català de la Universitat de Tolosa [cedida]
Precisament, el curs 2021-2022 la Universitat de Tolosa ampliarà la seva oferta de titulacions en estudis catalans, tant en format presencial com a distància, i oferirà un grau en Filologia Catalana, un grau en Filologia Occitana i Catalana i un màster en Recerca i Gestió de Patrimoni en l’Àmbit Occità i Català, a més de dos diplomes universitaris propis.
“La Universitat de Tolosa és, juntament amb la Universitat Carolina de Praga, l’única que ofereix el grau en filologia catalana com a llengua estrangera. A Tolosa, a més, oferim aquests estudis de forma virtual”, apunta Corrons. “No només donem valor a treballar la filologia des d’una perspectiva clàssica, sinó també a fer-ho en un sentit més ampli, introduint-hi elements culturals com cançons o obres d’art. Volem que els estudiants siguin ambaixadors de la llengua catalana”, afirma.
Corrons assegura que l’administració pública dóna suport al foment de l’ús del català a la regió, tot i que la societat civil també hi està tenint un pes fonamental. Segons Corrons, “actualment, s’estan impulsant moltes iniciatives que intenten transmetre la llengua per recrear el vincle entre el jovent i la llengua. Crec que a la Catalunya Nord, després d’anys de desert, s’estan activant unes dinàmiques per motivar els més joves a sentir interès pel català, i això és una feinada admirable”.