Foto: La delegada del Govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret, a Brussel·les [ACN]
Al capdavant de l’oficina del Govern a Brussel·les des de fa dos anys, Serret defensa que s’han “recuperat” contactes a nivell europeu. “Estem aconseguint fer passos endavant per poder tornar a ser un referent amb normalitat”, assegura.
Serret defensa que actuant com un “soci proactiu” i “generant espais” es poden “acostar posicions” i “establir marcs de conversa”. “És millor anar amb prudència que amb la publicitat”, subratlla. L’exconsellera d’Agricultura fa un balanç “positiu” dels darrers dos anys i assegura que des de la delegació intenten ser “molt actius i proactius”.
Serret reconeix que la Comissió Europea continua considerant l’afer català com una qüestió “interna” de l’estat espanyol. Ara bé, sí que constata alguns “canvis” a Brussel·les respecte a la situació a Catalunya a partir del govern de coalició entre PSOE i Podemos. Considera que això pot ser tant pel “possible canvi d’actitud” de l’executiu espanyol, com pel suport d’ERC o per “les veus recurrents” que aposten per “una solució dialogada i política”.
“Tot el que sigui posicionar-se a favor de la solució política, el diàleg polític i el reconeixement amb actors i interlocutors és ben rebut per les esferes europees”, apunta.
PREOCUPACIÓ PELS FONS EUROPEUS
La delegada del Govern a Brussel·les fa un diagnòstic ambivalent de l’acord entre estats de la UE sobre el fons de recuperació i el macropressupost per als pròxims set anys. “Té llums i ombres”, diu. AIxí, veu positiu que “en el còmput global” suposa “una injecció de recursos fins ara inaudita” i també la “rapidesa” per pactar el paquet econòmic. Per contra, lamenta que la clàusula sobre estat de dret hagi quedat “diluïda” i espera que es pugui reforçar amb la negociació amb el Parlament Europeu.
Això sí, Serret admet “preocupació” per les retallades en algunes partides del marc financer plurianual d’interès per Catalunya com són els fons agraris de la PAC, els fons FEDER de desenvolupament regional o els fons socials. “Esperem que es puguin mantenir i no hi hagi massa rebaixa”, afirma, recordant que els programes encara s’han d’acabar de definir.
Amb tot, avisa que depenen de com quedin aquests fons “seria negatiu” per una sèrie de projectes i “economies locals” a Catalunya.
ACCÉS ALS FONS DE RECUPERACIÓ
Els 77.000 milions d’euros en subvencions que Espanya espera rebre del fons europeu de recuperació es transferiran directament al govern espanyol a canvi de presentar un pla de reformes.
Segons Serret, el Govern anirà a Madrid a demanar que es tinguin en compte “les necessitats catalanes” de cara a configurar aquestes reformes que permeti a l’executiu de Pedro Sánchez accedir al fons europeu de recuperació. D’altra banda, la delegada també assegura que intentaran pressionar amb altres regions a Brussel·les per tenir la “màxima capacitat” per gestionar les ajudes.
“Farem una veu conjunta amb altres regions que estan en la mateixa situació que Catalunya”, reivindica. De cara a rebre aquests diners europeus en mans de l’Estat, Serret recorda que el Govern ja ha presentat el seu pla de reactivació. “Catalunya s’està anticipant”, diu.
POLÈMICA PEL NOU SUBDELEGAT
Serret defensat el fitxatge del fill de l’alcaldessa de Sant Cugat, Ignasi Subirà i Ingla, com a nou subdelegat, després de rebre crítiques a les xarxes socials per aquesta tria. “Vaig saber qui era la seva mare quan ja l’havia contractat”, afirma Serret . Així, nega que sàpigues el seu parentesc amb l’alcaldessa d’ERC, Mireia Ingla.
La delegada davant la UE assegura que per “motius polítics locals hi ha hagut ganes de crear controvèrsia”. “Puc dir sense vergonya que el procediment es va fer segons està establert i que és una persona que té vàlua per ocupar el lloc”, remarca. Serret afirma que és “un càrrec de confiança” i que, malgrat no conèixer Ignasi Subirà abans, va considerar que el seu currículum “l’avalava” i que tindrien “capacitat per treballar junts”.
