La Universitat Pompeu Fabra ha presentat la iniciativa Benestar Planetari (Planetary Wellbeing), una estratègia institucional a llarg termini impulsada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, i basada en el projecte de Salut Planetària promoguda per la Fundació Rokefeller i The Lancet.

Una quinzena d’acadèmics i gestors públics, encapçalats pels tres directors de la iniciativa, Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal; Josep Lluís Martí, vicerector per a la direcció de projectes d’innovació de la UPF, i Jaume Casals, rector de la UPF, són els autors d’un article acadèmic publicat a la revista Sustainabilty, en què presenten la iniciativa Benestar Planetari.

Compta amb la participació de diversos impulsors de la iniciativa pertanyents a diferents departaments de la Universitat, així com a institucions de recerca de França, Regne Unit i Estats Units.

L’article descriu la manera com la UPF està responent a aquest compromís, i per tant, proporciona un exemple de com les institucions d’educació superior poden complir amb la seva responsabilitat d’enfrontar aquests reptes a través de la conceptualització de l’objectiu de la sostenibilitat, subjacent en el procés de transformació institucional que requereix.

El vicerector per a projectes d’innovació de la UPF i coautor, Josep Lluís Martí, explica que l’article és el primer ‘concept paper’ elaborat en el marc de la iniciativa de la Universitat pel Benestar Planetari: “Aquest paper pretén explicar què podem entendre per Benestar Planetari, per què es va decidir ampliar el terme original de Salut Planetària a l’àmbit del benestar, i per què les universitats i centres de recerca han d’assumir un compromís amb els ODS de Nacions Unides en les seves tres àrees principals d’activitat: docència, recerca i transferència de coneixement”.

L’article analitza com la iniciativa Benestar Planetari aplica els tres reptes necessaris que cal afrontar per poder reeixir: conceptuals, de coneixement i d’implementació o governança. Els conceptuals fan referència a la normativa, és a dir, a establir un ideal regulador per a tota la humanitat i per al planeta; els de coneixement, a l’oportunitat per a les noves recerques d’estimular connexions entre diferents disciplines científiques sobre temes rellevants per al futur del planeta; i els d’implementació o governança, a les diferents accions necessàries per abordar, per exemple, el canvi climàtic, i que seran decisives per al futur de la humanitat.