L’Associació Catalana de Solidaritat i Cooperació Internacional pel Desenvolupament ONG Al Karia no ha aturat l’activitat tot i la pandèmia sanitària provocada pel coronavirus. Té en marxa els projectes previstos en sis països del món -Catalunya, Marroc, Senegal, Equador, Líban i Perú-. Aquest estiu, l’onegé catalana té previst, entre d’altres, desenvolupar el seu projecte humanitari al Segenal.

Mireia Boix Julibert (Castellví de Rosanes, 2000) és estudiant de Medicina a la Universitat de Girona i  voluntària de l’ONG Al karia. Fa dos estius va decidir viatjar a l’Àfrica com a cooperant. “Sempre m’havien dit que l’estiu un cop feta la Selectivitat era el millor de la teva vida. Doncs jo vaig decidir que el passaria a l’Àfrica perquè feia molt temps que volia ser voluntària”, explica Boix a Exterior.cat.

No va ser un estiu qualsevol per a més motius. Durant l’estada a Koundara Kaba i Bonconto (Senegal), Boix va celebrar els seus 18 anys i recorda que “tothom somia amb una festa sonada, envoltada d’amics i de la família… Jo vaig decidir passar-ho a l’Àfrica, entre companys com jo a qui no coneixia de res, sense Internet i en un entorn completament diferent al meu”. I un ingredient més: “allà vaig saber que accedia a la Universitat de Girona per cursar Medicina”, apunta.

En el seu primer any com a voluntària, la jove de Castellví de Rosanes va participar en fomentar les activitats de lleure de la comunitat adreçades als infants. “Hi ha jocs que per aquells nens i nenes són desconeguts i es tracta d’estimular-los amb activitats que per a nosaltres les hem fet tota la vida”, explica.

POSA L’ACCENT EN EL VESSANT SANITARI

Amb el bagatge del primer curs de Medicina, Boix forma part d’un equip en el qual dedica els seus esforços a analitzar i millorar el vessant sanitari de les regions del Senegal on opera l’ONG Al Karia. És un projecte de dos anys de durada. La segona estada va servir per trepitjar el terreny visitant les comunitats més allunyades de Dakar, la capital del país.

El 94% de les morts per malària al món es concentren a l’Àfrica i un 67% d’aquestes morts són infants. “L’Àfrica té un problema sanitari greu lligat a la nutrició infantil i a la malària. Les xifres indiquen un problema greu de mortalitat infantil, que s’hi suma la desnutrició. Un 50% dels nens i més del 40% de es nenes tenen els marcadors que fixa l’OMS com a desnutrició infantil”, assegura Boix.

Així, una de les tasques de Boix ha estat elaborar un registre de la població infantil en les àrees de treball al Senegal que “ens permet detectar les dimensions d’aquesta problemàtica i cercar els recursos necessaris per capgirar la situació”, admet.

En aquest estudi, segons afegeix Boix, “l’infermer de la zona l’associa a l’alta prevalença d’infeccions parasitàries del tub digestiu i la manca del tractament”. La vacuna per erradicar la desnutrició infantil només es destina als infants menors de 5 anys. “Una de les prioritats és disposar de recursos per adquirir aquest medicament”, rebla.

La tasca no s’acaba amb l’estada a l’Àfrica i té continuïtat durant la resta de l’any a Catalunya. “A partir del registre, hem elaborat un estudi, una estadística i unes conclusions que són el punt de partida per impulsar un seguit de millores sanitàries en aquesta comunitat del Segenal”, explica la castellvinenca.

Les dades recollides per l’ONG Al Karia s’han presentat a l’Hospital Can Ruti, de Badalona, i l’entitat promou diverses activitats de sensibilització a instituts. “Aquest estiu la tasca consistirà en seguir avançant les dades del registre i adquirir més vacunes per a la comunitat”, diu Boix. A més, l’entitat ja ha impulsat diversos projectes que garanteixen el subministrament de llum i aigua de les comunitats.

Aquest 2020 marcat per la Covid-19, Boix exercirà com a voluntària des de casa, però té clar que tornarà a l’Àfrica. “Hi tornaré tots els anys que calguin! Un cop acabi la carrera de Medicina i m’especialitzi, m’agradaria estar-m’hi una temporada, un mínim d’un any. L’Àfrica m’ha enganxat”, confessa. Mentrestant, la tasca de l’ONG Al Karia seguirà posant l’accent en els més necessitats.