La periodista catalana Marta Casagolda, a Copenhagen [Foto: Marta Casagolda]
Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va iniciar-se a ‘Els Matins’ i al ‘Tvist’ de TV3 i va ser una de les cares més visibles de ‘8aldia’ de 8tv amb Cuní. “Al principi quan marxes costa molt desenganxar-te de l’actualitat, m’encanta trepitjar al carrer, allà on passen les coses per explicar-ho. Però després t’adones que la comunicació té altres camins. Ara, m’hi he tornat a enganxar”, explica Casagolda a Exterior.cat.
En aquesta dècada, la periodista vallesana ha viscut en quatre ciutats més, a més de Copenhaguen: Buenos Aires (Argentina), Madrid (Espanya), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i Aarhus (Dinamarca). Ho ha fet amb la seva família, ja que el seu marit treballa en una empresa multinacional. “Cada vegada que canvies de ciutat, comences pràcticament de zero”, confessa.
Propera a les comunitats catalanes
L’etapa més llarga de Casagolda a l’estranger va ser a Ciutat de Mèxic, on va viure tres anys i va tenir un lligam més estret amb la comunitat catalana. Així, va treballar en l’àrea de comunicació del Club Català de Negocis i va coincidir en el moment en el qual va posar-se en marxa la delegació del Govern a Mèxic, amb el delegat Lleïr Daban.
“Mèxic va ser una etapa molt bonica, creant comunitat amb els catalans. És una etapa que trobo a faltar, allà ho vam celebrar tot”, recorda Casagolda. Un cop a Dinamarca també ha connectat amb catalans residents al país nòrdic. “Teníem prevista una castanyada o una calçotada, però la pandèmia ens ha obligat a ajornar-ho tot”, explica.
La periodista vallesana troba a faltar “la redacció, els companys i els nervis del directe” que contraposen amb “la solitud del corresponsal a l’estranger”
Viure en quatre països diferents ha fet que Casagolda hagi ampliat el seu llistat d’idiomes. A banda del català, del castellà i l’anglès, també hi suma el francès i fins i tot s’atreveix amb el danès. “És una llengua molt difícil, és com aprendre dues llengües al mateix temps: la versió llegida i la pronunciació són dos mons diferents”, explica. Així i tot, intenta familiaritzar-s’hi com més aviat millor: “quan vaig a comprar el pa, intento demanar-ho en danès. Si no me’n surto, aquí tothom parla en anglès, i amb un nivell envejable”, subratlla.
A Copenhaguen la periodista vallesana informa, majoritàriament, de la manera com Dinamarca gestiona la crisi de la covid. “Per a Catalunya, Dinamarca és un país que serveix com a referent perquè té més o menys la mateixa població”, explica.
Models de periodisme diferents
Com a periodista, Casagolda ha tingut l’oportunitat de comprovar com s’exerceix el periodisme allà on ha viscut, especialment a Mèxic i Dinamarca. “A Mèxic caldria millorar l’esperit crític cap al govern. El periodisme no investiga, hi ha massa complicitat amb els governants”, subratlla.
En canvi, Casagolda diu que “el periodisme a Dinamarca és sinònim de transparència. No només el que demostren els mitjans, sinó també el govern. No hi ha mai segones intencions, em sorprèn positivament”.
En el seu darrer any a l’estranger, Casagolda ha recuperat el barret de periodista d’actualitat. Sense tenir una corresponsalia fixa per un sol mitjà de comunicació, la periodista vallesana creu que “la feina que es fa des de l’estranger requereix un esforç afegit que s’hauria de valorar molt més. Ara bé, és fruit de la precarietat laboral del sector que viu Catalunya”.
De la seva etapa com a periodista a Catalunya, Casagolda troba a faltar “la redacció, els companys i els nervis del directe” que contraposen amb “la solitud del corresponsal a l’estranger”. Casagolda explica que “la intenció com a família és, a la llarga, tornar i establir-nos a Catalunya. Aquesta experiència ens està enriquint a tots plegats, especialment als meus fills, perquè viure a l’estranger et dona un valor afegit personal que no té preu, i això ens compensa”. I un cop sigui a Catalunya, què? “M’agradaria tornar a formar part del món del periodisme de manera activa, si és possible”, rebla.
