El president Salvador Illa, en el ple del Comitè de les Regions, el febrer passat [Foto: Arnau Carbonell / Govern]
La Delegació del Govern davant la Unió Europea tanca el 2025 com un any clau per reforçar la presència i la projecció de Catalunya a Brussel·les. En un context europeu marcat per la incertesa internacional i els grans reptes polítics i econòmics, l’acció de la Delegació s’ha centrat a ampliar els espais de participació, recuperar influència institucional i posicionar Catalunya com un actor rellevant dins del projecte europeu.
Un dels eixos principals ha estat la recuperació de la presència catalana en els òrgans de decisió de la UE. Catalunya ha reforçat la seva participació al Comitè Europeu de les Regions, amb la implicació directa del president de la Generalitat, Salvador Illa, i del conseller Jaume Duch, que ha impulsat un dictamen sobre cooperació descentralitzada aprovat per unanimitat. A més, el Govern ha reprès la participació en el Consell de Ministres de la UE, especialment en àmbits com la pesca, l’educació i la cultura, després d’anys d’absència.
La delegació ha impulsat una agenda d’incidència per recuperar presència institucional i participar en els espais europeus de decisió
La incidència política ha estat un altre pilar destacat de l’activitat del 2025. La Delegació ha intensificat el seu treball en el debat del futur Marc Financer Pluriennal 2028-2034, defensant un model descentralitzat amb un paper actiu de les regions. Catalunya també ha tingut un rol destacat en xarxes europees com els Quatre Motors per Europa o l’Aliança de Tecnologies Disruptives i Emergents, exercint-ne la presidència i situant Brussel·les com un espai central de diàleg i decisió.
El conseller Jaume Duch i la delegada Ester Borràs, a la seu de la delegació a Brussel·les [Foto: Govern]
Paral·lelament, la Delegació ha consolidat el seu paper com a plataforma de projecció institucional, cultural i social. Al llarg de l’any, ha acollit actes emblemàtics com la celebració de Sant Jordi, el Dia d’Europa o la Diada Nacional de Catalunya, així com exposicions i iniciatives culturals que han donat visibilitat a la identitat i als projectes de país. Aquestes accions han contribuït a reforçar la imatge de Catalunya davant les institucions europees i la societat civil.
La llengua catalana s’ha incorporat a les sessions del Comitè Econòmic i Social Europeu i al programa educatiu de les Escoles Europees
Finalment, el 2025 ha estat també un any d’avenços en la promoció del català a la Unió Europea. La llengua catalana s’ha incorporat a les sessions del Comitè Econòmic i Social Europeu i al programa educatiu de les Escoles Europees, reforçant-ne el reconeixement institucional.
De cara al futur, la Delegació afronta el 2026 amb l’horitzó del 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la UE, una efemèride que, segons la delegada Ester Borràs, ha de servir per “reafirmar el compromís de Catalunya amb una Europa cohesionada, democràtica i pròspera”.
Pla Brussel·les: El president Illa obre una nova etapa de relacions amb les institucions europees
