L’ús del català, en plena caiguda: ja és la llengua habitual de menys d’un terç de la població a Catalunya

El català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que s’ha presentat aquest dimecres.

Amb dades del 2023, l’estudi reflecteix que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l’alça, i els que ho fan amb un o altre idioma reculen sis punts.

L’any 2003, el primer amb dades de l’Enquesta, un 46% de la població de 15 anys o més declarava fer servir el català com a llengua més habitual. La xifra va baixar de manera significativa els següents cinc anys fins al 35,6%, coincidint amb un augment brusc poblacional a causa de l’onada migratòria de la primera dècada d’aquest segle. Des de llavors, les xifres s’havien mantingut, però entre el 2018 i el 2023 la llengua ha sofert una nova reculada fins al 32,6%, el mínim en com a mínim 20 anys.

El català ja és l’única llengua materna de menys de tres de cada deu ciutadans

Alhora, el castellà també cau, per bé que només dos punts, fins al 46,5%. En aquest cas, però, no s’observa una tendència a la baixa des d’inicis de segle, sinó una situació d’estabilitat, ja que el 2003 la xifra era del 47,2% de persones que tenien aquest idioma com a llengua més habitual. Les caigudes de tots dos idiomes es veuen, en part, compensades per un augment de gent que declara tenir com a habituals tant català com castellà per igual, i ja són gairebé un de cada deu.

La tendència a l’alça de l’ús de tots dos idiomes per igual també queda clara en la llengua d’identificació de la població, és a dir, en la llengua que senten les persones com a pròpia. Si fa vint anys el 44,3% dels enquestats s’identificaven amb el català i el 47,5% amb el castellà, la diferència es va anar eixamplant fins als deu punts el 2018, cosa que ara es manté. Amb tot, els dos idiomes van a la baixa, ja que ara el català suma un 30% i, el castellà, un 40,4%, mentre que els qui veuen com a pròpies totes dues pugen de manera destacada fins al 14,6% del total.

En la mateixa línia, el català ja és l’única llengua materna, és a dir, la inicial, de menys de tres de cada deu residents de 15 anys o més. L’any 2003 ho era del 36,2% de la població, una xifra que va caure en cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%. La dinàmica és en aquest cas molt similar al castellà durant tota la sèrie històrica, ja que del 56,1% a principis de segle, va caure al 52,7% el 2018 i ara cau al 49,2%. És a dir, per primera vegada, menys de la meitat dels catalans diuen que el castellà és la seva llengua materna en solitari.

Alhora, els qui tenen tant català com castellà com a llengües maternes per igual creixen i arriben al 5,6%, mentre que els qui tenen altres idiomes com a inicials no han parat de créixer en els últims anys i ja se situen en el 16,2%.

En conjunt, l’enquesta revela que un 75,9% dels ciutadans del país fan servir, poc o molt, el català, un percentatge similar al 2018, cosa que representa més de 5,1 milions de persones de 15 anys o més. D’aquests, gairebé tres milions es poden considerar parlants habituals, mentre que la comunitat que empra el castellà de manera freqüent és d’uns 3,8 milions.

Menys d’un 30% de joves parlen català habitualment, amb una caiguda de sis punts

Per edats, la caiguda del català com a principal llengua d’ús habitual és especialment pronunciada entre els joves de 15 a 29 anys. Si el 2018 un 35,2% dels ciutadans d’aquestes edats declaraven fer-lo servir de manera freqüent, el 2023 la dada va caure sis punts fins al 29,2%. Amb tot, és la franja d’entre 30 i 44 anys la que continua a la cua d’ús habitual: cau quatre punts fins al 25,8%, és a dir, només un de cada quatre. La llengua també recula però no de manera tan clara entre els de 45 a 64 anys (34%) i entre els de 65 anys i més (40,6%).

Pel que fa al català com a llengua materna, els percentatges també baixen des de la gent gran fins als adults joves, però es registra un augment en la generació més jove. La tendència és també a la baixa en totes les franges en la llengua castellana. Sobre la identificació de cada idioma com a propi, l’opció de totes dues per igual creix com més jove és la població, fins al punt que entre els de 15 a 29 anys el percentatge arriba al 16,2%.

Els nascuts a Catalunya que fan servir habitualment el català no arriben a dos terços

L’ús de la llengua catalana continua venint molt marcat per l’origen de les persones. Tant és així que la meitat dels nascuts a Catalunya fan servir majoritàriament el català –un 50,9%, cosa que representa un retrocés de 4,5 punts respecte a cinc anys enrere. Entre aquesta comunitat, els qui posen els dos idiomes al mateix nivell d’ús són un 12,6%, tres punts més que el 2018.

Pel que fa als originaris de la resta de l’Estat, els percentatges no presenten diferències molt significatives, i els que fan servir el català principalment es queden en el 9,9%, i els qui l’empren tant com el castellà són un 7,7%. Així, menys de dos de cada deu ciutadans nascuts a la resta de l’Estat fa servir el català de manera freqüent.

I entre els nascuts a l’estranger, els qui fan servir el català principalment o tant com el castellà són residuals (6,9%, sis dècimes menys que el 2018), ja que la majoria fan servir el castellà, o bé aquest idioma i un tercer.

Alhora, l’estudi afirma que l’interès per aprendre català d’aquest col·lectiu va a l’alça en nombres absoluts, i mentre que eren pràcticament 800.000 les persones que volien millorar-lo fa un lustre, ara depassen les 900.000.

El català, gairebé al nivell del castellà en la transmissió de pares a fills

Pel que fa a l’àmbit familiar, la transmissió de la llengua entre pares i fills està força igualada entre catalanoparlants i castellanoparlants, ja que els percentatges són del 34,7% pels que fa als qui només parlen en català als seus fills, i del 37,7% els que ho fan en castellà exclusivament.

En la resta de casuístiques, el castellà s’imposa amb claredat, per 18 punts percentuals en l’àmbit de la parella, 19 punts amb el pare, 22 punts amb la mare, i gairebé 30 punts amb els avis. Amb tot, l’enquesta conclou que la transmissió del català avança dels avis als nets respecte al 2018.

L’ensenyament del català per als infants a l’estranger des dels casals: més recursos i formació de mestres