Un treballador de Prefabricats Pujol de Mollerussa [Foto: Aina Martí / ACN]

L’obertura de l’economia a l’exterior ha obligat moltes empreses a redoblar els seus esforços per millorar el nivell d’idiomes dels treballadors. Tanmateix, les llengües estrangeres cada cop són necessàries en capes més àmplies de la plantilla, més enllà de la direcció.

Segons un estudi de la patronal FemCAT, Catalunya té avui un nivell lingüístic lleugerament superior a la mitjana espanyola, però encara baix si es compara amb Europa. De fet, vuit de cada deu empreses assegura fer programes per suplir les “mancances” del sistema educatiu. Pel que fa a preferències, l’anglès segueix com l’idioma dominant, encara que el 40% de les organitzacions ja demana una segona llengua estrangera.

“La bretxa idiomàtica segueix aquí, tot i que hem millorat”, ressalta directora general de FemCAT, Teresa Navarro. Malgrat això, alerta que aquest avenç es concentra en els perfils laborals que ja tenen una bona base, com el personal de direcció. “Només el 23% de les empreses ens diuen que tenen dificultats per trobar perfils de direcció i màrqueting amb idiomes, però això puja al 40% si parles de posicions de logística o financeres”, destaca. A parer seu, tot el cos de l’empresa ha de tenir un cert nivell de llengües estrangeres, ja que la internacionalització interpel·la a totes les seves capes.

La internacionalització de l’economia obliga a millorar les aptituds de tota la plantilla, més enllà de la direcció

Tot i que des de FemCAT destaquen l’esforç empresarial per formar als treballadors, lamenten que el baix nivell de base que ofereix el sistema educatiu obliga a centrar els esforços en coneixents molt genèrics, i no en conceptes especialitzats, tècnics o de negociació. “L’empresa sempre farà l’esforç de formació, però estaria bé que simplement fes aquests plus de les necessitats específiques i no donar la base, que és el més difícil d’adquirir”, indica Navarro.

A ulls de la patronal, el nivell d’idiomes dels treballadors té un efecte directe en la competitivitat. “És un fre”, alerten des de FemCAT. “Pel grau d’internacionalització que tenim a Catalunya, hi ha un baix nivell d’idiomes”, apunta Navarro. Tal com indiquen les dades d’aquesta organització, el 90% de les empreses consultades afirma que el coneixement d’idiomes estrangers és important per a la seva activitat tot i que el 37% avisa que els idiomes són l’habilitat tècnica que més sovint troben a faltar entre els seus treballadors.

Foto: Freepik

Els idiomes són necessaris també per a un treballador de planta a una empresa industrial com Pujol, que produeix prefabricats de formigó a Mollerussa i que també compta amb una planta a Leeds (Regne Unit). La gestió de la instal·lació britànica es porta des de Catalunya, fet que obliga que els empleats dominin l’anglès. Amb tot, la direcció va constatar que “el nivell d’anglès i francès de la gent que arribava era massa bàsic per a poder-la convertir en llengua de negocis” i va optar per formar la plantilla.

A banda d’oferir cursos a 150 treballadors, també va promoure la possibilitat de desplaçar-se un any a la fàbrica de Leeds, “una oportunitat no només d’aprendre anglès sinó de vida”. “La iniciativa va tenir molt d’èxit”, ha afirmat el conseller delegat de Prefabricats Pujol, Jordi Pujol.

8 de cada 10 empreses assegura fer programes per suplir les “mancances” del sistema educatiu, apunta un estudi de FemCAT

Un dels que va decidir canviar la planta de Mollerussa per la de Leeds va ser el Gerard Vilalta, per millorar un anglès que tenia “obsolet”. “Allà practicàvem anglès cada dia i ara durant el dia les hores que estem parlant ho fem en anglès”, ha dit.

L’evolució dels rols i la creixent internacionalització obliga els treballadors a tenir un bon nivell d’idiomes. En el cas de Moventia, empresa multinacional que gestiona diverses xarxes d’autuobusos i bici públiques a tot al món i que ha promogut formacions entre la plantilla des del 2015 per respondre a les necessitats davant l’expansió a França i al nord d’Europa.

Una de les últimes adjudicacions va ser a la francesa Pays de Grasse, cosa que ha revifat encara més la necessitat de dominar el francès a l’empresa vallesana. Aquesta adjudicació se suma a la llista de serveis de bici per ciutats com Helsinki, París, dels districtes de Lima San Isidro i Miraflores. No només els directius han optat per formar-se, sinó que també ho han fet altres càrrecs intermedis com Josefina Llovera, secretària de presidència de la firma. “Quan vam començar a expandir-nos i a licitar fora, vaig veure que necessitava més confiança i millorar el nivell”, ha dit.

Els cursos d’idiomes estan bonificats, però les empreses no sempre poden accedir al 100% del descompte pels mínims de presencialitat del 75% que costa complir en plena jornada laboral. “Està clar que és un sobreesforç per l’empresa”, ha detallat Sílvia Martí, vicepresidenta corporativa de Moventia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram