La façana de l’edifici de l’Ateneu Barcelonès [Foto: Ateneu Barcelonès]
Nascut a Barcelona, Xirau s’exilià a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil. Doctor en filosofia per la Universidad Nacional Autónoma de México, tota la vida va ser professor en aquesta universitat, on destacà com a historiador de la filosofia i com a especialista en existencialisme, mística i en la relació entre filosofia i poesia. A més, va ser fundador i director de la revista Diálogos.
Diverses institucions catalanes i mexicanes recordaran diversos aspectes de la seva vida i la seva obra
Com a poeta, Xirau es formà sota el mestratge d’Agustí Bartra, i va escriure tota la seva obra —nou poemaris— en català, amb títols com Les platges (1974), Graons (1979) o Indrets del temps (1999). Pertany a la generació de Jordi Sarsanedas, Vicent Andrés Estellés i Manuel Duran. La seva poesia pot ser qualificada com una gran reflexió sobre el sentit de la presència. La ironia, la mitologia clàssica, la pintura o la música recorren els motius de molts dels seus poemes, sempre vertebrats, però, entorn d’una poètica de l’espai.
Gran amic d’Octavio Paz, que el va definir com a «home pont» entre dues vocacions —la poesía i la filosofía— i dues llengues —la catalana i la castellana—, Xirau va rebre nombrosos reconeixements al llarg de la seva vida, com el Doctorat Honoris Causa per la UNAM i per la UAB (1984), la Légion d’honneur (1990) la Creu de Sant Jordi (1997) o la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, alhora que va ingressar a El Colegio Nacional i a l’Academia Mexicana de la Lengua, les dues institucions acadèmiques més prestigioses de Mèxic.
Per tal d’homenatjar-lo, diverses institucions catalanes i mexicanes recordaran diversos aspectes de la seva vida i la seva obra, acompanyats per la lectura dels seus millors poemes i per altres documents audiovisuals del propi Xirau.
Natàlia Garriga: “Catalunya i Mèxic encara tenen molt de camí per recórrer junts”
