Maria Balcells (Sabadell, 1966) forma part d’una exposició col·lectiva titulada ‘Bianco and nero’ a Roccart Gallerie a Florència (Itàlia). L’artista vallesa comparteix la mostra amb Vinzenzo Caligiuri, Sophia Louise, Veronica Pagliari, Susie Quinn i Emilie Riedel. L’exposició es podrà veure fins el 13 de febrer.
L’oportunitat de formar part de la col·lectiva li va arribar gràcies a la publicació dels seus dibuixos a Instagram. La vallesana compta amb un perfil propi: Mary Balcells. “Un galerista de Florència, Fabio Roca, va fer-me la proposta. Ha estat una bona manera d’entrar a formar part del circuit i un element de motivació més”, diu a Exterior.cat.
Cinc anys després de la seva última presència en una exposició a la Galeria Àmbit de Barcelona (2015), Balcells ha tornat a Itàlia després de ser una autèntica rodamón. Casada amb un italià, ha viscut a Indonèsia, Grècia i els Estats Units. Des de l’estiu passat, però, ha tornat a Milà. Tot i viure en llocs diferents, l’artista vallesana reconeix a que “si hi ha una cosa que no he de deixar de fer mai és pintar i dibuixar”.
Durant més de vint anys vivint a l’estranger, Balcells reconeix que “malgrat els trasllats de ciutat que he viscut, sempre he mantingut l’observació del que m’envolta”. I ho exemplica així: “l’exoberància d’Indonèsia als deserts de Las Vegas. Són paisatges tan diversos que m’han enriquit”.
A Florència, Balcells exposa un seguit de dibuixos fets amb el llapis. “Fa temps que vaig deixar la pintura pel dibuix perquè ja em satisfà, no la necessito. El trasllat d’un bloc i un llapis és més senzill que els pinzells. És un recorregut artístic que hi hagués arribat, però els canvis en la vida m’ho han accelerat”. L’artista, que sempre ha pintat amb colors monocromàtics, s’ha acabat especialitzant en el dibuix.
“Els meus pares em van encoratjar a dedicar-me a l’art. De petita ja anava a acadèmies de dibuix i pintura”. La seva influència en l’art és a casa: la seva àvia i, sobretot, la seva tieta Missun Forrellad. Balcells va llicenciar-se en Belles Arts a Barcelona (1989) i va donar classes a escoles, instituts i centres cívics a Sabadell.
