L’exconseller i actual diputat al Parlament, Lluís Puig [Foto: ACN]
Alhora, l’exconseller justifica el canvi d’advocat de Gonzalo Boye a Miquel Sàmper perquè la seva situació és singular, en relació a la dels altres exiliats, i perquè no vol que els papers del seu expedient es “quedin adormits”. “Boye ha fet una feina molt bona en l’àmbit europeu i hi ha una amistat, però necessito algú que es dediqui només a mi en l’àmbit estatal espanyol”.
Cal recordar que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va plantejar un seguit de qüestions prejudicials a l’entorn de les euroordres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després de la sentència de Bèlgica que negava l’extradició del mateix Puig.
El TJUE preveu posicionar-se d’aquí a dues setmanes, i Puig reflexiona que si aquesta postura li és favorable, se li complica l’accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans per vulneració de drets. “He d’aconseguir tornar a tenir relació amb el Suprem i anar al Tribunal Constitucional, i amb una peça separada de la resta de companys, perquè la meva situació és diferent de la de tothom”, opina.
L’estratègia, dissenyada ara per l’advocat, exconseller d’Interior i amic de Puig Miquel Sàmper
En aquest sentit, Puig creu que en el cas de Boye “queda clar quin és l’objectiu, el peix gros, que és el president Puigdemont, la punta de llança”. I afegeix: “No vull dir que no es dediqués a mi (…) però vull fer un equip nou per tenir un aire nou, una visió nova, una dinàmica nova”. Puig afirma que tot plegat està “parlat” amb el mateix Puigdemont des del setembre.
L’estratègia, dissenyada ara per l’advocat, exconseller d’Interior i amic de Puig Miquel Sàmper i pel també advocat i diputat de Junts per Catalunya Jaume Alonso-Cuevillas, el va portar a presentar un escrit el 7 de desembre al Tribunal Suprem per “provocar una resposta” que els permetés tornar a fer accions jurídiques.
La resposta a la petició -que intentava que Llarena desistís de demanar l’extradició de Puig per malversació- és que el magistrat no va fer cas d’aquell escrit i continua mantenint la seva postura. Per això ara Puig té la possibilitat de recórrer aquesta decisió, de presentar després un altre recurs d’apel·lació i, finalment, d’anar al Tribunal Constitucional.
Tot plegat està condicionat a la resposta del TJUE el 31 de gener, però, sigui quina sigui, Puig creu que seu cas “sempre serà diferent” de la de Puigdemont i Toni Comín, que estan també pendents del que digui el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la seva immunitat com a eurodiputats. Els tempos d’aquest periple judicial són diferents, i per això Puig creu que d’accelerar el seu procés.
En aquest sentit afirma que els ha anat “bé” que Llarena els hagi denegat el recurs, perquè això els ha obert la porta a fer les altres accions jurídiques. “Jo sol a Europa no puc anar a recórrer enlloc, i si no em poden fer cap petició més d’extradició, em quedo en els llimbs fins que em mori”, reflexiona Puig.
En tot cas, a la mateixa entrevista l’exconseller de Cultura subratlla que ell el que vol és que li treguin el delicte de malversació perquè no ha “estafat mai ni un euro”. Tot i això admet: “grans il·lusions i esperances, no les tinc pas”.
Sigui com sigui, Puig diu “molt clarament” que no es presentarà davant del Tribunal Suprem amb un delicte de malversació a la seva interlocutòria de processament. “No he passat aquests cinc anys per anar allà a passar temps en presó preventiva i que triguin un any o més a fer-me un judici. No he malversat, ho saben perfectament, la sentència contra l’1-O ho diu claríssimament i jo vull que em treguin la malversació”, afegeix.
