Font: Centre Català de Luxemburg
Una quinzena de professors d’Anglaterra, Suïssa, França, Alemanya, Luxemburg i l’Estat espanyol han participat, aquest cap de setmana, a la Trobada de formació per al professorat de català a les comunitats catalanes d’Europa que ha tingut lloc a la seu del Centre Català de Luxemburg. El professorat ha traçat les bases per millorar l’aprenentatge de la llengua catalana a l’exterior i, sobretot, implicant-se en el projecte de l’Aula Mestra, una comunitat virtual de pràctica del professorat d’Europa gestionada per la Direcció General de Política Lingüística.
L’any 2017, els departaments d’Acció Exterior i de Cultura de la Generalitat van impulsar l’Aula Mestra, a través de la formació impartida per la Direcció General de Política Lingüística. Elena Pérez (Lleida, 1980) professora de català del Casal Català de Zuric juntament amb Isabel Giménez, dinamitzadora de la comunitat de pràctiques de l’Aula Mestra, van impulsar aquesta plataforma entre les comunitats catalanes a Europa.
“És una eina en la qual els professors compartim recursos, projectes i materials útils que ens serveixen per millorar l’aprenentatge de la llengua”, explica Pérez a Exterior.cat. Aquest nou mètode va ser rebut amb “molt entusiasme” fa dos anys però amb l’aplicació del 155 per part del govern espanyol “tot es va refredar”, reconeix.
La trobada d’aquest cap de setmana a Luxemburg ha servit per tornar a suposar un nou impuls per als professors dels diferents casals catalans d’Europa. Enguany, la formació ha estat organitzada i autogestionada per primera vegada pel col·lectiu docent. “La principal dificultat que ens trobem els professors és la soledat. Hi ha casals que només tenen un professor, que s’ha de muntar els cursos pel seu compte i no té un suport pedagògic més enllà de la seva formació. El projecte d’Aula Mestra serveix per salvar aquest obstacle”, manifesta.
Els professors han posat sobre la taula en la trobada les dificultats que es troben durant el curs. Pérez assegura que “n’hem reformulat algunes parts perquè és poc intuïtiva i els menys avessats a l’ús de les noves tecnologies s’hi perden una mica. Hem agafat el compromís de redissenyar-ne el projecte per mantenir aquesta tasca de manera transversal”, afegeix. La propera trobada no té data però, per a Pérez, “el millor és fer-ho cada dos anys perquè permet que els projectes madurin, però no depèn de nosaltres”.
La trobada de professors dels casals de l’Europa central s’inscriu en el Pla de foment de l’aprenentatge de la llengua catalana a l’exterior, que impulsen conjuntament la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. És un compromís institucional en la millora de la qualitat de l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior.
“LA GESTIÓ DE L’AULA ÉS FONAMENTAL”
A Luxemburg, Montserrat Vilà (Castellar del Vallès, 1956) ha participat en un taller sobre estratègies metodològiques per a l’ensenyament de la llengua a l’estranger. Professora a la Universitat Autònoma de Barcelona de traducció i interpretació i formadora de professors de llengua catalana per a estrangers a través de l’Institut Ramon Llull, Vilà assegura a Exterior.cat que “el gran repte dels professors és la gestió de l’aula. Això passa perquè hi hagi un clima de complicitat i disponibilitat per part dels mestres des del rigor i la formalitat. Una combinació difícil però necessària”.
La prioritat perquè els cursos de català tinguin una bona acollida entre els estrangers passa per “ser clars, que arribi el missatge i mantenir l’atenció per part dels estudiants. Del professor depèn fer partícep a aquell que intervé menys a l’aula i equilibrar-ho amb aquell que té més tendència a ser-ne protagonista”, assegura Vilà. D’aquesta manera, segons la formadora “aconseguirem que l’estudiant vulgui tornar a l’aula, ho faci motivat i que, de retruc, creixi la demanda per estudiar català a l’exterior”.
Pel que fa a l’ensenyament a l’estranger, Vilà considera que “és prioritari saber perquè els alumnes volen aprendre la llengua i conèixer les necessitats lingüístiques de l’estudiant. Buscar activitats que tinguin tots aquests elements farà que prioritzem un aprenentatge més útil per a tots ells”. I ha afegit que “la gramàtica forma part de l’expressió ben lligada i hem de deixar al marge aspectes de la llengua que, si hem aconseguit motivar l’estudiant, ja els aprendrà més endavant”.
De la trobada a Luxemburg, Vilà ha subratllat “l’actitud generosa” dels professors dels diferents casals catalans a l’exterior. “Volen aprendre, són receptius i tenen un perfil idoni per fer bé aquesta feina”. A més del taller de Vilà, s’han presentat les experiències de la Geganta de Catalans DK i l’Escola Catalana de Londres compartiran experiències d’èxit en l’àmbit de l’ensenyament del català d’infants, adolescents i adults.
