Foto: Anthony Rancourt i Dídac Cantu són els dinamitzadors de l’Hora Fabra, a Mont-real [cedida]
“L’Hora Fabra és conseqüència de la Covid-19. Teníem la necessitat de mantenir el contacte amb la gent i, sobretot, amb la llengua catalana, que ens apassiona”, assegura Dídac Cantu, un dels dinamitzadors a Exterior.cat. Un cop a la setmana, prop d’una desena d’exestudiants de català de la universitat i membres del Casal català del Quebec se citen a través de la plataforma Zoom.
En la darrera sessió, el debat a ‘L’Hora Fabra’ es va centrar en les cotes catalanes. Entre ells, una de Joan Corominas: “No hi ha supervivència del català, hi ha vida”. Rancourt assegura que “majoritàriament som gent jove, d’uns 20 anys d’edat. ‘Katalonskis’ i catalanòfils que ens retrobem per parlar sobre alguna qüestió que ens engresqui”.
DOS KATALONSKIS AL QUEBEC
Rancourt i Cantu són dos ‘katalonskis’ que resideixen al Quebec i que estudien un grau de literatura lingüística a la Universitat de Mont-real. El cas de Cantu és singular tenint en compte que té arrels catalanes. “El meu revesavi era català, per això em sento descent de Catalunya i m’estimo la llengua i el país”, confessa.
La cerca va anar a càrrec de la seva mare, mexicana, qui va confirmar que els seus antecessors van emigrar a les Amèriques. Ha escrit l’article de recerca sobre l’estudi dels trobadors catalans i la figura d’Ausiàs March. “Aquest estiu havia de viatjar a València a participar de l’estada lingüística de l’Institut Ramon Llull. La Covid-19 ho ha impedit, però així que pugui, hi aniré”, afegeix Cantu.
L’idil·li de Rancourt amb el català també atrapa. “Quan vaig accedir a la universitat havia de triar una llengua llatina que no fos el castellà. Vaig triar el català perquè estic implicat en la situació cultural i política de Catalunya”, rebla. El jove quebequès va ser a València en un intercanvi acadèmic i recorda que “va ser un any meravellós. La Vall de Boí i Girona em van enamorar”.
Aquesta iniciativa sorgida durant el confinament és previst que s’allargui com a mínim fins al juliol. “La gent que hi participa està implicada. Ho hem anat dinamitzant sobre la marxa, però és la manera de conversar tots plegats en català. Volem demostrar que el català és una llengua moderna adaptada a les noves tecnologies”, subratlla Rancourt.
Així, mentre no estigui previst retornar a les aules, l’Hora Fabra seguirà sent l’espai d’aprenentatge per als joves. “Amb l’Èric Viladrich com a professor és impossible no enganxar-te al català”, sentencien els dos estudiants de la Universitat de Mont-real. Viladrich és responsable de la secció d’Estudis Catalans a la Universitat de Mont-real. Una petjada que, de moment, és allargada.
