Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) inicia la seva trajectòria professional en fotografia a finals dels anys 60, en el marc del tardofranquisme i la Transició. La càmera serà testimoni de manifestacions, vagues, celebracions i moviments socials, sempre des d’una consciència social, humanista i feminista.
La seva obra suposa una desconstrucció de l’estratègia del fotoreportatge o el fotoperiodisme modern
Les seves fotografies es caracteritzen des dels seus inicis per tenir un caràcter narratiu potent. La seva obra suposa una desconstrucció de l’estratègia del fotoreportatge o el fotoperiodisme modern. Les imatges sorgeixen del coneixement d‟una situació donada, de la familiaritat que ha construït pacientment amb l‟entorn i de les relacions personals que ha travat.
Guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia el 2021, ha rebut altres reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2005 i el 2017 la Medalla Amical de Ravensbrück Internacional, en reconeixement als seus reportatges sobre els supervivents als camps de concentració nazis i especialment sobre les dones.
El collaret d’amulets jueu: de Tàrrega al Museu del Prado de Madrid