Les colles castelleres internacionals es reivindiquen a Berlín en una diada per emmarcar

“Un èxit”, “excel·lent”, “espectacular”, “increïble” i “molt orgulloses”. Són impressions d’algunes de les participants de la V Diada Castellera Internacional a Berlín, celebrada aquest dissabte al Museum Europäischer Kulturen (MEK). En aquesta edició, el poder de convocatòria ha batut rècords. Han reunit a més de 600 castellers de fora de Catalunya amb un mateix objectiu: fer pinya. Una petita mostra que el fet casteller no és exclusivament del territori català sinó que també és “un fet universal”, assegura Mercè Ardiaca, presidenta de la colla castellera amfitriona.

Encara no era l’una del migdia de dissabte, quan l’esplanada del museu ja era plena de persones vestides amb pantalons de color blanc i camises grogues, les colles castelleres de Berlín, Brussel·les i Estocolm. Vermelles, les de Londres i Andorra. De lila, Zúric i les de París, Edimburg i Copenhaguen, de blaves. El públic treia cadires de la cafeteria del MEK i estirava estovalles de pícnic per sobre de la gespa. A la comitiva castellera s’hi han sumat el director de la Catalunya Exterior, Oriol Lázaro i la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz.

“Un èxit”, “excel·lent”, “espectacular”, “increïble” i “molt orgulloses”, són algunes de les impressions d’alguns dels 600 castellers participants en la diada a Berlín

La diada duraria cinc hores. “Això és fer un crit a la resta de Catalunya per dir ‘ei, que som aquí i venim amb força’”, reivindica l’Àlex, cocap de la colla andorrana, mentre mira al seu voltant. Tant per ell com pel Pere, cocap homòleg, la diada va ser un èxit: “s’assembla com si estiguéssim en mig de l’antiga plaça de Braus de Tarragona”.

El tret de sortida el donaven puntuals amb cinc pilars carregats a sobre de les escales de l’entrada del museu. Just davant la porta. Una fotografia preciosa. Seguidament, s’intercanviaven entre les altres cinc colles per fer cinc pilars més. Una cooperació solidàriament orquestrada que seria impensable de veure a Catalunya. “Som colles molt petites i al final el que volem és ajudar-nos a fer progressar entre tots”, diu l’Àlex. No és l’únic que pensa així: “si volem créixer com a colles internacionals ens hem d’ajudar, no hi ha altra manera”, afegeix Clara, castellera de Copenhaguen.

La seva, la de Copenhaguen, és l’única colla que va patir mal. Un castell, només, va fer fallida, de les desenes que se’n van carregar. Per sort, hi havia equip mèdic i ambulàncies resguardant l’esdeveniment. “A mi [caure] m’ha emocionat bastant”, diu Sara, també de la colla de Copenhaguen, “som tan pocs que no estem acostumats”. La caiguda va espantar la canalla d’algunes colles, provocant que es quedessin sense enxaneta. Però això no els ha desanimat pas: “la gent ha après molt fent pinyes i veient els altres”, valora Anna Canal, cocap de la colla d’Estocolm, “acabem molt contents”.

En acabar els deu pilars d’entrada, les colles es van dividir en tres grups per fer rondes de castells simultanis. Les colles, que carregaven i descarregaven sense parar al so de gralles i tabals, s’aplaudien les unes a les altres amb molt de fervor. “A diferència de Catalunya, les colles internacionals fomenten molt més aquest sentit de comunitat”–diu Joan, casteller de la colla de Lausana. Les colles s’ajudaven mutuament a construir castells que, d’altra manera, no haurien pogut carregar. La de Berlín, per exemple, va poder fer el seu primer 3 de 6, gràcies a gent d’altres colles que s’hi va afegir a fer pinya.

La subdirectora del MEK, Jana Wittenezelner, és la primera vegada que veu castells en directe i s’ha emocionat durant la diada perquè són cultura viva

Vista l’afinitat que es tenen, em sorprèn saber que els sis-cents castellers que hi participen es van veure les cares per primera vegada el dia anterior, durant l’assaig general. En Thomas, l’únic representant de la colla de Montreal, al Canadà, va trobar l’esdeveniment via xarxes socials i va decidir venir des de l’altre cantó de l’oceà per poder poder sumar-s’hi. Així és com aquest canadenc va aprendre a parlar català: fent castells a Montreal durant més d’una dècada. “Quan s’exporta la cultura, la cultura no es perd, la cultura es millora”, assenyala.

Per a moltes persones, com a la subdirectora del MEK, la Dra. Jana Wittenezelner–, fou la primera vegada en veure mai els castells. Confessa que s’ha emocionat des del començament de la diada perquè són cultura viva. Està encantada tenir un esdeveniment com aquest al jardí del museu on treballa: un espai museístic dedicat a la preservació, difusió i promoció de la cultura popular europea que, coincidentment aquest estiu –des del 15 de juny fins al 13 de juliol– celebrarà la Katalanische Kulture Tage, unes jornades culturals dedicades a Catalunya. D’aquí a què aquesta casa fos ahir l’hostessa de la diada castellera internacional més gran celebrada mai fins ara.

Les colles internacionals existeixen condicions adverses. Per començar, no són reconegudes com a colles sota la Coordinadora de Castells de Catalunya. La presidenta de la colla berlinesa argumenta que són “molt lluny de la gent que sap fer castells, de la gent que sap tocar gralles, de la gent que sap com són els protocols de plaça, de seguretat”… Això els suposa un esforç addicional que ella considera que “es torna invisible un cop quan surten a plaça”. Així i tot, ningú del públic no diria mai que aquestes colles no són professionals. Tothom roman bocabadat.

La diada clou amb deu pilars de sortida, un toc de vermut i altres tonades típiques, entre elles la Polca d’Orus i el cant dels Segadors

Des de fa deu anys que les colles castelleres internacionals han anat sortint com bolets. “Ara veig Tolosa, Estocolm i un munt de colles que s’han creat fa res i veig que això va a més”, assenyala Albert Garcia, cocap de la colla de Lausana. El públic tampoc ha fet curt en presència. En Ricard fa vint anys que és guia turístic a Berlín. Va descobrir la diada surfejant per internet i no s’hi va poder resistir. “Tot el que sigui de casa quan estàs a fora, ho aprecies molt més.”

La V Diada Castellera Internacional a Berlín ha conclòs amb deu pilars de sortida, un toc de vermut i altres tonades típiques, entre elles la Polca d’Orus i el cant dels Segadors. En acabar, l’esplanada del museu s’ha fet ressò d’un mar d’aplaudiments a la germanor i als músics, que han acompanyat la diada des del seu inici fins a arribar la clausura, posant-hi així, un punt final.

Dos anys de preparatius: com s’ha cuinat la diada castellera internacional de Berlín?