L’Any Conxita Badia: el llegat d’una ambaixadora al món de la música catalana

La soprano, musa i mestra de grans veus Conxita Badia (1897-1975) serà un dels noms amb majúscules fins el maig de 2026. Coincidint amb els 50 anys de la seva mort, el Govern commemorarà el llegat de l’artista i la seva trajectòria internacional com a ambaixadora de la música catalana.

Així, l’Any Conxita Badia donarà a conèixer el personatge, la seva trajectòria i obra arreu del país i també a l’exterior, ja que va viure més d’una dècada a l’exili (a l’Argentina), un moment en què va estroncar-se la seva carrera. Per això, l’Any Conxita Badia preveu actes a França, Àustria, el Regne Unit, l’Argentina, Mèxic, Suïssa i el Quebec, a més de ciutats espanyoles, com Santiago de Compostela i Madrid.

En la presentació de l’Any Conxita Badia a Palau Marc de Barcelona, el director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina ha assegurat que “a vegades som un país desmemoriat. És de justícia posar en valor la tasca d’aquelles persones que han fet un servei al país, molt més si són dones”.

Fina ha subratllat que “volem que d’aquesta commemoració en quedi un llegat”, ha augurat que en els actes “hi haurà emoció” i ha felicitat la feina feta per la comissària de l’Any Conxita Badia, Mireia Domènech, qui segons Pina, “ha unit coneixement i entusiasme”.

Es preveuen actes en 7 països -França, Àustria, el Regne Unit, l’Argentina, Mèxic, Suïssa i el Quebec-, a més de ciutats espanyoles, com Santiago de Compostela i Madrid

“És un honor ser comissària de l’Any Conxita Badia”, ha subratllat la comissària Domènech. Durant la seva intervenció ha anunciat que un dels objectius d’aquesta commemoració és “la digitalització, la recerca i la divulgació intergeneracional de la figura de Badia”. Per això, és prevista la digitalització de tot el Fons Conxita Badia a la Biblioteca de Catalunya que, segons Domènech, “permetrà conservar i posar-ne a disposició els arxius”.

Al mateix temps, es reeditarà la biografia esgotada de Joan Alavedra juntament amb un assaig, s’editarà una nova antologia i es publicarà un nou CD de temes inèdits. Domènech ha afegit que “es crearan un web dedicat a l’artista i el seu entorn així com un mapa interactiu per difondre el seu recorregut vital i geogràfic amb recursos digitalitzats”.

Quant a la recerca és previst el simposi acadèmic “Els reptes i la petjada d’una intèrpret: a propòsit de Conxita Badia”, organitzat per la UB amb la UAB, l’ESMUC i la University of Glasgow el novembre vinent. També s’inaugurarà una exposició temporal sobre Conxita Badia. Quant a la divulgació intergeneracional, s’impulsarà una maleta pedagògica de recursos educatius que ha d’acostar la figura de la soprano als més joves.

Fina ha subratllat que “volem que d’aquesta commemoració en quedi un llegat” i ha augurat que en els actes “hi haurà emoció”

També s’impulsarà la publicació d’un recull de partitures amb una selecció de les seves composicions així com d’un segon recull de variacions que va inspirar. Algunes d’aquestes obres, com ara Somriu Amor o la Cançó de Bressol, seran cant comú entre les corals de Catalunya durant tot l’Any commemoratiu.

A més, una desena de formacions musicals de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica ultimen nous espectacles al voltant de la música que li van dedicar, que va estrenar i difonent les seves pròpies composicions. L’OBC recuperarà a l’Auditori l’orquestració de la Balada de la Nova Solveig que van escriure per a Conxita Badia el seu mestre Pau Casals i, des de la presó, Ventura Gassol.

Qui és Conxita Badia?

Conxita Badia fou una de les sopranos més destacades del segle XX especialitzada en el Lied, la cançó culta i popular catalana, espanyola i sud-americana, així com en els clàssics, els romàntics, els oratoris, i la música antiga. Excel·lí també com a pianista.

Va ser deixeble i intèrpret predilecta dels seus tres grans mestres: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. Li van dedicar o demanar que estrenés les seves obres grans poetes, com Apel·les Mestres, Tomàs Garcés i Ventura Gassol, i els principals músics catalans del seu temps com Gerhard, Toldrà, Lamote de Grignon, Montsalvatge, Mompou, Blancafort o Pahissa.

També va ser molt admirada per importants músics europeus com Schönberg i Strauss, i americans com Ginastera, Guastavino o Juan José Castro. Tot i que la guerra i l’exili estroncaren la seva carrera, cantà als principals escenaris catalans europeus i sudamericans, convertint-se en ambaixadora de la cançó catalana pel món i enllaçant les generacions de músics d’abans i després de la Guerra.

Va ser deixeble i intèrpret predilecta dels seus tres grans mestres: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla

Mestra de mestres del cant i de grans veus com Montserrat Caballé, el seu mestratge influí en centenars d’alumnes d’arreu. La seva notable tasca pedagògica va convertir Barcelona en un lloc de talent internacional: a les dècades dels 50, 60 i 70 va tenir deixebles d’Europa, Rússia, el Japó i Amèrica.

Badia va preferir sempre la discreció i ser a prop de la seva família per damunt de les grans gires internacionals. Aquesta circumstància, afegida a l’esclat de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, que la van dur a l’ exili, i el fet de ser dona en una societat masculinitzada, fan que avui sigui encara una desconeguda per al gran públic.