Foto: Institut Ramon Llull
El traductor Giuseppe Tavani serà homenatjat aquest divendres 15 de novembre en una jornada a la Universitat La Sapienza de Roma. L’italià va ser el primer catedràtic de catalanística a Itàlia, president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona, Lisboa i Santiago de Compostela, a més de professor emèrit de La Sapienza. La jornada la promouen la Universitat La Sapienza de Roma, la delegació del Govern a Itàlia i l’Institut Ramon Llull.
Amb el títol La poesia é fatta soltanto di parole (La poesia està feta només de paraules), la Universitat La Sapienza de Roma ha programat una jornada d’homenatge al seu professor emèrit. Al matí es farà una taula rodona sobre Tavani e la catalanistica: studi,traduzioni e militanze culturale amb la participació de la traductora Stefania Maria Ciminelli, el professor Vicent Beltran (Università Sapienza Roma-Universitat de Barcelona), el professor Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona) i la professora Isabel Turull (Università Sapienza Roma).
També és previst un diàleg entre poetes, autors i traductors en què hi intervindran el crític Matteo Lefèvre (Università di Roma Tor Vergata), la traductora Ilaria Sofia Perrino, el traductor Francesco Esposito, la poetessa Anna Gual, el poeta Jaume C.Pons Alorda i la poetessa Mireia Calafell.
La jornada clourà amb un recital poètic a càrrec d’Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda a la seu de l’Associació Catalans a Roma.
Un catalanòfil de cap a peus
Giuseppe Tavani (Roma, 1924-2019) va ser un dels pares fundadors de la Filologia romànica a Itàlia i una personalitat acadèmica de gran impacte internacional. Traductor a l’italià d’autors com Mercè Rodoreda, Pere Calders i Jesús Moncada, la seva vinculació amb la llengua i la cultura catalanes va fer que, entre d’altres distincions, rebés el Premi Internacional Catalònia (1986) de l’Institut d’Estudis Catalans, el Premi Joan-Baptista Cendrós (1995) d’Òmnium Cultural, la Creu de Sant Jordi (1997) de la Generalitat de Catalunya i el Premi Internacional Ramon Llull (2004).
Una de les seves obres més destacades va ser la publicació l’any 1968 de Poesia catalana di protesta, una antologia que, degut a la dictadura, no hagués estat possible publicar-la a l’Estat espanyol en aquells anys, amb poemes de Francesc Parcerisas, Josep Vallverdú, Joan Oliver, Miquel Bauçà i Salvador Espriu, entre altres autors.
La seva producció científica és sorprenent per la seva abundància, varietat, profunditat i rigor filològic, i és un punt de referència per a les noves generacions d’estudiosos i d’investigadors.
Roma, seu de la Trobada d’Entitats Catalanes d’Europa 2025
