Les 35 ciutats d’arreu del món que acullen el Festival Òmnium de Cinema

El Festival Òmnium de Cinema arribarà a 35 ciutats arreu del món, el doble que l’edició anterior. Ho farà del 6 al 17 de març gràcies a la participació la xarxa de Casals Catalans i Lectorats de l’Institut Ramon Llull. El festival arriba simultàniament amb més de 160 projeccions a 90 sales dels Països Catalans gràcies a la col·laboració amb la Federació Llull, l’aliança entre Acció Cultural pel País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural.

Així, les 35 ciutats d’arreu del món que acolliran el Festival Òmnium de Cinema són Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc (Catalunya Nord), Donostia-San Sebastian i Vitoria-Gasteiz (País Basc); Madrid i Saragossa (Espanya); París, Marsella i Amiens (França); Lisboa (Portugal); Venècia, Torí, Bolonya (Itàlia); Luxemburg; Lausana (Suïssa); Ingolstadt i Leipzig (Alemanya); Glasgow i Edimburg (Escòcia); Cardiff (Gales); Londres i Durham (Anglaterra); Praga i Brno (República Txeca); Ciutat de Mèxic (Mèxic);
Montreal (Canadà).

Quines són les pel·lícules?

El Festival Òmnium de Cinema ha programat dues sessions. La primera sessió -De tu i de mi- inclou Blava Terra, de Marine Auclair; Demà, d’Estefania Ortiz; El Mal d’Hèrcules, de Marta Rodríguez Quesada, Marina Miguel Pavia, Ismael Cabrera, Laia Balaguer, Eulàlia Clarós Sidera, Paula García Escolá; El Parèntesi, de Carlos R. Haro; i Sushi, d’Iván Morales.

La segona sessió -Monstres de la llum- inclou Trenc d’Alba, d’Anna Llargués; Ei, Temi, de Jesús Minchón, Arnau Belloc i Marta Aguilella; Atàvic, d’Albert Blay; El bon auguri, d’Alba Bresolí; i Plora aquí, de Pablo Maestres.

Per primera vegada, el festival incorpora a la seva programació tres llargmetratges en català de ficció i documental, que també es podran veure arreu dels Països Catalans. Els llargmetratges són El 47, de Marcel Barrena; Mamífera, de Liliana Torres; i Montserrat, Integral 107, de Biel Macià.

El Festival Òmnium de Cinema és un programa anual que reconeix i impulsa les millors produccions audiovisuals en català, des de curtmetratges fins a llargmetratges. Ofereix al públic l’oportunitat de descobrir i gaudir del millor cinema en català de l’any, connectant creadors i espectadors, i promovent la seva difusió mitjançant diverses finestres d’exhibició presencials i digitals; amb l’objectiu d’incrementar els hàbits de consum del cinema en català.

Illa i Antich coincideixen que institucions i societat civil “sumin esforços” en la defensa del català