Magalí Murià, amb el seu llibre a casa seva, a Washington DC [Foto: cedida]
Murià és filla d’una família de refugiats de la Guerra Civil Espanyola i va passar la seva infància i adolescència entre Guadalajara i Ciutat de Mèxic. Actualment, l’autora treballa a la delegació del Govern català als Estats Units i el Canadà a Washington DC. Com la majoria de famílies catalanes residents a l’estranger, Nadal és un bon motiu de trobada.
Així, fa deu anys, en una de les trobades que la família Magalí fa per Nadal a l’Escala, va viure una escena que va ser la flama per escriure aquest volum que ha publicat fa unes setmanes. Va tenir lloc a la plaça dedicada a Martí Rouret -l’oncle de Magalí Murià- i qui va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Sanitat i Assistència durant el govern del president Lluís Companys.
La història de la bomba, punt de partida
“Quan acabàvem de fer la fotografia a la plaça davant de l’antiga casa pairal de la família, un senyor de l’Escala ens va preguntar si érem familiars de Rouret i va començar a explicar-los la història de la bomba”, recorda Magalí. La història de la bomba és l’impacte que va caure a la mateixa plaça a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola.
L’autora explica que “pocs minuts abans del bombardeig, el meu oncle -que aleshores era un nen- jugava en aquella plaça amb els seus amics, però una parenta se’l va endur al camp de futbol. I quan van tornar es van trobar les restes dels seus amics, que van morir”.
Fruit d’aquell atac, L’Escala va girar l’esquena a la família Murià. “El van culpabilitzar del bombardeig al·legant que protegia Companys a la casa pairal, on es trobaven amagats”, diu Magalí. “Va ser una situació molt incòmoda i fruit d’aquelles acusacions, la família va exiliar-se a Mèxic”, afegeix.
Els fets -que han estat documentats- demostren el contrari. “Companys no era a casa, sinó a La Vajol. L’atac va ser d’un avió militar italià que pretenia atacar el Port de la Selva, però com que hi havia el mal temps va fer-los canviar d’idea i van bombardejar L’Escala”, subratlla.
“El meu llibre té una mirada de la guerra i de l’exili molt humana”
Aquesta és història és una de les que Murià recull en aquest volum -de 16 històries-. “Té dos objectius: per reivindicar a ultrança la catalanitat de la família i, sobretot, pensant en el meu fill perquè que el llegat familiar perduri amb el temps”, destaca.
Així, l’autora rememora aquelles converses que va escoltar dels seus avis i els seus pares que van formar part en diferents institucions del país abans de la guerra i un paper determinant d’exportar la llengua i la cultura catalana a Mèxic durant l’exili.
Magalí Murià copsa el significat d’aquella taula i dels que l’envoltaven. “Pels qui vam néixer lluny de Catalunya, aquelles converses al voltant de la taula eren una manera de recordar d’on som i d’on venim”, explica. L’autora afegeix que “els llibres dedicats a l’exili tenen un alt component polític. El meu llibre té una mirada de la guerra i de l’exili molt humana”.
El volum està a la venda tot i que la pandèmia va impedir fer la presentació presencial prevista el desembre passat. “Si tot va bé, la presentació serà a l’estiu quan tornem a Catalunya”, diu l’autora.
