Font: Anton Roca

Anton Roca (Reus, 1960) és un autèntic rodamón tot i que fa 30 anys que viu a Cesana, a la regió d’Emilia Romagna (Itàlia). L’artista d’Alcover (Alt Camp) tornarà al seu poble aquest dissabte 30 de novembre per participar al cicle Parlem Contemporani?, una programació estable d’arts visuals. Al claustre del municipi, Roca posarà de manifest el seu propi segell artístic.

Una acció feta amb rigor i mètode científic contra una planta (Eriobotrya japonica), amb un temps dilatat on, segons l’autor, “és una metàfora de destrucció sistemàtica a la qual assistim quotidianament a escala global. Tallo un arbre des de les flors fins a les arrels”. Roca explica a Exterior.cat que “l’acció simbolitza la deriva totalitària de pensanment i que podria escenificar el conflicte català, la violència de gènere o el canvi climàtic”.

Després d’una infantesa a Alcover (Alt Camp), la passió per l’art el va portar als 17 anys a cursar estudis a Santiago de Compostel·la on va poder visualitzar la seva primera exposició de dibuixos. Com a docent, va renunciar a la plaça a Saragossa “perquè no estava d’acord amb el model d’ensenyament”, recorda. Això sí, va publicar els seus dibuixos en una revista de còmics.

A finals dels anys 80, Anton Roca torna a Catalunya com a docent de l’Escola d’Art de Valls i participa en la primera Bienal del Mediterrani d’art, a Barcelona (1985). És el moment en què va canviar la seva vida. “Uns observadors d’art d’Itàlia els va agradar la meva obra i em van convidar a Bolonya”, diu. Va ser a Itàlia on va ser contractat durant dos anys com a coordinador d’un taller d’art adreçat a persones amb transtorns mentals.

UN ARTISTA AMB UN LLARG RECORREGUT

De tornada a Barcelona, l’artista d’Alcover va treballar com a muntador d’exposicions al Palau Robert de Barcelona. “Damunt d’una escala, en ple muntatge d’una exposició, se’m va comunicar que m’havien acceptat una beca a Bolonya”, subratlla. Era l’any 1990 i Roca es va establir definitivament a Itàlia. “Vaig obrir un taller, vaig exposar la meva obra i vaig conèixer la meva dona. I ja m’hi vaig quedar”, recorda.

Un cop establert a Itàlia, Anton Roca comença el seu creixement artístic definitiu. I mostra la seva obra arreu d’Itàlia i també a diferents països. El Quebec és on hi té més presència. L’any 2008 va fer-hi una estada a la Bienal del Quebec. Tres anys més tard, coincidint amb els actes de commemoració del 150è aniversari de la unitat d’Itàlia va exposar una escultura al Palazzo del Quirinale, la residència del president de la República italiana.

“Treballo en relació a l’espai. Els objectes que són, sobretot instal·lacions, són una escultura temporal. Què vol dir? El meu treball no es pot comprar només es pot gaudir”, assegura. Roca va prendre aquesta decisió fa més d’una dècada. “El meu artté un component ètic molt fort. No és un espectacle sinó una acció d’una dimensió existencial del que passa en aquell moment adreçada a un públic”, afegeix.

“Dissabte seré al Convent [de les Arts d’Alcover], i ja he demanat al claustre que els visitants no s’aturin, han de veure la meva obra sense aturar-se”, rebla. Aquest dissabte 30 de novembre, a partir de les 11.30 hores, Anton Roca torna a casa seva per mostrar un art amb segell propi fet a la Mediterrània.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram