El conseller Joaquim Nadal ha presentat l’Any Oró [Foto: Govern]

El programa de l’Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d’aquesta figura cabdal en l’estudi de l’origen de la vida. Amb aquest objectiu, s’han previst diferents activitats que es duran a terme durant l’any vinent, també a l’estranger.

Així, la transcendència internacional de la figura de Joan Oró es traduirà en un cicle de conferències organitzat per la Universitat de Houston, on el bioquímic lleidatà va iniciar una destacada carrera científica que el va portar a fundar el Departament de Ciències Biofísiques d’aquesta prestigiosa universitat americana.

La ISSOL (Societat Internacional para l’estudi de l’origen de la vida i d’astrobiologia) també s’afegeix a l’Any Joan Oró. Així mateix, se celebraran dos actes a Bèlgica i als Estats Units, a càrrec de les delegacions del Govern en els respectius països.

Se celebraran dos actes a Bèlgica i als Estats Units, a càrrec de les delegacions del Govern en els respectius països

L’objectiu és donar a conèixer la figura de Joan Oró; apropar a tots els públics l’enigma sobre l’origen de la vida i la cerca en altres planetes; despertar en el públic l’emoció per la vida i celebrar-la, incentivar vocacions científiques.

La commemoració de l’Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades.

Per què va ser rellevant Oró?
Joan Oró (Lleida, 1923-Barcelona, 2004) va marcar fites històriques en l’origen de la vida al planeta Terra. Entre les seves aportacions científiques, destaca el descobriment de la síntesi de l’adenina, un maó fonamental de l’ADN i del metabolisme cel·lular, en els condicions que regnaven en la Terra primitiva, així com l’assessorament a la NASA en l’anàlisi de les mostres lunars de les missions ‘Apol·lo’ i els experiments de cerca de via que les naus ‘Víking’ van efectuar a Mart.

Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona, el 1952 va emigrar als Estats Units. Es va doctorar en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston (1956) i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Houston (1963). Va escriure més de 350 articles, diversos llibres i monografies sobre l’origen de la vida o l’exploració de l’espai.

La seva aportació a la ciència va ser reconeguda amb la Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (1983), la Medalla Oparin de Berkeley (1986), la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla de President Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2004).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram